Club 7 Cinema

“Millennium Mambo“. Any: 2001. Durada: 1h55. Director: Hou Hsiao-hsien. Guió: Chu Tien-wen. Repartiment: Shu Qi (Vicky), Tuan Chun-hao (Hao-Hao), Jack Kao (Jack), Niu Chen-er (Doze), Chen Yi-hsuan (Xuan), Jun Takeuchi (Jun). Vista: el dissabte 19.05.2001, en VOSF, a la Sala Lumière, del Palau de Festival de Canes, i tornada a veure (restauració 4k) el dia 25.11.2023, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: La Vicky és una noia que es va embolicar sentimentalment amb en Hao-Hao, un xicot possessiu que li revisa els comptes, les factures del telèfon, els missatges del mòbil i fins i tot la seva olor, per intentar controlar el que fa en la seva absència. Arriba un moment que ella ja no l’aguanta més i se’n en va; però en Hao-Hao la troba i li insisteix una vegada i una altra que torni… i ella acaba tornant-hi, fins que en torna a fugir, per, al cap d’un temps, anar-hi a viure novament i així diverses vegades. Tanmateix, en algun moment la Vicky ha decidit que el deixarà definitivament tan bon punt hagi gastat els 500.000 dòlars NT del seu compte bancari. Al vespre, ella s’ocupa de les ‘relacions públiques’ en una discoteca, per a poder pagar el lloguer del pis (ell no carda brot, a part de consumir droga, escoltar música tecno, compartir videojocs amb els amics…). Sort en té, la Vicky, d’en Jack, un home ja madur que té diversos negocis i el costum d’acollir amb els braços oberts als que necessiten ajuda (cosa que algunes vegades li provoca problemes): la noia ja s’hi ha ha refugiat dos cops.

Festival i premis: Festival de Canes 2001 – Competició, premi tècnic.

Comentari (que he publicat prèviament a Facebook).

Quina meravella! Visualment magnífica, amb els enquadraments i reenquadraments, els enfocaments i desenfocaments, el joc amb el que mostra al primer pla visual i el que hi ha al fons, la il·luminació bellíssima, els colors dels objectes… I Shu Qi, guapíssima i en una interpretació tan bona com les que ens té acostumats. I el so, amb una banda sonora de tema recurrent, que obre el film (quina seqüència, la inicial!) i va tornant prodigiosament per a vestir moments de llibertat íntima i de tirar endavant de la protagonista. I la història, el relat sobre un amor tòxic i el mambo vital de la noia, entre festes, alcohol, amics, l’amor, la seva ciutat, el Japó, Taipei… uns instants de vida, d’anar tirant, d’una dona jove al llindar del segle XXI, el nou mil·leni. Una narrativa brillant, apuntada per una fugaç veu en off, que les imatges desenvolupen (més que no pas il·lustren) per a fer-nos partíceps de les vivències de la noia, amb unes el·lipsis extraordinàries…. Una meravella!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!