Club 7 Cinema

Diu que bona part de la premsa nord-americana ja se n’ha anat de la Mostra de Venècia, un cop ja s’hi han projectat les pel·lícules que els interessaven i per fer cap al Festival de Toronto, que ja comença. La programació veneciana ha baixat d’interès sobtadament, amb el nou film de la veterana Agnieszka Holland, del qual costa trobar qui en parli, i encara pitjor amb la pel·lícula de l’italià Pietro Castellitto. Sort n’hi ha hagut de l’esclat, autèntic oasi cinematogràfic en la jornada d’ahir, de Richard Linklater i la seva “Hit Man”.

Mostra de Venècia 2023. La Competició.

D’ Agnieszka HOLLAND, “THE GREEN BORDER“/ “IL CONFINE VERDE” / “ZIELONA GRANICA”. Durada: 2h27. Producció: Txèquia, Polònia, Bèlgica. Amb Jalal Altawil, Maja Ostaszewska, Tomasz Włosok, Behi Djanati Atai, Mohamad Al Rashi, Dalia Naous. Guió: Agnieszka Holland, Gabriela Lazarkiewicz-Sieczko, Maciej Pisuk. Una família de refugiats sirians, un solitari professor d’anglès de l’Afganistan i un jove guàrdia fronterer, reunits a la frontera entre Polònia i Bielorússia durant l’última crisi humanitària desencadenada pel president bielorús Alexander Lukashenko. Podran travessar la frontera o seran aturats per milícies estatals? Comentari del director del Festival: filmat gairebé clandestinament, i entendreu per què: té un tema que no ha agradat al govern polonès que explora la dramàtica i poc coneguda història dels immigrants il·legals enganyats per les autoritats bielorusses que poden entrar a Europa per la frontera polonesa, sotmetent-se en canvi a uns alts i baixos tràgics i dramàtics. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: Crua, efectista i maniquea, “Green Border” retrata la política del govern polonès amb la immigració extracomunitària per excés i acumulació, com si qualsevol presa de consciència passés per esprémer el patiment aliè fins que no quedi ni una gota de sang. En canvi, Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 4 estrelles sobre 5 i en diu: Amb 74 anys, la cineasta polonesa Agnieszka Holland no ha perdut gens la seva passió -ni compassió- i aquest drama brutal, enfadat i esgotador, en blanc i negre ombrívol, és reconeixible com una obra de la directora que va fer “Europa Europa” el 1990. És sobre la zona d’exclusió de la “frontera verda” entre Polònia i Bielorússia, ara la ubicació d’una prova aparentment inacabable per als refugiats. Amb una malícia astuta, el president de Bielorússia, Alexander Lukashenko, ha permès en els darrers anys l’admissió de refugiats, animant cínicament la seva esperança de travessar fàcilment des d’allà a peu la frontera cap a Polònia i la UE a través del bosc de Białowieża, però només com a manera de castigar i minant la Unió Europea per les seves sancions contra Bielorússia. Ha convertit eficaçment aquestes ànimes desesperades en una arma i la força fronterera polonesa, cada cop més ressentida i agressiva, evita la necessitat burocràtica d’alimentar i allotjar aquests nous arribats en campaments i simplement els llença per sobre de la tanca de filferro de pues, on viuen i moren al bosc erm. L’estratègia de desestabilització de la “frontera verda” de Bielorússia ajuda a empènyer Polònia a la xenofòbia paranoica, precisament l’estat d’ànim geopolític que Lukaixenko (i Putin) troben agradable. (..) És una pel·lícula ombrívola, però apassionant, en el que semblen dos gèneres separats: una pel·lícula sobre el front oriental de la segona guerra mundial, o la primera guerra mundial, o potser una pel·lícula futurista completament diferent: un drama postapocalíptic on el bosc és el lloc d’alguna lluita frenètica per la supervivència viscuda per persones la humanitat de les quals els ha estat despullada gairebé completament, com per una explosió nuclear o un atac de guerra germinal. (..) “Green Border” és un rellotge dur: un cop de puny al plexe solar. Però un testimoni cinematogràfic vital del que està passant a Europa ara mateix.

