Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

28 de març de 2023
0 comentaris

Els que podrien acompanyar Laura Ferrés a la Setmana de la Crítica 2023

Fa uns dies, vaig publicar l’apunt Alguns rumors situen Laura Ferrés a Canes 2023. Hi explico que el web IonCinema ha inclòs la cineasta catalana a les seves prediccions sobre la programació de la Setmana de la Crítica 2023. Prediccions que comporten tot d’altres noms, inèdits en la rumorologia fins ara. Fem-hi un cop d’ull (n’excloc els títols i cineastes que ja han aparegut en rumors anteriors i, esclar, també el relatiu a Laura Ferrés).

Setmana de la Crítica.

De Raven Jackson, “All Dirt Roads Taste Of Salt“. Amb Kaylee Nicole Johnson, Chris Chalk, Jayah Henry. Guió: Raven Jackson. Una exploració de dècades de la vida d’una dona a Mississipí i una oda a les generacions de persones, llocs i moments inefables que ens configuren. Nota 1: Ve del Festival de Sundance – US Dramatic Competition, que n’ha dit: Les carícies tendres i les abraçades envoltants són portals a la vida de Mack, una dona negra de Mississipí. A través de l’anticipació, l’amor i el desamor que experimenta des de la infància fins a l’edat adulta, el viatge expressionista és una oda a la connexió, amb els éssers estimats i amb el lloc. El sorprenent debut de Raven Jackson és una visió segura, sense por de submergir-nos en moments de dolor i enyorança, o dins del gruix de les coses que no s’han dit. La seva càmera és pacient i amorosa, captant la bellesa dels cossos negres i la vida. La tranquil·litat rural s’omple de sons transportadors de grills, granotes i aigua en les seves múltiples formes. La narració no tradicional de Jackson pren en préstec el llenguatge de la memòria. Els canvis en el temps són provocats pel moviment i l’emoció: la sensació de fang entre els dits o la sensació d’alliberament d’estar fora durant una tempesta. El diàleg és limitat i les actuacions són subtils i potents. Jackson utilitza el poder del tacte per comunicar allò que esquiva el llenguatge parlat. És una experiència encarnada que honora la sumptuositat de la vida i et deixa sentir la pluja a la teva pell. Nota 2: Producció: A24, entre d’altres.

De Johanna Pyykkö, “Ebba“. Amb Johanna Pyykkö, Jørgen Færøy Flasnes. Guió: Johanna Pyykkö. Ebba, una noia de 18 anys que treballa com a netejadora al districte portuari de luxe d’Oslo un dia topa amb un jove búlgar que està ferit i té amnèsia. Ebba li farà creure que són amants. Nota 1: Johanna Pyykkö, finlandesa-sueca que viu a Noruega, va presentar el seu curt “The Manila Lover” a la Setmana de la Crítica de 2019 i, acte seguit, va treballar el seu projecte d'”Ebba” al Next Step: A “Ebba”, Johanna torna a sondejar el desig femení i la dominació social. El personatge homònim és una noia de 18 anys que intenta sobreviure netejant les oficines que donen al port d’Oslo. Somiadora i solitària, l’Ebba viu al soterrani d’una casa de classe mitjana a la qual li confien les claus quan els propietaris marxen de vacances d’estiu. Un vespre, es troba amb un home demacrat i ferit al port. Sembla que ha perdut la memòria. L’Ebba li recull els documents d’identitat i descobreix que és búlgar. Torbada per la seva bellesa, decideix acollir-lo i fer-li creure que és la seva xicota. Fins on arribarà l’Ebba en la dissimulació social, romàntica i sexual?.

D’ Erwan Le Duc, “La fille de son père“. Amb Nahuel Pérez Biscayart (Etienne), Camille Rutherford, Maud Wyler. Guió: Erwan Le Duc. L’Etienne tenia amb prou feines vint anys quan es va enamorar de la Valérie, i no gaire més quan va néixer la seva filla Rosa. Aleshores la Valerie se’n va i els abandona. L’Etienne, però, decideix no fer-ne cap drama i, junts, construeixen una vida feliç. Setze anys i mig després, quan el pare i la filla se separaran per viure cadascú la seva vida, el passat tornarà a aflorar. Nota: És el segon llargmetratge d’Erwan Le Duc (Lilas, 1977), que va presentar el curt “Le soldat vierge” a la Setmana de la Crítica de 2016 i la seva òpera prima, “Perdrix” / “The Bare Necessity”, a la Quinzena dels Realitzadors de 2019. IonCinema no el descarta tampoc de la Selecció Oficial del Festival aquest 2023.

De Stéphan Castang, “Vincent doit mourir“. Repartiment: Karim Leklou (Vincent),  Vimala Pons (Margaux), François Chattot (Jean-Pierre). Guió: Mathieu Naert. En Vincent es troba que l’ataquen sense cap motiu aparent durant la nit. Quan el fenomen s’intensifica, ha de córrer i canviar completament la seva forma de vida. Nota: Wild Bunch en diu: Un gir contemporani desconcertant a la pel·lícula de zombis, en la tradició de “It Follows” i “Bird Box”. VI: Wild Bunch.

De Romain de Saint-Blanquat, “La morsure“. Amb Léonie Dahan-Lamort (Françoise), Lilith Grasmug (Delphine), Fred Blin, Cyril Metzger. Guió: Romain de Saint-Blanquat. Finals dels anys 60. Una escola de secundària catòlica. La Françoise està convençuda que només li queda una nit per viure abans de morir i s’escapa amb la seva amiga Delphine per anar a una festa de disfresses i viure aquesta nit com si fos l’última. VI: Films Boutique*.

De Zia Anger, “My First Film“. Amb Odessa Young, Devon Ross, Cole Doman, Philip Ettinger, Jane Wickline, Eamon Farren, Eleonore Hendricks. Guió: Zia Anger i Billy Feldman. Segueix una jove cineasta, tot explicant-ne la lluita per fer el seu primer llargmetratge. Fets sagnant a la ficció, i passat, present i futur que convergeixen per crear un mite modern que redefineix l’acte de creació. Nota 1: Zia Anger va participar a Locarno 2015 amb el curt “I Remember Nothing“. Nota 2: Producció MUBI.

De Felipe Gálvez, “Los colonos” / “The Settlers”. Amb Camilo Arancibia, Mark Stanley, Benjamin Westfall. Xile, a finals del segle XIX. Tres genets són contractats per un ric terratinent per marcar el perímetre de la seva extensa propietat. L’expedició, formada per un jove xilè, un mercenari nord-americà, i dirigida per un temerari tinent britànic, aviat es converteix en una incursió “civilitzadora”. Nota: La distribuïdora internacional en diu: En la seva esperada òpera prima, Felipe Gálvez explora una part crucial del passat colonial de Xile en un drama d’època visualment impressionant que destaca la diferència entre la veritat i la història. VI: MK2.

De Ninna Pálmadóttir, “Solitude” / “Einvera”. Amb Þröstur Leó Gunnarsson, Anna Gunndís Guðmundsdóttir, Hermann Samúelsson, Jóhann Jónsson. Guió: Rúnar Rúnarsson. En Jon, un vell pagès es veu obligat a deixar la seva granja i traslladar-se a la ciutat, on estableix un vincle amb un repartidor de diaris. Nota: Ninna Pálmadóttir is islandesa. VI: The Party Film Sales*.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!