Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en algunes seccions del Festival de Berlín (Competició, Berlinale Special, Encounters i Panorama). Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Berlín‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Dia a dia’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Berlín’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Diumenge, 18 de febrer, a Berlín 2024.

Competició.

De Mati DIOP, “Dahomey“. Producció: França, Senegal, Benín. Durada: 1h07. Guió: Mati Diop. Documental. Sinopsi: El novembre de 2021, vint-i-sis tresors reials del Dahomey es preparen per sortir de París per ser repatriats a la seva terra d’origen, que s’ha convertit en Benín. Juntament amb milers d’altres, aquestes obres van ser saquejades durant la invasió de les tropes colonials franceses l’any 1892. Però, com es viu el retorn d’aquests ancestres a un país que s’havia de construir i compondre amb la seva absència? Mentre l’ànima de les obres s’allibera, el debat fa furor entre els estudiants de la Universitat d’Abomey Calavi. Mati Diop: París, França, 22.06.1982. El seu film “Atlantique” (2019) va guanyar el Grand Prix del Festival de Canes. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. EF: 25.09.2024.

De Bruno DUMONT, “L’ Empire” / “The Empire”. Producció: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Portugal. Durada: 1h50. Guió: Bruno Dumont. Amb Lyna Khoudri, Anamaria Vartolomei, Camille Cottin, Fabrice Luchini, Brandon Vlieghe. Sinopsi: Entre “Ma Loute” i “La Vie de Jésus“, entre el cel i la terra, en Bruno Dumont ens ofereix una visió càustica, cruel et esbojarrada de “La Guerra de les Galàxies”. Bruno Dumont: Bailleul, França, 14.03.1958. Present a la Competició de Berlín el 2013, amb “Camille Claudel 1945“, Especial Menció en el Premi de la Crítica José Luís Guarner del Festival de Sitges per “Twentynine Palms” (2003), al llarg de la seva trajectòria ha estat de manera molt freqüent a Canes: Menció Especial al guardó Càmera d’Or per “La vie de Jésus” (1997), Grand Prix i premis d’interpretació per “L’Humanité” (1999), Grand Prix per “Flandres” (2006), seleccionat a Un Certain Regard amb “Hors Satan” (2011) i “Jeanne” (2019), en competició per la Palma d’Or també amb “Ma Loute” / “La alta sociedad” (2016) i “France” (2021). A la Quinzena hi ha presentat “P’tit Quinquin” (2014), “Jeannette, l’enfance de Jeanne D’Arc” (2017)… Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Memento*. DF: ARP. EF: 21.02.2024.

De Matthias GLASNER, “Dying” / “Sterben”. Producció: Alemanya. Durada: 3h03. Guió: Matthias Glasner. Amb Lars Eidinger, Corinna Harfouch, Lilith Stangenberg, Ronald Zehrfeld, Robert Gwisdek, Anna Bederke. Nota sinòptica: La Lissy deixa de patir pel deteriorament del seu marit Gerd, quan l’ingressa en una residència. La seva alegria però dura poc, perquè la seva pròpia salut declina ràpidament.  Sinopsi llarga: La Lissy Lunies té uns 70 anys i gaudeix de llibertat des que el seu marit Gerd, que pateix demència, és en una residència. Tot i això, la Lissy ha de lluitar ella mateixa contra diverses malalties: pateix de diabetis, d’una malaltia renal, de càncer i comença a quedar-se cega de mica en mica. En Tom (Lars Eidinger), el seu fill, és director d’orquestra. Amb el seu millor amic, en Bernard, preparen un nou treball anomenat ‘Dying’. En Bernard, però, està deprimit. La seva exnòvia, la Liv (Anna Bederke), el contracta com a pare substitut del seu fill. L’Ellen, germana d’en Tom, coneix el dentista Sebastian, amb qui comença una aventura. Tots dos tenen predilecció per l’alcohol. Com a inconformista, l’Ellen prefereix estar èbria. Matthias Glasner: 20.01.1965, Hamburg, Alemanya. Tercera participació a la competició del Festival de Berlín -anteriorment, amb “El libre albedrío” / “Le libre arbitre” / “Der freie Wille” (2006) i amb “Merced” / “La Grâce” / “Gnade” (2012)- d’aquest cineasta que darrerament treballa sobretot en sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: The Match Factory.

