Codi blocaire (1)
Publicat el 21 de gener de 2008 per vicent
Saül Gordillo i Marc Vidal m’han embolicat per a participar en el Catosfera del cap de setmana vinent. Ho faré debatent amb Juan Varela sobre si cal un codi ètic dels blocs. Com que m’estic pensant què he de dir he pensat que si ho vaig dient ací igual em convenceu algú d’alguna cosa que jo no sé veure. Així que posaré un parell de post amb les idees que m’han vingut al cap (evidentment esquemàtiques).
1. Crec que hi ha una confusió que cal desfer entre blocaires i periodistes. Jo no crec que un blocaire, per fer un bloc, siga un periodista. Entre altres motius perquè crec que un periodista fa de periodista quan està integrant en un mitjà. I és el mitjà el que respecta i marca les regles -llibre d’estil, espai de correccions, defensor del lector…
2. Per tant jo això del periodisme ciutadà no ho veig. Crec que els blocs són l’alenada més fresca d’aire que ha rebut la comunicació en dècades, que són un fenomen extraordinàriament positiu, que tothom té dret a comunicar i a exercir aquest dret des d’un bloc. Però això i el periodisme són coses diferents, crec jo.
3. A mi el que m’alarma és la proliferació de periodisme de baixa qualitat, quan no de periodisme dolent directament, en la xarxa. Els periodistes sí que crec que, com a professionals, necessitem un codi ètic.
4. Però el blocaire no crec que en necessite cap. Emet una opinió i fins i tot quan dóna informació la dóna des de la seua posició personal, opinant doncs també. I jo crec que reclamar codis sobre les opinions és massa perillós.
5. Una altra cosa és discutir de coses que ens semblen obvies i no ho són. Per exemple sobre si podem esborrar o no comentaris dels nostres posts. Sobre si hem d’escriure donant el nom propi o sobre si una disfressa és correcta (jo crec que no passa res si hom crea un personatge dins un bloc perquè a la fi també està obligat a ser coherent). O fins i tot estendre una certa consciència de què existeix una cosa que es diu Codi Penal.
(Continuarà…)
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
M’agradaria saber a què es refereix amb això de "codi ètic"… autocensura? potser que els blocaires haurien de sotmetre’s, com la "classe periodística" d’aquest país, al seguidisme acrític del poder polític…sort que per ara no ho han aconseguit. Però tampoc tenim la força que cal, no encara, ni els mitjans per activar respostes contundents o destapar escàndols inconfessables.
Crec que t’aniria bé fer un cop d’ull al llibre de Sabadin "L’ultima copia del New York Times" (Interventi Donzelli, 2007). Ell concedeix més entitat "periodística" al món dels blocs i dóna carta de naturalesa al periodisme ciutadà.
Pel que fa estrictament al codi ètic, ja deveu saber que han estat Tom O’Reilly
–el creador del concepte de Web 2.0– i Jimmy Wales –el responsable de
l’enciclopèdia on line Viquipèdia– els que han llançat el debat de crear un codi de conducta a la blocosfera. Són poc sospitosos de ser favorables a res que s’assembli a la censura, aquests dos, però sí a crear una "cultura que incentivi tant
l’expressió personal com la conversa constructiva" (O’Reilly). Això vol dir que proposen que
els blocaires assumeixin la responsabilitat del que escriuen i dels comentaris
que els seus lectors pengen a la pàgina personal, sense amagar-se en l’anonimat ni en un còmode "els comentaris no són meus". Això vol dir que un blocaire ha de preocupar-se per esborrar "contingut inacceptable" (insults,
amenaces, calúmnies i material que vulneri els drets d’autor, l’obligació de
confidencialitat i el dret a la intimitat). Si no es veu amb cor de fer-ho, té una altra opció: eliminar la possibilitat de fer comentaris.
En fi, per si et serveix la reflexió, que he manllevat de les informacions de premsa que es van publicar quan va començar-se a parlar-se d’aquest tema, ara fa un any.
Totalment d’acord! Me n’alegro que posis en dubte la cosa del «periodisme ciutadà» dels blogaires, ara podré dir «en Vicent Partal també ho troba» 😉
El fet és publicar a Internet i que sia fàcil. Una experiència vista d’aprop: les dues noticies que més soroll han portat al menéame sorgiren de fòrums. Dic soroll perquè d’allà anaren als medis «convencionals» al dia següent, i la font per a ells fou menéame (una del ‘pocero’ i una altre de Fincas Corral). Però no se’n parla gens, dels fòrums com a «periodisme ciutadà» –i ja està bé que no es faci. Miraré d’explicar això a Catosfera, el diumenge em toca a mi 🙂
Un blocaire no necessàriament ha d’esser periodista i vet aquí a on per a mi rau la gràcia del invent.
Però també crec que si tens un bloc a mesvilaweb doncs també estàs dins d’un espai que pot ser considerat com un mitjà malgrat que no hi ha cap mena de control, si un blocarie es passa de la ratlla, segur que tu Vicent el tancaràs. Ara bé quina és la ratlla?
Un bloc espanyolista àmic de las FAES o del Losantos, que ataqui sense miraments al catalanisme i per exemple critiqui perquè no és tanca més repetidors al País Valencià o a Mallorca, estic segur que possiblement en un altre mitjà que allotgen blocs com libertat digital tindrien menys problemes que en mesvilaweb per no ser tancats. He ficat l’exemple en aquest sentit, perquè també ho podria fer en l’altre, de fet estic segur que en l’altre sentit tindrien molt més problemes i seria tancat a la més mínima. Però ho fico per provocar un debat. Crec en el dret d’admissió tant en els bars com en les plataformes digitals de comunicació com aquestes.
