Hi ha un consens general a l’hora d’afirmar que TV3 ha tingut i té un paper cabdal a l’hora d’avesar l’espectador a veure pel·lícules i sèries doblades al català. Tanmateix, d’ençà les retallades -sobretot-, TV3 ha optat per estalviar en els doblatges: no es fan amb qualitat, hi ha poc ventall de veus, etc. I això té una influència negativa en l’acceptació popular dels doblatges de pel·lícules en català. Sumem-hi una certa deficiència crònica en el treball dels registres lingüístics…
És imprescindible! Si volem normalitzar el cinema en català a les sales, cal que el mitjà més usat per a veure’n les pel·lícules, TV3, faci atractiu, totalment atractiu, tan atractiu com el castellà -o més-, el doblatge en català.
Actors de doblatge en tenim i se’n poden buscar més -cal augmentar la varietat de veus i tons i que s’acabi la sensació professional que el món del doblatge és un cau tancat d’uns quants-; de recursos tècnics en tenim; d’audiència televisiva en tenim… Cal deixar d’estalviar per aquest cantó!
Dit això, jo segueixo apostant pel cinema en VOSC, que també se n’ha de tenir molta més cura pel que fa a la qualitat i funcionalitat dels textos i a la seva difusió. Però ja sabeu que, per mi, una cosa no treu l’altra, que el cinema doblat és una eina poderosa de normalització de la llengua, que cal potenciar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!