Absurditats del topònim
Llarg passeig pel poble a boqueta nit. Anem per la part vella i explique a l’Assumpció algunes de les absurditats locals del topònim. Com ara el manteniment del carrer de la Corbella en ple franquisme. Durant la república es van batejar com a carrer de la Corbella i carrer del Martell dos carrers que més o manco tenien la forma del símbol comunista. Pel que es veu però els franquistes no se’n van assabentar i van deixar el carrer de la Corbella convertit en ‘calle Corbella’ (com si fora alguna il·lustre personalitat). Com que el carrer martell només el van traduïr allà que tenies el martell i la corbella ben vius, dècades després del 39.
La contrària és el carrer Angosta de las Eras. Hi havia un Carrer de l’Era i un Carrer Estret de l’Era, fàcils d’entendre. Quan van entrar a Bétera els franquistes l’un el van batejar amb el nom d’algú dels seus que no recorde ni vull recordar i en l’altre els va agafar la vessant poètica i se’ls va anar la mà traduïnt el Carrer Estret de l’Era per la Calle Angosta de las Eras. Podien haver dir Estrecha però van preferir Angosta. El cas, però, és que acabat el franquisme no va haver manera de convèncer els veïns dels rotunds arguments sobre el significat del seu carrer. Se’ls va posar entre cella i cella que aquell Angosta de las Eras devia ser algú important si li havien dedicat un carrer. I així s’ha quedat: carrer, en català, angosta de las eras, en espanyol.
(Ens els comentari Joan Manuel Pons, un gran historiador de Bétera, explica que els carrers de la corbella i el martell existien des d’abans de la república. Segur que té raó perquè ell té més documentació que jo. La història que m’havien contat els vells de l’época republicana deu ser només una coincidència feliç).
és un homenatge marítim. El senyor era D. Adolfo Langosta de las Heras.
Famós capità de l’armada invenssible que lluità contra el pèrfid Nelson en Trafalgar Square.
Això em recorda al carrer del Perill, del barceloní barri de Gràcia. El nom originari era Carrer del Pelegrí. Els franquistes van transformar matusserament el pobre pelegrí, i va esdevenir Calle del Peligro. Arribada la democràcia, l’ajuntament es va limitar a traduir-lo i va perpetuar l’absurd.
Dissento un poc d’aquesta història, doncs els noms dels carrers de Bétera Martell i Corbella, apareixen al llistat de les el·leccions de diputats de l’any 1882.