Sí, això em passa de tant en quant.
L’altre dia va ser amb el jugador del F.C. Barcelona, Iniesta, quan va dir unes quantes paraules en català, enllaçant tota una resposta en la presentació d’un llibre.
A mi m’emociona sentir gent que fa l’esforç de parlar en la llengua del territori on li és pròpia. Per això i per a tantes altres coses el Barça és més que un club.
H ha gent que no entèn que volem parlar en català, una llengua minoritària i sense estat que la protegeixi, enfront d’una llengua majoritària com ho es l’espanyol o castellà, llengua amiga i també pròpia per ser la de molts familiars i amics amb els quals fa segles que convivim a les nostres terres. Parlem en català perquè és simplement la nostra llengua. No parlem per fotre a ningú. Encara que sigui minoritària la volem conservar i mantenir. I amb això es d’agrair com persones nascudes fora dels territoris de parla catalana, s’esforcin en parlar-la. Són exemple i fan pedagogia envers a la resta de territoris ibèrics que només tenen una llengua pròpia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!