Contra el capitalisme
M’ho va dir un vell liberal, posant una cara de resignació clarament dolguda: ‘fins i tot jo em plantege si això té cap sentit’. ‘Això’ era el sistema, per entendre’ns i la confessió anava més enllà del que em va semblar digerible. Era fa uns mesos, just abans de les eleccions catalanes i vaig pensar que si aquest estat d’ànim seguia avançant veuríem coses molt gruixudes. Les comencem a veure.
Aquest dimarts dos avis es suicidaven a Cas Català, a Calvià. Els havia arribat una notificació de desnonament. Tots dos ho van parlar, van seure, van escriure una nota a la família i es van prendre tants barbitúrics com van saber. Els va trobar el seu fill.
Per a alguns això només és una anècdota. Però no ho és. Especialment perquè aquell mateix dia al congrès espanyol es debatia la ILP contra els desnonaments i de tothom era conegut que no anava a tirar endavant perquè el PP s’hi oposava.
Finalment el PP es va haver de desdir –lamente dir-ho així però segurament per les dues morts també. Es va haver de desdir i la va deixar passar en un significatiu gest de derrota que no dissimula tanmateix la voluntat de manipular-la després, durant el tràmit parlamentari.
En qualsevol cas el sobtat canvi de posició és indicatiu d’alguna cosa. De quina? Segurament de que ja ni els vells liberals poden suportar aquest estat de coses. I de que la indignació contra els financers i el seu capitalisme està arribant a nivells que ho fan perillar tot.
Des del cor de la Unió Europea s’han imposat pràctiques salvatges, inhumanes i injustificables contra la ciutadania. I tots, no uns pocs sinó tots, n’estem vivint les conseqüències en la nostra pell i en el nostre dia a dia. Som més pobres i sabem que els nostres fills seran més pobres que nosaltres i viuran en un món més pobre que el nostre. Amb la qual cosa la gran promesa del capitalisme cau feta miquetes.
El vell liberal m’ho va ressumir així: ‘el capitalisme va triomfar perquè era més eficaç a l’hora de fer millor la vida de la gent i si no és capaç ja de fer-ho, potser fins i tot jo n’estaré en contra’.
(El meu article d’aquesta setmana a El Punt-Avui)