Consciència de disseny
Publicat el 21 de juliol de 2010 per vicent
A l’Església veig un senyal sobre la columna que no sé endevinar si és vell o no. Una creu rústica pintada sobre la pedra amb colors vius, amb un roig bàsic i intens. La potència del traç, però, queda del tot trencada perquè al seu costat algú ha enganxat un adhesiu amb un telèfon mòbil dins la senyal de prohibit. El xoc entre la possible naturalitat de la creu i l’artifici de l’enganxina fa mal d’ulls, literalment. Dubte si acostar-me al mossèn i dir-li que l’enganxina hauria de ser més modesta o l’haurien de posar en un altre lloc. Ho descarte. En definitiva què pinte jo en una església?
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Doncs els anticlericals i ateus, com en el meu cas, sí que hi tenim coses a dir sobre l’Església, amb tot el dret, per començar, perquè l’Estat els dóna diners públics, de tots, teus i meus, per a mantindre’s, així que tot ciutadà hi té dret a dir-hi la seua, i encara que l’Església es mantinguera sense diners públics, també tindríem dret a clamar, puix ¿no som tots els humans fills de Déu? ¿Que potser Jesucrist és monopoli d’uns i no d’altres, siguem creients o ateus?