Club 7 Cinema

Las Acacias (Las Acacias | Les Acacias)

No saps ben bé per què fas les pel·lícules que fas fins que les acabes i les deixes anar. Durant el procés, vaig trobar raons diverses, però mai no vaig acabar de trobar una resposta tranquil·litzadora. Ara, mirant enrere, m’adono que aquest viatge va començar quan el meu pare  posà malalt. A partir d’aquell fet, el meu món d’aleshores es va començar a ensorrar. Sense que en fos conscient, em vaig anar aïllant cada cop més de la família i de mi mateix. De cop i volta, em vaig separar de la meva parella -duiem 10 anys- i la crisi ferotge que en aquell moment hi hagué al meu país em deixà sense feina i gairebé sense casa. Tot de cop, en cosa de pocs mesos. Va ser massa. Aquesta pel·lícula parla del meu dolor davant la pèrdua, de la soledat d’aquell moment, del delit de sentir que algú em protegeix. Del fill que era llavors i del pare que encara no sóc. De l’alleugeriment que vaig experimentar en descobrir que més enllà de la mort del pare, encara tenia una família i vaig poder tornar a fer-me amb ells i amb mi mateix. De la família nova que vaig trobar en conèixer María, la meva dona. En certa ocasió vaig llegir que, tot i que un no ho sàpiga, sempre s’escriu per a algú. Algú assegut a la tercera fila de la sala. Aquesta pel·lícula així, està dedicada a la meva família i al meu pare especialment -va ser amb ell que vaig començar a enamorar-me de les pel·lícules-. A María i als fills que encara no han arribat i esperem. El pare ja no la podrà veure. Espero que els fills arribin aviat i algun dia la puguin veure (Pablo Giorgelli, Buenos Aires, abril de 2011 -text que que he traduït-)

Las Acacias (Las Acacias | Les Acacias)

Direcció Pablo Giorgelli. Guió Pablo Giorgelli i Salvador Roselli. Fotografia Diego Poleri. Muntatge María Astrauskas. Producció Airecine (Argentina), Utópica Cine (Argentina), Proyecto Experience (Argentina). Coproducció Armónika Entertainment (Bilbao, País Basc), Tarea Fina (Argentina), Hibou Producciones (Argentina), Travesía Producciones (Argentina). Durada 1h25..

Repartiment German de Silva (Rubén), Hebe Duarte (Jacinta), Nayra Calle Mamani (Anahí).

Sinopsi En una àrea de servei de l’autopista d’Asunción a Buenos Aires, un camioner anomenat Rubén ha de recollir Jacinta, una dona que no coneix de res. La dona, però, no va pas sola. Va amb Anahí, una criatura de vuit mesos. No és la millor manera de començar. Queden 1.500 Km per endavant.

Vídeos [Tràiler VOSA] [Tràiler VOSF]

Webs oficials [Lasacaciasfilm (esp /ang)] [Lesacacias-lefilm (fr)]

Més informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [Sensacine (esp)] [Cinenacional (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals [Setmana de la Crítica – Canes 2011 | Toronto 2011 · Discovery | Sant Sebastià 2011 · Horizontes Latinos  | Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano | Altres festivals]

Premis [Càmera d’Or Festival de Canes 2011 | Premis Setmana de la Crítica de Canes: ACID/CCAS Support, Autèntica crítica jove | Altres premis]

Dist. cat. [x] Dist. esp. [Festival] Dist. fr. [Bodega] Dist. it. [x]

Apunts en aquest blog [Altres veus] [Fitxa Setmana de la Crítica – Canes 2011] Apunts de context en aquest blog [Estrenes 12–18 octubre 2011] [Programació de la Setmana de la Crítica – Canes 2011]

Crítiques d’altri publicades als mitjans • Las Acacias (Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Viatjant amb el destí -sense enllaç- (Lluís Bonet, La Vanguardia Cat, 14.10.2010) | Expert minimalisme -amb enllaç de pagament- (Nando Salvà, El Periódico, 14.10.2011)

Articles d’altri publicats als mitjans

Ressenyes, cròniques i altres articles d’interès • Viatge en camió carregat de premis (Bernat Salvà, El Punt Avui)

Entrevistes •

***

FOTO Las Acacias, de Pablo Giorgelli

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!