Cent euros absurds
A primers d’agost la meua menuda es va pegar un colpet i li feia mal la mà. Després d’un parell de dies de queixa vaig decidir que passaríem per l’ambulatori a veure si li la miraven. A Bétera. Gravíssim error. Ens va atendre un metge que no la va tocar més que un segon. Va preguntar si li feia mal i quan la xiqueta va dir que sí, davant la meua sorpresa, ens va estendre un volant i ens va dir que anàrem a l’hospital a que li feren radiografies. Jo li vaig respondre que això era absurd, que era un colpet només, que si tinguera alguna trencada estaria udolant des de feia dos dies i que jo només cercava que li embenaren i que ens tranqui·litzaren. “Jo no estic ací per a complicar-me la vida” va ser la seua resposta. A l’Hospital i prou.
Evidentment no li vaig fer cas. Només faltaria. Vaig comprar una crema i unes benes i jo mateix la vaig tranquil·litzar. Al cap de tres o quatre dies ni se’n recordava del dolor.
La sorpresa és que ara m’ha arribat un càrrec de 100 euros (!!!) de la Generalitat Valenciana per l’atenció (???) del metge. Quan vaig anar a l’ambulatori no duia la tarja sanitària però vaig donar totes les meues dades pensant que amb això seria suficient i que ja la trobarien ells. En comptes d’això m’ha arribat a casa una carta reclamant que pague abans de quinze dies cent euros, sota tota classe d’amenaces.
Per sort he telefonat al Servici Valencià de Salut i una xicota extremadament amable m’ha assegurat que això no era lògic i m’ha demanat que li envie per fax la tarja sanitària de la menuda i ella ja ho arreglarà. Agraït de veritat. Però, malgrat la seua amabilitat, reconec que encara em trobe confós i indignat pel mal tracte i la barra de l’ambulatori del meu poble.
“Jo no estic ací per a complicar-me la vida”
Aquesta frase és tota una filosofia de com funciona la nostra sanitat.
Tots es passen el “mort” al següent escalafó. Mentrestant el viu, de baix cap a dalt i de dalt a baix, amb el seu trastorn.
Ben cordialment
Malcarat
Si et serveix de res Vicent, fa deu o dotze anys a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona el procediment va ser el mateix. Al no portar la tarja sanitària a sobre, tot i ser malauradament un client habitual, em van agafar totes les dades i sense advertir-me res em vaig trobar amb un escrit igualment alarmant al cap d’uns dies a la bústia. Vaig tenir que fer acte presencial amb la meva tarja. Sorprenent en una administració capacitada per emmagatzemar molta informació personal.