Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

13 de maig de 2022
0 comentaris

“Madeleine Collins”, d’Antoine Barraud

Madeleine Collins. Director: Antoine Barraud. Guió: Antoine Barraud, amb la col·laboració d’ Héléna Klotz. Repartiment: Virginie Efira (Judith Fauvet, Margot Soriano), Quim Gutiérrez (Abdel Soriano), Bruno Salomone (Melvil Fauvet), Loise Benguerel (Ninon Soriano, la nena), Thomas Gioria (Joris Fauvet, el fill gran), Jacqueline Bisset (la mare de Judith), Valérie Donzelli (Madelein Reynal), Nadav Lapid (Kurt). Vista el dia 12.05.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: La Judith porta una doble vida entre Suïssa i França. D’una banda, amb l’Abdel, amb qui està criant la Ninon. Per l’altra, amb el Melvil, amb qui té dos fills una mica més grans. A poc a poc, aquest fràgil equilibri fet de mentides, secrets i anades i vingudes es va fracturant. Quan es descobreix la veritat, la Judith tria la fugida cap endavant.

En efecte, comença com una història de doble vida de la protagonista; però va recargolant les coses i tot esdevé intrigant, a mesura que vas descobrint el que saben i el que desconeixen els diversos personatges (i vas topant amb el que en saps i desconeixes tu), afegint-s’hi la qüestió de la falsa identitat, en un univers de mentides i secrets arremolinat per la psicologia de la Judith. És l’estratègia del guió, d’anar dosificant i embolicant la informació, per a finalment treure’n l’entrellat: sempre, primer et planteja la situació i després te la revela com a més complexa, per acabar clarificant-ho però havent-te fet passar per cavil·lacions. Fins al punt que el conjunt resulta artificiós, havent de recórrer a algun flashback que només es justifica per la necessitat de clarificar determinades coses enmig de l’embolic fenomenal, o havent d’introduir un personatge com el que interpreta Nadav Lapid, forçat -i forçadament enamorat de la Judith- perquè aparegui Madeleine Collins. La resolució del film, d’un dramatisme desfermat, just si se salva en plantejar les causes sentimentals com a motores del comportament de la Judith, desmarcant-se d’altres consideracions patològiques, si bé…

Virginie Efira interpreta amb solvència aquesta dona amb vides diferents, guapa i segura de si mateixa fins que les coses s’esberlen. Al costat seu, en Quim Gutiérrez, actuant molt bé en francès, aporta sobretot caràcter i físic.

I una pregunta: per què es diu Abdel el personatge de Quim Gutiérrez? Té un cognom espanyol, Soriano; però el nom és àrab. Se’l vol fer passar tant per espanyol com per marroquí?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!