Club 7 Cinema

No sóc a Venècia —ja m’agradaria i no tan sols pel Festival!—, però, com molts de vosaltres, tinc previst de seguir puntualment el desenvolupament del certamen; de manera que cada dia penjaré un article amb el programa del que es presenta en aquella jornada.

Una explicació s’imposa. D’una mateixa pel·lícula, se’n fan diverses projeccions al llarg de diferents dies: unes per als acreditats, unes altres per al públic, unes de repesca, etc. Entenem com a “pel·lícules de la jornada” les que es passen al públic, en sessió de gala o en presència de l’equip del film i de les quals, la premsa escrita raonablement s’ha de fer ressó l’endemà i la ràdio i la TV, al mateix dia.

Els enllaços amb les cròniques que en publiquin els mitjans en la nostra llengua, els aniré penjant al resum setmanal AV7D, així com als articles que he fet sobre cada pel·lícula en competició. Al final de tot, per facilitar-ne la consulta i com l’any passat, penso juntar-les totes en un d’aquells articles que anomeno “Venecianes”.

Si voleu veure la graella completa de Venècia 2008, cliqueu aquí: Programa —en pdf—.

I entrem en matèria. Els organitzadors d’aquesta 65a Mostra han demostrat que tenen una extraordinària capacitat d’inventiva, empescant-se un nou concepte festivaler: “la gala de preapertura“. Perquè si Venècia 2008 no comença, al Lido, fins demà, resulta que avui, 26 d’agost, ja hi ha un primer sarau —i dels grossos— al Campo San Paolo, al centre històric de la ciutat. Amb el pretext que enguany —5 de setembre— es lliurarà a Olmi el Lleó d’Or a la carrera, s’hi projecta La llegenda del sant bevedor (Olmi, Lleó d’Or de 1988) —presentada pel director de la Mostra veneciana, Marco Müller, i el mateix Olmi— i, en acabat, els espectadors gaudiran d’una “festa campestre”, assaborint un sopar que ofereix la localitat on s’està el cineasta des de fa anys, 7 comuni di Asiago, i ho podran regar tot amb un bon vi.

Anant a Vull llegir la resta de l’article: la fitxa, sinopsi, enllaços del film. I, ben aviat, el resum d’algunes crítiques publicades sobre la pel·lícula.

FOTO Rutger Hauer, a La llegenda del sant bevedor, d’Ermanno Olmi

La llegenda del sant bevedor

La leggenda del santo bevitore / La leyenda del santo bebedor / La Legende du saint buveur

Director Ermanno Olmi. Guió Tullio Kezich i Ermanno Olmi, basat en la novel·la de Joseph Roth. Música José Padilla. Fotografia Dante Spinotti. Muntatge Paolo Cottignola, Ermanno Olmi, Fabio Olmi. Producció Aura Film (Itàlia), Cecchi Gori Group Tiger Cinematografica (Itàlia), Radiotelevisione Italiana (Itàlia), Télémax (França), Taurus Film (Alemanya, RF), ZDF (Alemanya, RF), ORF (França). Durada 2h07. Festivals i premis Venècia 1988 (Lleó d’Or), 4 David di Donatello (pel·lícula, director, fotografia, muntatge).

Repartiment Rutger Hauer (Andreas Kartak), Anthony Quayle (cavaller distingit), Sandrine Dumas (Gabby),Dominique Pinon (Woitech), Sophie Segalen (Karoline).

Sinopsi Sota els ponts del riu Sena, un cavaller misteriós tria, d’entre els indigents que s’hi estan, Andreas Kartak, exminer de la Silèsia que va anar a raure a la presó per haver comès un delicte d’amor. D’aquest benefactor, Andreas rep un préstec de 200 francs francesos, amb una única obligació: els ha de tornar diumenge de matí, després de missa, a l’església on hi ha l’estàtua de Santa Teresa de Lisieux. És així com aquest home que anava a mal borràs, entre copa i copa, es troba amb la possibilitat de refer-se. Va topant amb tot de personatges que d’alguna manera l’influeixen i interfereixen en la seva determinació de retornar els 200 francs a la Santa. Entre amors fugissers i demostracions d’amistat, en un París real i alhora fantàstic, passen les dues setmanes i mitja d’odissea urbana: dels seu passat, torna Karoline, la dona per qui Andreas va matar involuntàriament; de la seva infantesa es fa present un company d’escola que ha esdevingut un famós boxejador, i a l’hostal on aquest s’està, “El Sant Bevedor”, s’embolica sentimentalment amb Gabby, una ballarina de varietats… Un devassall de temptacions, contrapuntades per efímers miracles quotidians, mentre el remordiment de no haver retornat encara el 200 francs rosega Andreas. I finalment, el matí ventós del tercer diumenge, se’n va rabent a pagar el deute…

Més informació [IMDB (angl)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [Columbia Films] Dist. fr. [Bac Films] Dist. it. [Mario e Vittorio Cecchi Gori – C.E.I.A.D.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!