Al bou
Publicat el 14 de juny de 2009 per vicent
Baixem al bou embolat després de sopar. A mi no m’han agradat mai massa els bous però els amics havien anat amb els xiquets i anem a replegar-los. M’he estat una hora ben bona a la boca del carrer Morvedre, amb el bou a davant i sense fer res. Diuen els que entenen que són bous sabuts, que ja els han embolat abans i saben que el millor que poden fer és quedar-se quets. El d’anit ho feia. No es movia ni un pam, en una rajoleta es va passar tota la nit. Avorrit. Mortalment avorrit. Quan em pose al llit, i ja era matinada ben entrada, escolte la carcassa que anuncia que canvien de bou i pense en com de lent es deu haver fet el pas de les hores allà a l’Albereda. La gent s’ho pren amb calma, xerra o malparla. Què han de fer?
Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari
Sembla la descrició d’algun capítol de la meua infantesa allà per l’Alcora. I la de molts valencians…
Sempre em pregunte si no haguerem pogut modernitzar tot això del bou i el bou embolat. Des de l’espanyolisme no han tingut mai interés perquè els feia competència al seu “toro en la plaza” (d’ací el boicot mediàtic que fan els media espanyols), però des del valencianisme/catalanisme tampoc s’ha sabut aprofitar-ne el potencial sentimental que té el bou al carrer.
Demanar millorar els cadafals perquè foren més segurs. Millor servei sanitari. ¿Aprofitament televisiu i mediàtic? ¿Modernització, però en quin sentit? No fer patir l’animal, per tant buscar alternatives… Persones que participen vistes com a esportistes…
Felicitats.
Els bous al carrer són eminentment blaveros, i, per descomptat, espanyolistes. No cal dir res més. Au! ¿Que no sabeu fer festa sense ficar-hi per mig cap animal?