Berlinale Special.

De D’INNOCENZO Damiano i D’INNOCENZO Fabio, “Dostoevskij” / “Dostoevsky”. Producció: Itàlia. Durada: 4h30. Sèrie de 6 episodis. Guió: Damiano i Fabio D’Innocenzo. Amb Filippo Timi, Carlotta Gamba, Federico Vanni, Gabriel Montesi. Sinopsi: En un poble trist i ombrívol, el detectiu Enzo Vitello (Filippo Timi) s’obsessiona cada cop més amb la recerca de l’assassí en sèrie “Dostoevskij”. L’assassí té el costum de deixar cartes al costat dels cossos de les seves víctimes en què descriu els seus últims moments. Seduït per les notes nihilistes de l’assassí i impulsat pels seus propis dimonis interiors, en Vitello s’embarca en una correspondència amb en Dostoevskij fora del coneixement del seu equip d’investigació. Aquest intercanvi condueix en Vitello als racons més foscos de la seva ànima i l’obliga a enfrontar-se a un secret del seu passat, un secret que el va portar a abandonar la seva filla Ambra (Carlotta Gamba) quan era petita. En Vitello penetra profundament en el cap de l’assassí, però també obre les portes als seus propis pensaments i emocions. Es desenvolupa un extenuant joc del gat i el ratolí. Damiano i Fabio D’Innocenzo: germans bessons, van néixer a Roma, Itàlia, el 14.07.1988 i van començar a fer cinema com a artistes completament autodidactes. Junts, van escriure i dirigir el seu primer llargmetratge, “Hermanos de sangre” / “La terra dell’abbastanza” / “Boys Cry” (2018), que es va projectar a la secció Panorama de la Berlinale. Després van col·laborar en el guió de “Dogman” (dirigit el 2018 per Matteo Garrone), van publicar un llibre de poesia i un altre de fotografies. El seu segon llargmetratge, “Queridos vecinos” / “Bad Tales” / “Favolacce“, va guanyar l’Ós de Plata al millor guió a la Berlinale 2020. “América Latina” (2021) va ser seleccionada per al concurs de Venècia. “Dostoievskij” és la seva primera sèrie. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

De GLASS Rose, “Love Lies Bleeding“. Producció: EUA (A24), Anglaterra, 2023. Durada: 1h44. Guió: Rose Glass, Weronika Tofilska. Amb Kristen Stewart, Katy O’Brian, Ed Harris, Dave Franco, Jena Malone. Nota sinòptica: Una història d’amor elèctrica, alimentada per l’ego, el desig i el somni americà. Sinopsi: La Lou (Kristen Stewart), directora solitària d’un gimnàs, s’enamora de valent de la Jackie (Katy O’Brian), una culturista ambiciosa que passa per la ciutat per fer cap a Las Vegas i aconseguir-hi el seu somni. Però el seu amor desferma la violència i les endinsa profundament en la teranyina de la família criminal de la Lou. Nota: Presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. Rose Glass: Anglaterra, 01.01.1990. Després d’una trajectòria com a curtmetratgista, va debutar amb èxit en el llarg amb “Saint Maud” (2019), cinta de terror i misteri -amb sexe lèsbic implícit-, que es va poder veure a Noves Visions del Festival de Sitges de 2020. “Love Lies Bleeding” és el seu següent film. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

