Mails per a Hipàtia

Viatge llampec a Elx per a participar en les que han estat les primeres jornades professionals en valencià de la Universitat Miguel Hernández. Tren amunt i tren avall en poc més de vint-i-quatre hores.

El viatge es fa llarg però paga la pena. Elx és un espai privilegiat del nostre país, una joia preuada com poques. I anar-hi, trobar-hi, la gent d’Elx és sempre un goig. La Tere (a qui el cambrer del restaurant reconeix perquè no es canvia mai al castellà), el Dionís i l’Aina (amb el seu Keep Calm and Speak Catalan i el seu nòvio d’Elda que ja ha après a parlar català…), però també la Mar i el Betoret que m’esperen a l’estació d’Alacant i el Robert, d’Elx però professor a Alacant que m’hi porta mentre xerrem de tecnologia lingüística –ell va ser un dels emboscats del SALT. 

I encara a Elx el Sansano, orgullòs de ser de +VilaWeb i que m’emociona amb el seu parlament, i tota la colla del Tempir, sempre guardant la frontera, amb una fermesa que no podrem agrair mai com cal. I els xiquets nous que pugen fidels a la llengua…

Em demanen si puc tornar per la tardor a un sopar que volen reviure, per marcar el sud més profund. Els dic que serà un honor, és clar. Que compten amb mi. A Elx és on cal ser sempre que t’ho demanen.