Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Crònica coetera

Publicat el 17 d'agost de 2008 per vicent

La cordà i la coetà marquen sempre l’epicentre de les vacances. Bona enguany. Bona, malgrat que s’hi van notar els efectes de les noves normes municipals. En haver menys carrers on es podia tirar la gent es concentrava més i apareixien “turistes” vestits de paisà que miraven des dels cantons amb major o menor prudència.

Nosaltres ens vam posar al cantó de casa, com sempre. El vam defensar amb correcció. Frederic estava una miqueta nerviós al principi i Nil preocupat perquè s’havia oblidat les botes i va tirar amb sabatilles. Jo patint amb les botes i la calor com cada any. A Nil el van cremar en una cuixa de forma lleu i a mi em van picar l’esquena deixant-me un morat. Res important. Frederic es va anar entonant malgrat que la visera del casc no se li obria i supose que es cansava per això. A Màrius sembla que per fi no se li va cremar el caixó gràcies a un doble reforç que li havia fet el meu germà però a Jesu si que se li va cremar, perquè les tradicions no s’espatllen. Vam passejar una miqueta, a ca l’Albert i a la seu del Bloc Nacionalista que estava molt animada i vam anar a dormir abans de l’eixida del sol, que ja tenim una edat i aguantem el que aguantem.

El material de tir bo. Rausell està mimant ara la qualitat i dóna gust. Coets dels 12, del 10, del 8 i pixarretes i una bona quantitat de femelletes, realment bones. En vaig encalar un parell als balcons de casa perquè la família poguera cridar una miqueta i córrer. Sembla que vaig aconseguir fins i tot que Nicolàs s’alçara del sofà, fet que segon la Júlia va ser tot un èxit.

Ara uns dies fora de viatge. Em perdré la coetà del gos però les dates no tenien massa opció. No escriuré durant uns dies. Bon estiu als qui sou de vacances i bona feina als altres. 

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

  1. … dels valencians. No puc. Jo em moriria. És segur. I l’altre dia vàrem haver de donar una valeriana al gos que he refugiat perquè li va passar el que em passa a mi. Se coneix que ‘tot s’apega menys la guapesa’, com vaig sentir dir a Tortosa fa molts anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.