Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

1 de setembre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

La tarda de dimecres 5 de setembre CLUB 7 CINEMA recobra la normalitat (previsió)

Amics i amigues, lectors i lectores, seguidors i seguidores de Club 7 Cinema,

Preveig que la tarda de dimecres, dia 5 de setembre, podré reprendre l’activitat normal del bloc.

No cal que us digui les ganes que tinc de parlar de Venècia, de les estrenes d’interés, de les pel·lícules que vegi i he pogut veure, de les crítiques que pugui tornar a llegir… No cal que us confessi el delit que tinc de poder retrobar el vincle normal amb tots vosaltres.

Espero que entengueu les circumstàncies excepcionals que aquesta setmana… Per seguir, cal que aneu a Vull llegir la resta de l’article 

Foto El bosc de Mogari, de Naomi Kawase

Espero que entengueu les circumstàncies excepcionals que aquesta setmana m’han fet impossible mantenir-lo, el vincle normal, i que han convertit aquest bloc de cinema en una de les finestres dels neguits i de la voluntat dels que ens hem hagut de revoltar, dels que hem format part del clam popular en la defensa del patrimoni de la  memòria col·lectiva del meu poble. De fet, aquesta circumstància m’ha convençut una mica més de fer el pas: com ja vaig revelar ran de la mort de Xirinacs, fa temps que li dóno voltes a la idea d’obrir un segon bloc, que dedicaria a la llengua, a la cultura, al país…; mentre mantindria viu i vigorós el Club 7 Cinema com el bloc que coneixeu, dedicat al cinema i a tot el que ho envolta. També us he de dir que deixaré reposar-ho, però m’estic rumiant igualment la possibilitat de treure el Club 7 Cinema de Mesvilaweb, per  la perplexitat i indignació que sento amb Vilaweb. Estic esperant una explicació que em valgui com a justificació, tinc ganes de poder refer-los la confiança, perquè me’ls aprecio molt i hi poden haver hagut causes que ho facin tot comprensible. Ho deixaré reposar, ho maduraré i prendré una decisió. Mentrestant, podeu seguir comptant amb mi, a Mesvilaweb.

Per a atendre un compromís familiar previ i, per mi, inajornable, demà me’n vaig. A la meva agenda, entre el 27 d’agost i l’1 de setembre, havia planificat escriure tot d’articles informatius sobre cadascuna de les pel·lícules que competeixen a Venècia i els respectius directors; de manera que, l’endemà que el públic les veiés al Lido, el Club 7 Cinema  en donés referència i hi afegís totes les cròniques publicades als nostres mitjans de comunicació. Havia pensat que, en aquests dies amb la família m’agafaria petites estones per atendre el bloc, fent el resum del "Cinema del dia" corresponent i penjant el post de Venècia, prèviament preparat i al qual tan sols hi hagués d’afegir les cròniques del dia. Ho havia, fins i tot, pactat amb la família. Per mi, el bloc també és lleure, la gent que m’estima ho sap i, com que la meva era una proposta molt assenyada, de poca estona, s’hi va estar d’acord. No ha pogut ser, perquè he hagut d’estar en la revolta i no els he pogut preparar; de manera que, si m’ho permeteu, canvio totalment els plans i desconnectaré des del diumenge, dia 2, fins al dimecres, dia 5, al migdia. Havent dinat de dimecres, espero estar amb les bateries carregades i reprenent el vincle que mai no hauria hagut d’haver trencat.

Deixeu-me dir també que desitjo sentir-me feliç, dimecres, de formar part d’un poble que hagi estat capaç de retrobar la unitat!

Amics i amigues, lectors i lectores, seguidors i seguidores del Club 7 Cinema , gràcies per la vostra paciència i comprensió. I fins dimecres, dia 5, a la tarda.

Vostre,

Vador Montalt

P.S.: per seguir l’evolució dels esdeveniments al voltant de la reivindicació de l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano, si us plau, cliqueu aquí: Malgrat Confidencial.

  1. El meu suport personal a la mobilització en contra de la tala dels arbres de Can Feliciano, el meu reconeixement i afecte al poble de Malgrat, especialment a la gent que encapçala la lluita malgrat les fortes pressions rebudes (dignes de règims dictatorials d’altres èpoques) i el meu encoratjament a continuar i no defallir, almenys fins dimarts a l’hora del ple, la reivindicació iniciada. També a tu Vador, el meu reconeixemtn i agraïment, per la gran tasca que estàs realitzant, encara que sigui més anònima des de la reraguarda. El poble ha dit prou! Ànims! Tots al ple de dimarts 4 de setembre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!