Amb Cuomo, en una església de Harlem
Era un diumenge i la meua major, cantaire ella, volia anar a una missa on cantaren Gospel del de debó. Uns amics em van aconsellar una església de Harlem, just unes cantonades per damunt de Central Park i cap allà que hi vam anar. A l’arribar hi havia les cues habituals que es fan en aquestes parròquies diumenge però també alguna cosa estranya més. Vaig preguntar i em van dir que Andrew Cuomo anava a venir a parlar els fidels.
Aquesta és una costum americana, que els polítics vagen a missa a fer un mitin, que resulta xocant per a nosaltres els europeus però que a Amèrica no sorprèn ningú. Em vaig alegrar. Jo no coneixia aleshores Andrew Cuomo però havia seguit tota la carrera del seu pare, el big boss del Partit Demòcrata i dels italians de Nova York Mario Cuomo. Em va semblar que si el fill era la meitat d’interessant que el pare la cosa prometia.
Si no ho recorde malament Andrew Cuomo es presentava a les eleccions de fiscal general. Va entrar al temple de la mà de la seua blanquíssima dona i es va atansar al pulpit directe. Va fer un discurs extraordinari. Realment bo. Ple de cadències que enganxaven els assistents, ple de contingut seriós i raonable, comprensible però no populista. Vaig pensar que era un bon hereu del seu pare.
Ahir Andrew Cuomo, que ara ja és governador de Nova York, va signar la llei autoritzant el matrimoni homosexual i avui en molts papers demòcrates ja hi ha qui somia que siga l’home capacitat per a substituir el primer president afroamericà de la història dels Estats Units.
Si mai això arriba a passar sempre podré dir que el vaig veure parlar tot just quan començava la seua carrera política. En una església de Harlem.