Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de març de 2022
0 comentaris

“Un segon”, de Zhang Yimou

Un segon. Director. Zhang Yimou. Guió: Zhang Yimou, Jingzhi Zou, basat en la novel·la de Geling Yan. Repartiment: Yi Zhang (Zhang Jiusheng), Haocun Liu (òrfena Liu), Shaobo Zhang (orfe Liu), Wei Fan (Fan Dianying, el Sr. Pel·lícules), Yang Yu (conductor de camió), Yan Li (Yang He, el que transporta les bobines de pel·lícules, amb moto). Vista el dia 23.03.2022, per error, en VOSE, per Movistar -Nota: aquesta pel·lícula la tenim en VC i VOSC a FilminCat, cosa que ignorava i la vaig veure per Movistar, on no hi ha la VOSC ni la VC-.

Sinopsi: En Zhang Jiusheng es va barallar amb un guàrdia roig, en plena Revolució Cultural de la Xina, i el van enviar a un camp de treball arraconat en el desèrtic nord-oest del país. Espavilat, i amb l’única finalitat de veure a la seva filla, que ha estat filmada en un noticiari, fuig del camp i fa cap a un poble de la vora, on projectaven el noticiari conjuntament amb una pel·lícula d’herois. Arriba tard i, si ho vol veure, haurà d’anar fins a un altre poble, situat més a l’est.Topa amb una rodamon que vol aconseguir una bobina de pel·lícula i l’acaba robant de la moto que transporta el material cinematogràfic d’un poble a l’altre. En Zhang Jiusheng ha vist el robatori i persegueix la mossa, per a recuperar-ne la bobina, delerós de fer-la arribar bé al nou poble i poder-hi veure el noticiari on surt la filla. Comença així un estira i arronsa entre aquests dos personatges, que acabarà forjant una inesperada amistat.

Entranyable. D’una banda és un conte que ens parla de la Revolució Cultural -l’enviament a un camp de treball per una simple discussió de bar amb un guàrdia roig, els pobles com a unitats del règim, el privilegi de ser projeccionista i la por a perdre’l que du a voler caure bé a les autoritats, el nepotisme que permetria al noi de la moto aconseguir una bona posició perquè son germà té un càrrec, el cinema de propaganda nacional i militar i la propaganda al cinema mitjançant els noticiaris, l’aspiració dels policies de poder menjar bé perquè han practicat una detenció, els canvis amb el final de la Revolució…-. Per altre cantó, els protagonistes són supervivents que anem coneixent a mesura que ells també es descobreixen mútuament i neix entre ells no ja l’amistat, sinó una mena de solidaritat humana bàsica, essencial. I el cinema, eina de manipulació ideològica, però també esbarjo pel que es deleix la gent, el rol dels projeccionistes, l’amor per la pel·lícula, el valor d’una bobina i qui diu d’una bobina, d’un segon de metratge, un parell de fotogrames que poden dir tant a qui s’hi sent interpel·lat emocionalment. Comèdia dramàtica, homenatge, repàs històric, però sobretot, cinta entranyable, pels personatges, pel cinema…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!