Copenhagen (2)
Deixa un comentariDesprés d’un esgotador dia de reunions, debats i conferències, quedem a sopar amb el meu vell amic Jens Linden i la seua dona Elisabet. Com a locals que són ens proposen ells el restaurant, el Kanalen, un espai a Chistiana, envoltat de vaixells.
A Jens que acaba de deixar la direcció de la ràdio nacional danesa, el conec des de fa quinze o vint anys i és una dels amics que m’ha posat les coses més fàcils mai. Somriu permanentment, diu sempre les coses com cal i té una facilitat esborronadora per a fer-te sentir còmode.
A pròposit d’un film danès que vaig veure fa poc vam passar una estona divertida parlant del caracter nacional del seu país. Vaig arribar a la conclusió que coneixia quatre danesos: Søren Kierkegaard, Niels Bohr, Michael Laudrup i ell. El filòsof i teòleg em va cansar molt de jove quan el vaig llegir -no en guarde un bon record. L’astrofísic em fascina, és una de les persones que més he admirat, però em costa massa de seguir, per la meua escassa base matemàtica. En canvi el futbolista és com Jens: senzill, directe, creatiu, espectacular.
La broma li va encantar, tot i que em va dir que a Dinamarca estan molt preocupats pel Mallorca i el fet que Laudrup en siga entrenador. Molt menys preocupats però que per la deriva populista dels seus polítics. I ací vam començar a parlar de coses serioses…
Entenc perfectament que es sentin preocupats pel Mallorca i sobretot perquè en Laudrup hagi estat tan valent d’acceptar ser l’entrenador!
Conec un poc el país, d’un viatge de 2003, i em semblà deliciós, com tants d’indrets europeus que semblen projectar sempre una racionalitat una mica innocent sobre el món. Els dos ponts magnífics, el paisatge amb les xemeneies de colors, i la presència de Hamlet en el castell -que és com un avís de transcendència -tot i que provingués dels somnis de Shakespeare!
Salutacions cordials
Ma