Club 7 Cinema

Amb 13 nominacions, El cas curiós de Benjamin Button, de David Fincher, la història basada en un relat de Scott Fitzgerald sobre l’home que neix vell i mor jove, és la pel·lícula que encapçala la llista de les candidatures als Oscar d’enguany; prou per sobre de les 10 de Slumdog Millionaire, de Danny Boyle, i encara més de les altres immediates seguidores, Milk, de Gus Van Sant, i El cavaller Fosc, de Christopher Nolan, que n’han congriades 8 cadascuna.

Previsiblement triomfador en la categoria de millor pel·lícula d’animació, Wall·E(ja que, després d’haver guanyat gairebé tots els premis haguts i per haver, ara només hi ha de competir amb Bolt i Kung Fu Panda), el film d’Andrew Stanton és candidat en 6 categories. I, quant al nombre de nominacions, la segueixen, amb 5, la resta de pesos pesants d’aquesta 81a edició dels Oscar: Frost/Nixon, de Ron Howard; El lector, de Stephen Elliot, i El Dubte, de John Patrick Shanley.

Tot i que el que queda, amb perdó, és morralla de nominació, cal remarcar que Changeling, de Clint Eastwood, en suma 3 (una de les quals, la d’Angelina Jolie com a millor actriu), i la gran castigada, Revolutionary Road, de Sam Mendes, que no tan sols s’ha hagut de conformar a aspirar a l’estueta només en 3 categories, sinó que s’ha quedat sense la de Kate Winslet com a millor actriu (per mi, la gran sorpresa!).

El comentari sobre aquestes nominacions segueix a Vull llegir la resta de l’article.

Llistes completes de les nominacions, amb enllaços informatius [Oscar 2009 Nominations] [IMDB Oscars 2009]

FOTO © WB El cas curiós de Benjamin Button, de David Fincher

Oscar 2009: les nominacions

***

L’única pel·lícula que debò pot treure pit, perquè està nominada es pot dir a totes les categories, és El cas curiós de Benjamin Button. La resta de films que opten a ser guardonades com a Millor Pel·lícula, Frost/Nixon, Milk, El lector i Slumdog Millionaire, no tan sols van més curts de nombre de candidatures, sinó que les tenen o concentrades bàsicament als apartats considerats “més importants” (pel·lícula, director, actors i actrius -principals o secundaris-, guió original, guió adaptat) o en sumen dels de “segon ordre” (la resta de categories).

De manera força més coherent que en anteriors edicions dels Oscar, enguany, els directors i els guionistes d’aquests cinc títols que opten a l’Oscar a la Millor Pel·lícula també estan nominats.
 
Parem atenció, però, al cas de Slumdog Millionaire: cap dels seus intèrprets, ni els que tenen papers principals ni els que assumeixen rols secundaris, no n’han estat, de nominats. De manera que, tot i les seves 10 candidatures, bona part li vénen dels apartats considerats de “segon ordre”: fotografia, muntatge, música, cançó (2 cançons nominades), só i muntatge de so. Certament, en el mercat de les xifres, tot suma; però també despista. Així per exemple, El lector és a la línia de sortida en aquesta cursa dels Oscar amb la meitat de possibilitats (només 5), però, a més de millor pel·lícula, guió i director, compta amb la de l’actriu (vés per on, Kate Winslet) i, encara la de la fotografia. O Frost/Nixon, que entre les seves 5 opcions, hi ha la de Frank Langella com a millor intèrpret i només aspira a una categoria de les “menors”: muntatge. O Milk, que planta cara amb Sean Penn, com a millor actor, i Josh Brolin, com a millor actor en paper secundari; a més de les candidatures de Gus Van Sant com a director, de Dustin Lance Black com a guionista, i les dels apartats de Muntatge, Vestuari i Música (realment, una banda sonora remarcable, mal que, a les crítiques solem oblidar-nos de remarcar-ho).

