Driving in Catalan
Liz Castro és una americana fantàstica, una gran amant del nostre país que ara fa poc hem tingut la sort de tenir-la entre nosaltres a Barcelona al llarg d’un any. Liz és una persona extraordinàriament ben preparada i d’un tracte dolç i agradable, que et fa sentir còmode des del primer minut. Passar una estona amb ella és aprendre un munt sobre publicació electrònica (és una crack del tema!) però també sobre interacció humana. Crea una empatia instantània que dissortadament no és habitual en el nostre món.
Quan la vaig conèixer en persona (en la cua d’una tenda Apple, recordes?) em va desconcertar una cosa que em va explicar: em va dir que gravava els programes de L’Internauta per a escoltar-los en el cotxe mentre condueix per Massachusetts, on viu. Després de l’any a Barcelona ara torna a ser a l’altra banda de l’Atlàntic i avui ha escrit al seu bloc personal una reflexió sobre un dels darrers programes. Cosa que em fa avinent que segueix sent una oient fidel i treu profit de les nostres xerradetes. I això em fa molt feliç. Així que moltes gràcies.
(PD: Puc explicar-ho Liz? Sempre dic que la Liz m’impressiona perquè és l’única persona que conec que ha venut un milió d’exemplars d’un llibre escrit per ella. Uff).
Em fa molta gràcia poder continuar escoltant-te de lluny, com feia abans de conèixer-t. Sempre n’aprenc noves coses. I et confesso que trobo moltíssim a faltar a Barcelona i la nostra vida d’allà. Només em queda recordar la sort que he tingut i que tinc de poder ser-ne una part, almenys durant una época (unes époques!) de la meva vida. Ja hi tornaré, sempre.
Ha estat una sort coneix-et avui, com també conèixer a Vilaweb de fa quinze anys…!
Fes senyera de la teva personalitat al món, i fes Senyera de Catalunya…! Molt petons…!!!