Col·legi de Periodistes: quina vergonya!
Publicat el 19 de desembre de 2007 per vicent
M’arriba l’exemplar mensual de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes. Un dels problemes que té el col·legi és la percepció pública que es tracta d’una institució molt pro-socialista. Molt pro-PSC o directament controlada pel PSC. I sovint s’hi nota i molt. Aquesta vegada, però, s’han passat.
En companyia de la revista envien un suplement. No recorde que mai abans hagen fet un suplement. I aquest suplement és un "Dossier Especial 11 M" que porta per títol "Història d’una conspiració" i que intenta denunciar els mitjans de l’extrema dreta espanyola i el PP per haver insistint tant i tant en la teoria segona la qual era ETA i no al Qaeda l’autora dels atemptats de l’11M.
No tinc cap possibilitat que se’m confonga amb un fan de la Cope o d’El Mundo però aquesta publicació especial, a dos mesos d’unes eleccions em fa una olor a pamflet ideològic a favor del PSOE que no puc ni llegir-la. No sé si el que diu hi té interès però em negue a llegir-la més enllà d’una mirada transversal que he fet. Em sembla un instrument barroer de propaganda partidista emparat sota el nom del Col·legi que mai l’hauria d’haver repartit. Entre altres coses perquè curiosament només ataca els errors, pitjor que errors, de la Cope i companyia. Però no diu res dels errors dels mitjans pro-socialistes. Per exemple hi ha una secció que es diu "visita a l’hemeroteca" on hi manquen dues portades que cal recordar una vegada i una altra. Que són les d’El País i El Periódico de l’11M a la vesprada, en les dues quals s’acusava a ETA de ser autor de l’atemptat. Portades que, per cert, són gairebé impossibles de trobar avui en dia.
Que la critica "professional" només s’exercisca contra els mitjans del PP li treu tota la credibilitat i embruta la presumpta independència del Col·legi.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Cada dia sumo arguments a la llista per no col·legiar-me.
Sap greu que funcionin així.
Agraeixo la informació.
Quines coses podem fer per a fer ben visible aquest joc?
Tant visible que el vegi molta gent encara que no s’hi miri gaire?
Se m’acut que podríem demanar al Col·legi de Periodistes, en tant que ciutadans, lectors de premsa, i per altres vies, que, donat aquest poc rigor informatiu amb que han tractat el tema en aquest dossier, i donada la barra de fer el joc electoral que no li pertoca, faci un altre dossier d’urgència en el que aclareixi que aquestes coses no es poden fer si s’és professional del periodisme. Si és que estan molt pressionats, sí, tot el pressionats que vulguin. Que ens ho facin saber als ciutadans de manera clara i senzilla i veuran que aviat s’acaben aquests poders sobre la professió respectable. I que respectin i acabin d’una vegada amb tantes incomoditats, amenaces, "condescendències", perdonavides o assassinats per al periodisme rigorós. Així ho veig.
Com diu en Desclot avui si uns són la ronya, els altres són la tinya. Ça com lla, ambdós són crosta. I aqueixa és la crostra que ens hem de gratar fins a la higiènica neteja que tant ens cal.
Vicent, no estic d’acord amb tu. Les portades d’El País i d’El Periódico (diaris que em guardaré molt de lloar en altres circumstàncies) van ser fruit de la manipulació del PP i del Govern que hi havia en aquell moment. Fins i tot l’ONU es va deixar entabanar. El seu error, doncs, era explicable només per les pressions institucionals que van rebre, com bé va explicar amb tot detall Antonio Franco uns dies després. Mai fins llavors havia passat en democràcia el que va passar, que el Govern de l’Estat es dediqués a intoxicar de la manera com ho van fer en aquell cas. Per tant, seria injust, crec jo, que es posesssin aquelles portades ara, al costat de les dels mitjans que van participar de bon grat en la martingala, com si els uns i els altres hi haguessin participat de la mateixa manera. El País i El Periódico, aquell dia, van ser víctimes.
I no saps com em costa defensar-los, aquests campions de la desinformació. Però el que va passar l’11-M no va ser culpa seva.
Bé, la veritat és que no he vist el Dossier, i potser sí que, segons com ho expliquin, l’absència d’aquestes portades al costat de les altres s’hagi fet amb clara voluntat de manipulació. Ja me’l miraré.
La trajectòria que ha seguit el Col·legi en els darrers mesos em referma en la posició que vaig defensar durant la seva darrera crisi electoral: el millor era liquidar els seus béns, repartir-los als col·legiats més necessitats i dissoldre’l. Tot seguit, esperar l’aparició de dues associacions noves en què cadascuna per la seva banda s’agrupessin les dues línies majoritàries. Això hauria estat higiènic i saludable: més val dues associacions de periodistes que funcionin (cadascuna amb la seva línia pròpia i coherent) que no pas un Col·legi únic que s’arrogui una representació absoluta que no té, com les urnes van demostrar, i que ignori "de facto" totes les sensibilitats que no casen amb la línia oficial.