Emblemàtic resulta el cas d’ El cavaller fosc, perquè de les 8 nominacions, només en té una d'”important”, però és de Heath Ledger, amb moltíssimes possibilitats de guanyar, a títol pòstum, com a Millor actor en un Paper Secundari. Tanmateix, res no desmereix les altres 7 i pot acabar “agafant” unes quantes estuetes a El cas curiós de Benjamin Button: fotografia, muntatge, direcció artística, maquillatge, só, muntatge de só i efectes visuals. Efectivament, el 22 de febrer de 2008, mediàticament, tot sumarà i ja veurem qui acabarà arreplegant-ne més, d’estuetes…

Veurem si el caire desmanegat i paquetejat de Mickey Rourke fa forat entre els acadèmics nord-americans, com va fer-ne entre la premsa estrangera acreditada a Hollywood, que li atorgà el Globus d’Or pel seu rol a The Wrestler. Els rivals els torna a tenir potents: Brad Pitt (per El cas curiós...), Sean Penn, Frank Langella i Richard Jenkins (Jenkins, per The Visitor, de Thomas McCarthy)

No cal dir que la premsa rosa està ben contenta amb el fet que la parelleta Brad Pitt – Angelina Jolie, tots dos, estiguin nominats. I fóra pas estrany que la veiéssim a ella triomfar, malgrat que se les ha amb el “fenòmen” Kate Winslet (enguany, guanyadora de 2 Globus d’Or), la simpàtica i jove bellesa de Anne Hathaway (per Rachel es casa), la sòlida veterania i el perstigi de Meryl Streep (El dubte, films de John Patrick Shanley que basa 4 de les 5 nominacions en el capítol interpretatiu -éssent la cinquena, el guió adaptat) i, mal sigui a nivell testimonial, la irrupció des del cinema “indie” de Melissa Leo (per Frozen River).

Permeteu que comenti un moment el “cas Winslet”. Sobta, si més no, que el seu rol a El lector li valgués el Globus com a millor secundària i ara, la nominació a l’Oscar al paper protagonista. Probablement, això és cosa de la productors del film, que l’ha presentada de candidata d’una o altra manera a uns premis o als altres. Però sembla que un paper o és “principal” o “secundari”: això que vagi canviant… poc seriós!

Certament, ja hem comentat en anteriors ocasions que els Globus van bé com a indicadors, però no s’hi ha de buscar una relació tant i tant d’ “avantsala” com vol el tòpic. És ben clar que hi ha coincidències notables entre aquells guardons i aquesta llista de nominacions als Oscar; però, posats, també hi podem veure la feina que han fet els premis de le diverses associacions de crítics i d’actors, de col·legis de directors… Per exemple, Gus Van Sant ha quedat finalment més ben parat del que semblava (mal que després, el 22 de febrer, fóra pas estrany que se n’anés amb les mans buides) i Slumdog Millionaire, comparativament parlant, sembla que ha punxat un pèl (tot i que finalment es pot convertir en el botxí de Benjamin Button…).

I esclar, de Vicky Cristina Barcelona, malgrat tot el que se n’ha arribat a dir les darreres setmanes, els Oscar s’han quedat només amb la noia L’Oréal, amb Penélope Cruz (que, per cert, s’ha quedat sense una de les grans rivals… justament Kate Winslet).

Igualment, Happy-Go-Lucky, de Mike Leigh, i A Bruges, de Martin McDonagh, me les han deixades només amb la nominació del guió, sense opcions per a l’actriu de la primera, ni per als actors de la segona.

Finalment, en el capítol de pel·lícules de parla no-anglesa, finalment les cinc finalistes són Entre les murs (Entre les murs / The Class / La clase / La classe), del francès Laurent Cantet; La banda Baader-Meinhoff, d’Uli Edel; Revanche, de l’austríac Gotz Spielmann; Okuribito (Okuribito / Departures), del japonès Yojiro Takita, i Vals amb Bashir (Vals Im Bashir / Waltz with Bashir / Vals con Bashir / Valse avec Bashir / Valzer con Bashir), de l’israelià Ari Folman.

I, com no podia ser altrament, entre els documentals finalistes, el que ho guanya tot: Man on Wire, de James Marsh

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!