De GITAI Amos, “Shikun“. Producció: Israel, França, Suïssa. Durada: 1h25.  Guió: Amos Gitai, basat en l’obra ‘Rinoceront‘, d’Eugène Ionesco. Amb Irène Jacob, Bahira Ablassi, Hana Laslo, Menache Noy, Pini Mittelman. Nota sinòptica: La vida de vint personatges que viuen en un enorme projecte d’habitatges socials al desert del Nègueb. Sinopsi: Inspirada en l’obra d’Eugène Ionesco, la pel·lícula explica la història de l’aparició de la intolerància i el pensament totalitari a través d’una sèrie d’episodis quotidians que tenen lloc a Israel en un únic edifici, el Shikun. En aquest grup híbrid de persones de diferents orígens i llengües, alguns es transformen en rinoceront, però d’altres resisteixen. Una metàfora irònica de la vida a les nostres societats contemporànies. Nota sobre el naixement del projecte fílmic: La pel·lícula va néixer en relació al que constituïa el context a Israel abans del 7 d’octubre de 2023. Els israelians estaven enmig d’un gran moviment de protesta contra Netanyahu i l’intent del seu govern d’extrema dreta de reformar el sistema legal. Aquestes grans manifestacions van reunir grups feministes, soldats, acadèmics, economistes, persones que fan campanya per la convivència pacífica entre palestins i israelians i una gran part de la societat civil. Amos Gitai: Haifa, Israel, 11.10.1950. En Gitai, estudiant d’Arquitectura, va participar a la guerra de Yom Kippur el 1973 com a oficial de reserva i va servir com a part d’un equip de rescat d’helicòpters. Mentre era en aquella guerra, va començar a filmar amb una càmera de 8 mm que la seva mare li va regalar com a regal d’aniversari. En el seu 23è aniversari, l’11 d’octubre de 1973, el seu helicòpter va ser abatut per un míssil sirià. Dels set 7 tripulants, 6 van sobreviure, inclòs el mateix Gitai, que es va inspirar en aquesta experiència traumàtica per deixar Arquitectura i passar al cinema. Ha dirigit nombroses pel·lícules, -sovint centrades en Israel- que li han donat reconeixement internacional i ha estat convidat a festivals com les competicions de Canes i Venècia o diverses seccions de la Berlinale, al llarg dels anys. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity. DF: Epicentre Films. EF: 06.03.2024.

Encounters.

De Yorgos ZOIS, “Arcadia“. Producció: Grècia, Bulgària, EUA. Durada: 1h39. Guió: Konstantina Kotzamani, Yorgos Zois. Amb Vangelis Mourikis, Angeliki Papoulia, Elena Topalidou, Nikolas Papagiannis, Vagelis Evangelinos. Nota sinòptica: Criden un antic metge, en Yannis (Vangelis Mourikis), perquè identifiqui la víctima d’un tràgic accident al petit hospital de la ciutat. Quan el policia local els informa que el vehicle de la víctima s’ha enfonsat sobre el parapet d’un pont de pedra i els porta al tanatori, la neuròloga que l’acompanya, la Katerina (Angeliki Papoulia), troba confirmades les seves pitjors sospites. Sinopsi: La Katerina, una neuròloga, i en Yannis, un respectat metge jubilat, van de camí a un centre balneari fora de temporada. És un dia de tardor ventós mentre travessen les dunes de sorra. El silenci que impregna el cotxe parla de la seva desagradable tasca: han cridat en Yannis a l’hospital d’un petit poble perquè identifiqui la víctima d’un tràgic accident. Quan l’agent de la policia local els informa que el vehicle de la víctima va saltar per sobre del parapet d’un pont de pedra i els porta al tanatori, la Katerina veu confirmades les seves pitjors sospites. Juntament amb en Yannis, però també pel seu compte, durant les excursions nocturnes a un misteriós i rústic bar de platja anomenat Arcadia, comença a lligar les peces soltes del trencaclosques revelant una història inquietant d’amor, pèrdua, acceptació i abandonament. Yorgos Zois: Atenes, Grècia, 1982. Va estudiar Matemàtiques aplicades i Física Nuclear a la NTUA i direcció de cinema a la UdK Berlin. Va començar la seva carrera treballant com a ajudant de direcció de Theo Angelopoulos i amb una beca de Costa Gavras. La seva obra, quatre curtmetratges -entre els quals, “Third Kind” (2018, programat a la Setmana de la Crítica de Canes)- i un llargmetratge -“Interruption” (2015, presentat a la Mostra de Venècia)-, certament ha estat present també en certamens com Rotterdam, Telluride… i ha estat reconeguda amb nombrosos premis i distincions, incloent-hi una nominació a l’Acadèmia de Cinema Europeu. A Grècia va guanyar el millor director de curtmetratge i el millor director de llargmetratge nouvingut de l’Acadèmia de Cinema Grec. Les seves pel·lícules han aixecat crítiques reconegudes internacionalment sobre la seva meta estètica i la seva atrevida narració i han estat emeses per ARTE, Canal plus, NBC i plataformes de prestigi com Criterion. Per últim també va ser membre del jurat oficial “Lleó del Futur” a la 74a IFF de Venècia. El seu guió d’ “Arcadia” ha estat seleccionat al Programa Next Step de la Semaine de La Critique i el Fòrum de Coproducció de la Berlinale. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity, yorgoszois.

