Mails per a Hipàtia

Ho va escriure Thomas Jefferson fa més de dos-cents anys. Aquesta nit Xavier Sala Martín ho ha penjat al seu Facebook i estic d’acord amb ell que cal llegir-la amb calma:

‘Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l’han lligat a un altre i prendre el lloc separat i igual entre les potències de la terra que les lleis de la naturalesa i del Déu de la Natura els hi donen, el just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

 Sostenim que aquestes veritats són evidents per si mateixes, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador amb certs drets inalienables, que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. – Que per assegurar aquests drets, s’institueixen Governs entre els homes, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats, – Que sempre que una forma de govern esdevé destructiva aquests fins, el poble té dret a alterar-lo o abolir-lo i a instituir un nou govern que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders en tal forma, ofereixi les majors probabilitats d’assolir la seguretat i felicitat del poble. La prudència, és clar, aconsellarà als governs establerts des de fa temps que no es canviï per motius lleus i transitoris; I en efecte, l’experiència demostra que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia abolint les formes a què estan acostumats. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia un designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva futura seguretat . – Tal ha estat el pacient patiment d’aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots directament cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets d’un món imparcial.

 S’ha negat a aprovar les lleis absolutament favorables i necessàries per al bé públic.

 Ha prohibit als seus governadors sancionar lleis d’importància immediata i urgent, a menys que la seva execució es suspengui fins que el seu sanció s’ha d’obtenir, i un cop suspeses, s’ha negat per complet a prestar atenció.

 S’ha negat a aprovar altres lleis per a l’allotjament dels grans districtes de la gent, a menys que aquests pobles renunciïn al dret de ser representats en la Legislatura, un dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

 Ha convocat els cossos legislatius en llocs desús, incòmodes i distants del seient dels seus registres públics, amb l’única finalitat de molestar fins al compliment de les seves mesures.

 Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per oposar-se amb fermesa viril als seus intromissions en els drets del poble.

S’ha negat durant molt de temps, després d’aquestes dissolucions, fer que els altres a ser elegit, mitjançant el qual el poder legislatiu, el anihilament és impossible, han retornat al poble, sense limitació per al seu exercici, l’Estat queda al mentrestant, exposat a totes les perills d’una invasió exterior ia convulsions internes.

 Ha tractat d’impedir que es poblin aquests Estats, per això ha obstaculitzat les lleis de Naturalització d’Estrangers; refusant aprovar altres per fomentar la seva immigració, i elevar les condicions per a les noves adquisicions de terres.

 Ha entorpit l’administració de la justícia al negar-se a aprovar les lleis per a l’establiment dels poders judicials.

Ha fet que els jutges depenen de la seva voluntat només per la tinença de les seves oficines, i l’import i el pagament dels seus salaris.

Ha fundat una gran diversitat d’oficines noves, enviant a un eixam de funcionaris per assetjar al nostre poble i minven la seva subsistència.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment de les nostres legislatures.

Ha influït perquè l’autoritat militar sigui independent i superior al poder civil.

S’ha associat amb altres per sotmetre’ns a una jurisdicció estranya a la nostra constitució i no reconeguda per les nostres lleis; donar el seu dictamen acord amb els seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d’un judici fictici del càstig pels assassinats que poguessin cometre entre els habitants d’aquests estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

Per imposar impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, del benefici d’un judici per jurat:

Per transportar més enllà dels mars per a ser jutjats per suposats greuges:

Per abolir el lliure sistema de lleis d’anglès en una província veïna, establint-hi un govern arbitrari i estenent els seus límits, per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies

Per suprimir les nostres Cartes constitutives, abolir les nostres lleis més valuoses i alterar en la seva essència les formes dels nostres governs.

Per suspendre les nostres pròpies legislatures i declarar investit amb el poder de legislar per nosaltres en tots els casos que sigui.

Ha abdicat del seu Govern aquí, al declarar fora de la seva protecció i en emprendre una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, assolat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït la vida del nostre poble.

Al present, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l’obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de crueltat i perfídia que amb prou feines troben paral.lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del cap d’una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir sota les seves mans.

Ha provocat insurreccions intestines entre nosaltres i s’ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats indis salvatges, la coneguda regla de la guerra, és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat una reparació en els termes més humils: a les nostres repetides peticions s’ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter està així marcat per tots els actes que poden definir un tirà, no és apte per ser el governant d’un poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir als nostres germans britànics. Els hem previst de tant en tant els intents de la seva legislatura per estendre una autoritat injustificable sobre nosaltres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i radicació aquí. Hem lat a la seva natural justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentiu, a repudiar aquestes usurpacions, que s’interromprien inevitablement les nostres relacions i correspondència. Ells també han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, convenir en la necessitat que proclama la nostra separació i considerar, com considerem les altres col.lectivitats humanes: enemics en la Guerra, Amics de la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, en Congrés general, apel.lant al jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l’autoritat del bon poble d’aquestes colònies , solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i de dret han de ser estats lliures i independents, que són alliberades de tota lleialtat a la Corona britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com els Estats lliures i independents, tenen ple poder per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar.  

I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor.’

(Tinc la sensació que la traducció és del Google però s’entén més que bé el que vol dir i el sentit que té avui entre nosaltres.)