Club 7 Cinema

Amb Stellet Licht / Luz silenciosa, Carlos Reygadas i el seu cinema “innovador” tornen a la competició de Canes, al cap de dos anys d’haver-s’hi estrenat amb la pretensiosa i encimbellada Batalla en el cielo. 

Notes sobre el mexicà Carlos Reygadas a “Vull llegir la resta de l’article“.

…

…

Fotografia: Llum silenciosa / Stellet Licht / Luz silenciosa / Lumière silencieuse

Carlos Reygadas Barquín

Naixement 1971 (Mèxic, Mèxic D.F., Mèxic)

Formació Estudia Dret.

Elements biogràfics Fill d’un funcionari del Ministeri de Cultura mexicà. Jugador de rugby a la selecció nacional mexicana. Enllestida la carrera de Dret, treballa per l’ONU i, a Londres s’especialitza en els conflictes armats. El 1997, amb 26 anys d’edat, se’n va a viure a Brussel·les, on treballa als serveis diplomàtics mexicans. I allà decideix canviar de vida, per dedicar-se al cinema.

Carrera (productor, guionista, director, actor)

Als 16 anys d’edat va descobrir “el cinéma”, amb les obres d’Andrei Tarkovski. Un cop ja viu a Brussel·les –1997–, es dedica totalment al cinema.

Director. Realitza diversos curtmetratges  –diuen que– sobre llocs de la pròpia infantesa. Mentrestant, entre 1997 i 1999 conforma un equip bàsic, amb altres debutants, per tirar endavant la seva primera pel·lícula, Japon, que es produeix ell mateix i en què ell hi fa d’actor, assumint el personatge d’un caçador. És a Rotterdam, primer, i a la Quinzena de Canes, després, que Japon  i Reygadas es donen a conéixer, enduent-se una menció especial del jurat de la Càmera d’Or.

Productor. Crea “No Dream Cinema”, amb què ha produït o coproduït totes les seves pel·lícules. Sempre des d’aquesta companyia, el 2005, coprodueix Sangre,a mb què debuta com a director Amat Escalante –ajudant de direcció de Reygadas a Batalla en el cielo– i en la qual és, al seu torn, ajudant de direcció Pedro Aguilera, a qui Reygadas produirà  La influencia, el seu debut com a director, el 2007.

Temàtiques

Una certa metafísica –no exempta de pedanteria i de retòrica–, en què em sembla que li acaba dient “metafísica” a coses que en són poc de metafísiques: la comunicació interhumana… Certament, a Japón vol explicar una història d’una redempció, entre renaixença existencial i impuls espiritual i,  a Batalla en el Cielo, el protagonista masculí viu turmentat per la culpa i cerca també una mena d’expiació. El ritus religiós té una presència important en le metratge d’aquesta darrera pel·lícula. En declaracions, Reygadas separa religió d’espiritualitat i ell es manifesta espiritualista.

El sexe, com a acte eròtic i –atenció!– acte de fe! (?!)

Interrelació home-natura, entorn-individu.

Estil

Entre l’experimentació audiovisual i l’autocomplaença.

Rabeig en la lletjor carnal i amb un cert miserabilisme.

Transmissió de sensacions físiques –acústiques, visuals, els cossos, els objectes…–
 
Referents pictòrics: romanticisme alemany, Ticià, Tintoretto. Referents cinematogràfics: Rossellini.

Més Kafka –metafísica– que realisme màgic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!