Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Revista de premsa: Un nou Festival de Canes, amb la majoria de cineastes de sempre
En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.
FOTO © FDC – L. Fauquembergue
Deu preguntes sobre la 67a edició del Festival de Canes.
Xavi Serra (Els 10 interrogants de Canes 2014, diari Ara, 14.05.2014) planteja deu interrogants per a la 67a edició del Festival de Canes que comença avui: 21 anys després que la guanyés Jane Campion (ara presidenta del Jurat), ¿tornarà a guanyar la Palma d’Or una dona?; Són moltes quatre pel·lícules biogràiques a la secció oficial?; Guanyarà un dels tres aspirants canadencs (Cronenberg, Egoyan, Dolan) la primera Palma?; Repetiran triomf els Dardenne o Loach? Apareixerà Godard? (aquesta pregunta, doble); El cinema nord-americà passarà desapercebut a Canes?; Com homenatjarà Tarantino el mestre Leone a la cloenda?; Com afectarà al festival l’adéu del seu president honorífic (Gilles Jacob)?; Podrien fer ombra les seccions paral·leles a la secció oficial?; Es podrà veure a Canes el film de Ferrara sobre Strauss-Kahn?; Destacarà algun cineasta català al palmarès de Canes?
Poc marge per a les sorpreses, però amb alguns cineastes que poden sorprendre.
Fidel a les essències, titula Àngel Quintana (Fidel a les essències, El Punt Avui, 14.05.2014) obrint la seva crònica prèvia de Canes 2014. D’una banda, el crític gironí considera que la programació ha mostrat certes reserves per la seva poca permeabilitat. Com cada any, Canes reunirà alguns dels grans noms del cinema internacional en la seva selecció oficial, però hi ha qui diu que hi ha massa repetició dels cineastes de sempre (..) Aquest fet fa que a la secció oficial hi hagi un marge molt petit per a la sorpresa i per a la descoberta. Per altre cantó, reconeix que el festival, però, està habitualment ple de sorpreses, que en aquesta edició poden ser més que edificants. I esmenta… Jean-Luc Godard, Xavier Dolan, Olivier Assayas i Tommy Lee Jones. I, esclar, remarca el paper de coproductor que Lluís Miñarro té en el film de Naomi Kawase; així com també el dels Almodóvar al film Contes Salvatges, de Damián Szifrón. Finalment, parla de films fora de competició i, per tant de la presència a Canes de Marc Recha i Jaime Rosales.
La majoria de cineastes de la Competició ja hi han participat anteriorment.
Brillantor sense risc és el títol de la crònica prèvia que signa Nando Salvà (Brillantor sense risc, El Periódico, 14.05.2014), per al qual, Sovint acusat de no recolzar prou els nous valors del cinema actual, el Festival de Canes sens dubte no farà callar les crítiques. La seva 67a edició (..) és un mostrari atractiu però definitivament conservador. Dels 18 cineastes que competeixen per la Palma d’Or, 13 ja ho han fet en el passat. Remarca que, dels 13, els germans Dardenne, Mike Leigh i Ken Loach ja tenen la Palma d’Or; però reconeix que la mera presència de Godard converteix aquest festival en una cosa històrica perquè ¿quants cops més Godard portarà nova pel·lícula a Canes. Retreu que tres dels debutants en Competició no tinguin res de cares noves: el nord-americà Bennett Miller, nominat a l’Oscar anteriorment; el quebequès Xavier Dolan, que ja ha tingut tres films anteriors a Canes, i la italiana Alice Rohrwatcher, que es donà a conèixer a la Croisette amb el seu film anterior. Ironitza per la presència en concurs d’un altre “jove” valor sortit del planter cannois com és Tommy Lee Jones (67 anys). Per ell, els favorits, veterans del certamen i delerosos de Palma, són el canadenc David Cronenberg, la japonesa Naomi Kawase, el turc Nuri Bilge Ceylan i el francès Olivier Assayas. En canvi, es mostra més escèptic amb les pel·lícules del canadenc Atom Egoyan, el francès Bertrand Bonello i fins i tot amb el nou film de l’autor de The Artist, Michel Hazanavicius. Finalment, també considera (com l’Àngel Quintana) que Un Certain Regard ofereix una programació remarcablement atractiva: promet proporcionar-nos —diu— algunes mostres de cine més estimulant i intrèpid d’aquest Canes 2014.
Un Club de venerables cineastes que Canes cuida fins a l’avorriment.
Salvador Llopart (Els venerables Godard, Loach i Leigh lluiten des d’avui per la Palma d’Or, La Vanguardia, 19.05.2014) enceta la crònica inicial parlant de Gràcia de Mònaco, d’Olivier Dahan i les polèmiques que arrossega, tot recordant que Canes no defuig els escàndols des que a una jove Brigitte Bardot se la va veure enjogassada a la platja amb Kirk Douglas, cap als anys cinquanta. Tot seguint, apunta que, sobre el paper, Canes 2014 presenta grans i tristes pel·lícules. la majoria europees, dels grans veterans directors de sempre. Els habituals. Perquè això és tot un club de venerables cineastes que Canes cuida fins a l’avorriment. No cal dir que esmenta els mateixos noms que els col·legues, amb la majoria dels quals també coincideix a destacar David Cronenberg com el cineasta probablement més esperat, per be que Llopart crida l’atenció també sobre el sempre aclaparador director rus Andrei Zvyagintsev.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!