Mails per a Hipàtia

Ahir vam acomiadar Lluís Crespo. D’ell hi ha moltes coses a recordar però per als lectors d’aquesta casa més veterans imagine que serà sempre l’autor de ‘Soft, dia a dia’, una secció que en els inicis de VilaWeb va marcar tota una línia proposant cada dia programes diversos, en un moment on això de descarregar-te un software, com fem avui gairebé sense adonar-nos, semblava una tasca impossible.

Per a mi, però, a banda d’aquest secció Lluís era una de les primeres persones d’aquest país que va entendre que això de VilaWeb podria ser el que és i encara més el pare del Martí. Era una persona afable, interessant, sempre disposada a tirar una mà, inquieta, preguntona. Un home amb el qual ens trobàvem al barri, al Bar Radio quan compartíem cafè al matí i sovint quan jo eixia del metro a la Gran Via, ben tard, i me’l trobava passejant sempre amb un ample somriure al costat de la seua dona.

Ahir li vam dir adéu amb la discrecció que ell sempre va portar com a emblema. De forma sòbria i sense estridències, impressionantment digna.  I avui, enmig de la voràgine d’aquesta Diada del 2013, m’ha vingut el cap per un segon i he volgut deixar constància escrita del meu agraiment per la seua amistat. Simplement.