Club 7 Cinema

“L’endemà“. Any 2022. Un film dels alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’IES Doctor Puigvert, de Barcelona, -guió, planificació, rodatge i muntatge- amb l’acompanyament de la professora Carol Vega i el cineasta Pep Garrido. Poemes llegits -en off-per Dúnia Villanova García, Neshua Puig Ramos, Samai Gallegos Rodas, Maria Isabel Ivanova Ivanova-. Repartiment: Maria de los Ángeles Coo Díaz, Tian Ci Jiang, Najwa Martínez Martínez, Jairo Montes Serrano, Aura Doménica Rivera Manrique, Íria Suárez Montoya. Durada: 14’31”. Vist el dia 01.03.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023.Cossos en moviment, a partir del minut 43’12”-

Nota: Film inspirat en poemes i fragments literaris de -entre d’altres-: Montserrat Abelló, Julio Cortázar, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Rupi Kaur, Octavio Paz, Fernando Pessoa, Wislawa Szymborska…. Amb lectures -veu en off- d’ “Estic cansada”, ‘Tardor’, d’Ali Smith; “El distret”, de Gabriel Ferrater; “Luz de la luna”, ‘Libro del desasosiego’, de Fernando Pessoa, i “Vull viure”, de Rupi Kaur.

Sinopsi –del web VOC d’Òmnium, en què consta Crítica de Víctor Guadulupe Esparza Medina (La Casa del Cine): Des de tres punts de vista diferents, “L’endemà“ ens submergeix en les pors i en el cansament dels joves en relació amb la vida i la societat contemporànies. Amb unes imatges molt potents i belles de l’entorn urbà, els seus voltants i una veu en off que ens narra tot el que pensen i senten els personatges, “L’endemà” capta amb la seva càmera aquests joves als llocs on, per fi, es troben còmodes.

Comentari.

Sensacions de joves, pensaments -pessimistes- de joves davant del món que els ha tocat viure, reflexions quotidianes, esperes, moments del dia… servit majoritàriament amb seqüències aïllades, de plans estàtics amb càmera fixa, també n’hi ha amb moviment-acompanyament-. Sense que els personatges parlin; en tot cas, pensen o simplement hi són, amb expressivitat. En algunes seqüències sentim veus en off que llegeixen textos literaris, que tenen a veure amb l’estat emocional, anímic, del jove que ens mostra la càmera. I el dia que va passant, segons ens constata el canvi de la llum solar, i així fins l’endemà.

Permeteu que en destaqui un, de pla-seqüència, gairebé al començament, perquè és magnífic i defineix molt bé l’esperit i intencions de la pel·lícula. Hi veiem una noia travessar el carrer, amb molt de trànsit, i quedar al mig, en una illeta per a vianants, mentre els cotxes li van passant pel davant i pel darrera. La noia està expectant, però alhora mira tot aquest món que l’envolta, dinàmic, que no s’atura, al qual s’haurà d’integrar, mentre la veu en off ens va llegint un text -com dic, pessimista, d’incertesa, inquietud- de filosofia juvenil. És molt expressiu. I meritori, especialment si ha estat de debò guionat, planificat i rodat pels alumnes de 1r de batxillerat i no pel cineasta Pep Garrido, oimés si tenim en compte el cinema que aquest jovent no ha vist, com per arribar a fer un pla creatiu com aquest. Sigui com sigui i també com deia, aquesta escena ens defineix l’esperit i intencions de la pel·lícula, que després avança amb plans, bells, ben fets, però no tan artísticament eloqüents, alguns amb textos llegits de diversa consideració, igualment reflex de neguits juvenils, com les imatges que no van acompanyades de veu.

Especial reconeixement es mereix una iniciativa educativa com aquesta, en què els joves practiquen positivament l’art -cinematogràfic en aquest cas-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!