Crits
Anit crits i forts al patí de casa. Un veí pegava al seu gos i uns altres li retreien a crits pel celobert. La conversa, diguem-ne, va durar ben bé mitja hora i pujava de to per segons. Van començar dient-li que ja estava bé i el ventall de temes sobre els quals discutien al final era inabastable. Sembla que altres nits ja es dedicava a pegar l’animal i que algunes veïnes gran s’han dedicat a seguir-li els passos. Era com una mena d’organització que havia controlat des de qual el gos no eixia al carrer, perquè l’amo es veu que no el treu mai de casa. La situació va arribar a ser d’una tensió notable mentre ell (que no vaig acabar de saber en quin pis viu) de tant en tant seguia amb els colps al gos, que impressionaven de forts que eren. I jo que m’anava preguntat per què el vol… per pegar-li?
Algú va dir que el grau de civilització de una cultura o un poble es mesura, per com tracten als animals…
És la violència que s’aplica als més febles, sien dones, sien bestioles atrapades, sien nins, sien pobres …
Què farà quan no tingui gos ? Aquest és el gran problema. El món està malalt.
… el dia que postegis que el pobre animal ja ha estat arrabassat de les mans d’aquest salvatge, i que el maltractador ja ha estat denunciat.