Dol al Cafè Lisboa
Publicat el 9 de juliol de 2008 per vicent
El Cafè Lisboa és un d’aquells indrets que qualsevol novel·la sobre València es veu obligat a posar. Hi passa de tot, hi passen tots, han passat tots. Ara el Lisboa, on ens han passat tantes coses, és de dol per la mort del Pep Bonet. Per ell uns versos de Pessoa, home de cafès a la Lisboa real i el meu record:
Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,
Não há nada mais simples.
Tem só duas datas – a da minha nascença e a da minha morte.
Entre uma e outra todos os dias são meus.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
M’ho ha dit ma mare.
(Disculpa’m per la rectificació.)
Convertí la plaça del doctor Collado en un indret més del Chiado.
Una abraçada, mestre !
Ho dius bé,Vicent: el Cafè Lisboa està de dol. I aquest dol, dolor i sotragada que sentim els parroquians i amics d’en Josep Benet crec que trigarà algun temps a apaivagar-se. També és veritat que ha passat tothom i de tot en aquest i en el vell Lisboa del carrer de Cavallers, i potser ningú no s’ho imagina sense la presència del Pep, i també de l’amic Toni. Passeu-m’ho com a apressat i modest homenatge.
Bones vacances, Pep.
Unes ben merescudes vacances, brindaré per la teva memòria, igual que hem fet plegats en els funerals d’altres amics i amigues.
Restaràs en el meu cor per sempre.
Gemma