Club 7 Cinema

Tard, però al final el Festival de Canes s’ha afegit al costum de la Mostra de Venècia i de la Berlinale d’atorgar anualment un guardó honorífic a una personalitat del setè art. Per als alemanys és l’Os d’Or Honorífic i per als italianes el Lleó d’Or a la Carrera: per als de Canes és la Palma d’Or Honorífica.

Tot primer les donaven escadusserament (a Clint Eastwood, a Woody Allen…) i, en el cas d’Eastwood fins i tot semi-clandestinament, en ple hivern, sense vincular-ho a una edició del certamen. Després han estat guardonats Agnès Varda, Jean-Pierre Léaud, Jodie Foster, Manoel de Oliveira… i l’any passat, Forest Whitaker, ja vinculant la Palma d’Honor Honorífica a la 75a edició del Festival. O sigui que ja han agafat la directa i, si no hi ha res de nou, cada any una, com els alemanys i els italians.

Sembla tanmateix que van repartint palmes honorífiques a tort i a dret i que també en lliuren sense anomenar-les ‘de l’edició d’enguany’, com la que li van donar l’any passat a Tom Cruise, per tenir-lo a la presentació de “Top Gun: Maverick” o la que no fóra pas estrany que atorguin enguany a Harrison Ford, en l’homenatge que li han anunciat, per a tenir-lo a la projecció d’ “Indiana Jones i el dial del destí”.

Aquest desllanagament ‘honorífic’ sembla que els porta a triar-ne els premiats en funció de garantir-ne la presència al Festival, com una estrella més, envoltada de tot el glamur ‘cannoise’. Si no és per això, poc que s’entén que aquest any hagin distingit Michael Douglas.

Certament, els responsables del Festival ho justifiquen recordant les vegades que Douglas ha estat a Canes. El 1979, al costat de Jane Fonda i Jack Lemmon presentant “La síndrome de la Xina“; al cap de 13 anys, el 1992, en competició amb el film ‘escàndol’ “Instint Bàsic“; el 1993, novament a concurs amb “Un dia de fúria“; tardaria 20 anys més a tornar a la Croisette, això sí novament en competició, el 2013, amb “Behind the Cadelabra” -en què és Liberace-… No es pot pas dir que sigui un currículum precisament gaire brillant, cosa que no millora amb altres films en què ell apareix i també projectats al certamen, com “Wall Street: Money Never Sleeps” (Fora de Competició, 2010). Tant és així que, en el comunicat del Festival dient que li atorgaran la Palma d’Or Honorífica han hagut de recórrer a la figura mítica de son pare, Kirk Douglas, de qui en diuen que és l’hereu, i, a més a més, remarcar que Michael Douglas és un defensor de moltes causes, al marge del cinema, com ara que des de 1998 és missatger de la Pau per a l’ONU i brega contra l’armament nuclear internacional i pel control de les armes de foc als Estats Units.

La Palma d’Or Honorífica la hi lliuraran el dia 16 de maig de 2013, al decurs de la Gala d’Inauguració de la 76a edició del Festival.

Amb motiu d’aquest homenatge, del diumenge 14 de maig (a les 18h) al dimarts 16 de maig (a les 18h), al web del Festival es podrà veure el documental “Michael Douglas, le fils prodige”, d’Amine Mesta i que progarmarà properament la cadena Arte: Un documental excepcional que ens mostra com en Michael, actor i productor com el seu pare en Kirk, ha hagut d’acceptar, al llarg de la seva excepcional carrera, com s’hi assembla per afirmar-ne la diferència. El temps de saber com esdevenir Michael quan et dius Douglas.

Crèdir de la foto de l’apunt: Michael Douglas © Gareth Cattermole / Getty Images

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!