Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Dos poetes, dos dignitats, dos persones, dos homes lliures.
Aquesta setmana m’han impressionat aquest dos personatges. Per la contundència de les seves paraules i per la llibertat dels seus actes.

    José Antonio Labordeta, per l’amor que desprenia entre el poble, per la seva trajectòria i per convertir-se en un símbol de l’aragonesisme en un Aragó poc definit identitàriament. La veu, com a arma de defensa del poble. La lletra, com a futur lliure.

  Joan Margarit ahir al sala d’actes del saló de cent de l’ajuntament de Barcelona, va llegir el pregó de les festes de la Mercè, amb plena llibertat de la llengua catalana i de les ganes d’independència de la nostre nació.

  Amb més de 70 anys a les seues espatlles, aquestes persones han fet pedagogia als seus respectius pobles amb claredat, senzillessa, humilitat i dignitat.
   Mai t’oblidaré, José Antonio, tot el que representes. Sempre et seguiré, Joan.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!