De Pietro CASTELLITTO, “ENEA“. Durada: 1h55. Producció: Itàlia. Amb Pietro Castellitto, Giorgio Quarzo Guarascio, Benedetta Porcaroli, Chiara Noschese, Giorgio Montanini, Adamo Dionisi, Matteo Branciamore, Cesare Castellitto, Sergio Castellitto. Guió: Pietro Castellitto. Enees persegueix el mite que porta en el seu nom, ho fa per sentir-se viu en una època morta i decadent. Ho fa juntament amb Valentino, un aviador acabat de batejar. A més del narcotràfic i les festes, tots dos comparteixen la seva joventut. Amics de tota la vida, víctimes i creadors d’un món corrupte, però moguts per una vitalitat incorruptible. Més enllà dels límits de les normes, a l’altra banda de la moral, hi ha un mar ple d’humanitat i símbols per descobrir. Enees i Valentino sobrevolaran amb les conseqüències més extremes. Tanmateix, les drogues i l’inframón són l’ombra invisible d’una història que parla d’una altra cosa: un pare melancòlic, un germà que lluita a l’escola, una mare derrotada per l’amor i una bella noia, un final feliç i una mort feliç, una palmera que cau sobre un món de vidre. És enmig de les escletxes de la vida quotidiana que s’acaba de mica en mica l’aventura d’Enea i Valentino. Una aventura que semblarà criminal als altres, però que per a ells és, i serà, sobretot, una aventura d’amistat i amor. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Facebook: (..) la pedant, petulant “Enea”, de Pietro Castellitto, només queda definir-la com un mal succedani de “La gran bellesa”, de Paolo Sorrentino. El director artístic de la Mostra, Alberto Barbera, destacava “la seva capacitat per denunciar el cinisme i la hipocresia amb un nou llenguatge cinematogràfic”. L’objecte d’estudi de “Enea” és l’alta burgesia romana, representada per una família disfuncional el fill gran de la qual, propietari d’un restaurant de sushi, es veu embolicat en una trama de tràfic de drogues. Aquest fil argumental fi s’arremolina al voltant d’una sèrie de vinyetes, entre traumàtiques i poètiques, que pretenen retratar la decadència moral i l’angoixa existencial de les classes privilegiades, sense distàncies ni ironies.

Mostra de Venècia 2023. Fora de Competició.

De Richard LINKLATER, “HIT MAN“. Durada: 1h53. Producció: EUA. Amb Glen Powell, Adria Arjona, Austin Amelio, Retta. Guió: Glen Powell, Richard Linklater, Markus Wittman, basat en un article de Skip Hollandsworth. Segueix en Gary Johnson (Glen Powell), un investigador de personal, que fa el paper d’un sicari per enxampar persones que preparen un cop. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: “Hit Man” és estupenda. Linklater celebra la identitat en etern procés de transformació en una comèdia irresistible, que també és thriller romàntic, ‘true crime’ i meditació filosòfica sobre l’home i les seves passions. Perfecte programa doble amb “Bernie”. Fionnuala Halligan, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: Richard Linklater converteix la divertida història real del ‘fals assassí’ Gary Johnson en una pel·lícula divertida i segura que complaurà el públic. Alejandro G. Calvo, a Twitter: “Hit Man” de Richard Linklater m’ha rebentat el cap. Quina meravella absoluta! Estic tan fascinat que fins i tot li veig el toc Lubitsch en la seva intel·ligentíssima construcció de seqüències barrejant suspens criminal amb alta comèdia.

No Ficcions (Documentals).

De Neo SORA, “RYUICHI SAKAMOTO / OPUS“. Durada: 1h43. Producció: Japó. Amb Ryuichi Sakamoto. L’última actuació de Ryuichi Sakamoto, una pel·lícula de concerts amb només ell i el seu piano tocant per última vegada abans de morir, amb una clara voluntat de testament artístic i espiritual. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Jaume Ripoll Vaquer, a Twitter: És la pel·lícula en què més he plorat en anys. Aquest hivern als cines el 2024 @Filmin.

De Yervant GIANIKIAN i Angela RICCI LUCCHI, “FRENTE A GUERNICA“. Durada: 2h06. Producció: Itàlia. Versión íntegra. Veus narratives:  Yervant Gianikian, Lucrezia Lerro. Dos artistes reflexionen sobre les grans guerres i ideologies que van canviar el paisatge del segle XX. Enllaços: IMDB, MyMovies, Museo Reina Sofía.

FOTO DE L’APUNT: “Hit Man”, de Richard Linklater

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!