Copenhagen (1)
Llarg passeig abans de dormir. Demà tinc ací un dia de molta feina i he pensat que havia d’aprofitar. Així que he anat a sopar fins al port amb uns amics. El menjar no era excel.lent però la cervesa sí -que per alguna raó tenen la fama que tenen.
Amb Copenhagen em passa una cosa curiosa: no recorde res. Sé que hi he estat però no en tinc cap record. Millor dit en tinc un de molt curiós: una banyera. Sé que després del cop d’estat a la URSS que acabaria per fer-la desapareixer vaig tornar a casa des de Tallin passant per Copenhagen.
Va ser un dels meus viatges més durs, per la tensió del moment, per què vaig estar sol molts dies i perquè les condicions de treball i residència en aquella època a la URSS eren horribles. A Tallin encara tenia el recurs de l’hotel Viru, que era un lloc d’estandars gairebé europeus. Però recorde per exemple haver escoltat a Riga el discurs de Gorbatxov amb el qual reconeixia la independència de les repúbliques bàltiques i haver passat hores, literalment, buscant la manera de comunicar amb casa per explicar-ho. El telèfon era un drama i així tot.
No recorde perquè però vaig tornar a casa volant de Tallin a Copenhagen i d’ací el dia següent a Barcelona. I estava tan esgotat que no vaig ni baixar a la ciutat. Em vaig quedar en un hotel de l’aeroport i tinc la imatge d’haver-me passat una hora dins una reconfortant banyera.
I sé que hi he estat en una altra ocasió però no recorde tampoc el com i el perquè. Potser per compensar avui he caminat lent, assaborint els carrers. A punt he estat i tot d’entrar al Tivoli, que té una il.luminació tan bella com atractiva i cordial. He fet cap a l’hotel, però, que demà he de matinar. Igual dissabte…