De Christine ANGOT, “Une famille” / “A Family. Producció: França. Durada: 1h22. Guió: Christine Angot.  Documental. Sinopsi: Conviden l‘escriptora Christine Angot per motius professionals a Estrasburg, on el seu pare va viure fins a la seva mort l’any 1999. És la ciutat on el va conèixer per primera vegada als tretze anys, i on va començar a violar-la. La seva dona i els seus fills encara hi viuen. Angot agafa una càmera i truca a les portes de la seva família per empènyer-los a aclarir les seves actituds davant el crim del pare que va durar tants anys. Un viatge cinematogràfic que desafia les normes socials i les perspectives familiars per fer front a l’incest. Notes: òpera prima. Christine Angot: Châteauroux, França, 07.02.1959. Dramaturga, guionista -de Claire Denis, C. Corsini…- i escriptora. La seva primera novel·la, ‘Vu du Ciel‘, es va publicar el 1990. Va assolir un gran protagonisme el 1999 amb ‘L’Inceste‘. I va seguir amb títols com ‘Les Désaxés‘ i ‘Une part du Cœur‘, tots dos guardonats amb el Prix France Culture. El seu treball més recent publicat “Le Voyage dans l’Est” va guanyar el Premi Medici 2021. Va ser nomenada Oficial d’Arts i Lletres el 2013 i és membre de l’Acadèmia Goncourt des del 2023. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. DF: Nour Films. EF: 20.03.2024.

Panorama.

De Josef HADER, “Andrea Gets a Divorce” / “Andrea lässt sich scheiden”. Producció: Àustria. Amb Birgit Minichmayr, Josef Hader, Thomas Schubert, Robert Stadlober, Thomas Stipsits. Sinopsi: L’Andrea, policia rural, vol acabar amb el seu matrimoni i convertir-se en inspectora detectiva a la ciutat. Després d’una festa d’aniversari, el seu futur exmarit borratxo surt corrent davant del seu cotxe. En estat de xoc, l’Andrea comet un atropellament. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Marcelo BOTTA, “Betânia“. Producció: Brasil. Amb Diana Mattos, Tião Carvalho, Caçula Rodrigues, Nádia D’Cássia, Ulysses Azevedo. Sinopsi: En perdre el marit, les filles convencen la llevadora Betânia, de 65 anys, que se’n vagi del poble arraconat on viu. Fa cap a la zona de les dunes de sorra de Lençóis Maranhenses al nord del Brasil i s’aventura un nou començament. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Klára TASOVSKÁ, “I’m Not Everything I Want to Be” / “Ještě nejsem, kým chci být”. Producció: Txèquia, Eslovàquia, Àustria. Amb Libuše Jarcovjáková. Documental. Sinopsi: Després de la repressió de la Primavera de Praga el 1968, la fotògrafa Libuše Jarcovjáková malda per a alliberar-se de les limitacions del règim repressiu txecoslovac i s’embarca en un llarg viatge cap a la llibertat. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Carmen JAQUIER i Jan GASSMANN, “Les Paradis de Diane” / “Paradises of Diane”. Producció: Suïssa. Amb Dorothée de Koon, Aurore Clément, Roland Bonjour, Omar Ayuso. Sinopsi: Immediatament després del naixement del seu fill, la Diane abandona el xicot i el seu nadó en un hospital de Zuric i desapareix en una ciutat espanyola que no coneix, a la Mediterrània. Però els canvis que està experimentant el seu cos li recorden del que està fugint. Nota: presentada anteriorment al Solothurn Film Festival. Enllaços: IMDB, MyMovies.

De Santiago LOZANO ÁLVAREZ, “Yo vi tres luces negras” / “I Saw Three Black Lights”.  Producció: Colòmbia, Mèxic, França, Alemanya. Amb Jesús María Mina, Julián Ramirez, Carol Hurtado, John Alex Castillo. Sinopsi: Un vell savi s’embarca en el seu darrer viatge, entrant a la selva colombiana per a trobar un lloc on morir. Però els grups de l’exèrcit il·legal que controlen la zona posen en perill la seva transició pacífica al regne dels morts. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!