Ara bé, com sempre fins que un no s’hi troba val més potser no pensar-hi massa.
Jo tampoc no crec que calgui cap codi blocaire, certificat de bones pràctiques o una denominació d’origen…
Els blocs son un una conversa i, com a tals, la qualitat i la seva fiabilitat estan en allò que s’hi pot llegir, en allò que s’hi pot trobar: els continguts, l’estil i les converses creuades amb altres fan el bloc, no l’adhesió a un determinat codi, per més bona que sigui la voluntat amb què s’ha fet.
La confiança envers un bloc i allò que s’hi diu, envers el seu autor (anònim o reconegut) me la donaran les seves paraules i la seva educació, la possibilitat de poder parlar amb ell i contrastar les fonts, és un tema de temps, de seguiment i de feina per part del lector, no de veure l’adscripció a determinades regles (que, com totes, podran acabar tenint diferents lectures…)
Com tu dius, una cosa son blocaires i altra periodistes: els segons son professionals, i està bé que tinguin un codi ètic a la seva professió (algun d’ells, fins i tot, estaria bé que el seguissin); els primers, en canvi no ho són, es una expressió lliure, diferents realitats i diferents punts de vista: voler regular això és posar portes al mar, que cadascú llegeixi el que més li agradi, i punt.
Tot i que trobo força encertats alguns dels punts, si que és veritat que això del "periodisme ciutadà" sona a banalitat. Realment els ciutadans no fan periodisme, però si que, a través dels seus blocs, poden ajudar a periodistes a poder obtenir material (no només informatiu, que podria ser dubtós, sinó també imatges o vídeos, per exemple). Entenc que en un àmbit així el terme "periodisme ciutadà" podria entendre’s millor, i ser més encertat.
Això si: potser la necessitat d’un "codi ètic" seria precisament per això: per diferenciar què és periodisme i què és "aportació ciutadana", o sigui, un bloc personal. Un codi ètic que deixés clar que un blocaire pot fer el què vulgui (la veritat és que hi ha pocs blocs "problemàtics" i la desaparició, cada cop més accentuada, dels confidencials, sembla que ha deixat força clar quin és l’objectiu dels blocs). Un codi que reafirmés els periodistes en la seva tasca d’informadors del què passa, i als blocaires com a persones amb un espai on poden expressar lliurement el què veuen i quina opinió tenen.
De fet, crec que és precisament per això que molts periodistes tenen bloc.
Fora d’això, un codi ètic podria servir també, com molt bé indiques, per explicar als blocaires que existeix en "Codi Penal". Però entrem en el mateix tema de la "llibertat": jo no tinc cap necessitat ni obligació d’explicar-li a ningú fins on pot arribar; i el cert és que tothom hauria de tenir-ho clar. A partir d’aqui, i si un blocaire escriu alguna cosa que es pugui considerar "il·legal", és la justícia qui hauria d’actuar, i un codi ètic no tindria cap mena de poder per esborrar o no esborrar.
De fet, i després de tot el "rotllo", potser acabaré veient més el "codi ètic" com una versió per a pàgines personals del segell d’IQUA: en una pàgina web hi hauria una sèrie de compromisos a complir i, qui creiés que ho pot assumir, posaria l’enllaç des del seu bloc. I aqui entraríem a debatre la necessitat que n’hi ha.
En qualsevol cas, com tota iniciativa sorgida de la "societat", cal debatre-ho bé, i entenc que un espai de comentaris no és el lloc més adequat per iniciar un debat, ja que per això s’ha programat parlar-ne a la Catosfera.
Així doncs, felicitats pel bloc, que molts seguim assíduament, i disculpa per allargar-me més jo en un comentari que no pas tot l’article!
La ‘web’, va començar amb l’idea de que cada ordenador conectat a ella, era tant un receptor com un emisor d’informacio.
Desafortunadament, el sistema economic/comercial i actualment inclús el politic, han convertit la xarxa en una mena de ‘tele’, on la gran majoria de ordenadors son simples receptors d’informacio.
Els blocs, son doncs un pas en la ‘bona’/’original’ direcccio, en la mesura que retornan als usuaris part del dret de emisio que els hi ha estat segrestat per interessos aliens de tercers actors.
Es per aixo que si sento parlar de ‘codic etic’ o ‘periodisme’ en relació a un medi de comunicacio com son els blocs, hem resulta evident que cal remetres a l’idea original de que no es pot sopeditar el medi al missatge.
Per mes interessos que hi hagin, i tot i que avui em dia está molt de moda (pensem si no en el ‘debat’ dels drets de reproduccio), no podem en bona logica admetre que un medi que no es res més que un aparell tecnologic (sia fisic o virtual) es limiti per un posible o hipotetic mal us per part del usuaris.
El mon digital ha obert la caixa de pandora, tota informacio digital no es res mes que un nombre, un nombre sencer, Com podem dir que el ’13’ esta be, i el ’14’ no? o que el ‘325’ el pots escriure al disc, pero el ‘2343’ no?. No te sentit, i segons el mite, la caixa no es pot tancar.