Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en algunes seccions del Festival de Berlín (Competició, Berlinale Special, Encounters i Panorama). Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Berlín‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Dia a dia’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Berlín’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Nota: Avui, la catalana Anna Cornudella Castro presenta el seu film “The Human Hibernation” a la secció Fòrum.

Dilluns, 19 de febrer, a Berlín 2024.

Competició.

De Victor KOSSAKOVSKY, “Architecton“. Producció: Alemanya, França, EUA. Durada: 1h34. Documental. Sinopsi: Un viatge extraordinari pel material que conforma el nostre hàbitat: el formigó i el seu avantpassat, la pedra, i el seu impacte en un planeta que canvia. Victor Kossakovsky: Sant Petersburg, Rússia, 19.07.1961. Documentalista, ja va ser a Berlín el 2020, amb “Gunda“. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: The Match Factory.

De Claire BURGER, “Langue Étrangère“. Producció: França, Alemanya, Bèlgica. Durada: 1h45. Guió: Léa Mysius, Claire Burger. Amb Lilith Grasmug, Josefa Heinsius, Nina Hoss, Chiara Mastroianni, Jalal Altawil. Sinopsi: La Fanny (Lilith Grasmug), una noia de 15 anys d’Estrasburg tímida i solitària, fa un intercanvi lingüístic a Alemanya. A Leipzig coneix la seva amiga per correspondència, la Lena (Josefa Heinsius), una adolescent amb ganes de ser políticament activa. La Fanny està preocupada. Per guanyar-se la Lena, s’inventa una vida per ella mateixa, fins al punt de quedar atrapada en les seves mentides. Claire Burger: Forbach, França, 1978. També debuta a la Berlinale, havent guanyat anteriorment la Càmera d’Or del Festival de Canes i un premi de conjunt (com a co-directora) a Un Certain Regard amb “Mil noches, una boda” / “Party Girl” (2014) i el César al Millor Curtmetratge per “C’est gratuit pour les filles” (2009) i Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Goodfellas. DF: Ad Vitam*. EF: 11.09.2024.

De HONG Sang-soo, “A Traveler’s Needs” / “Yeohaengjaui pilyo”. Producció: Corea del Sud. Durada: 1h30. Guió: Hong Sang-soo. Amb Isabelle Huppert, Lee Hyeyoung, Kwon Haehyo, Cho Yunhee, Ha Seongguk. Sinopsi: Venia de França. Tocava una flauta dolça infantil en un parc. Sense mitjans per mantenir-se, li van aconsellar que ensenyés francès. Es va convertir en professora de dues dones. Li agrada estirar-se a les roques i gaudir del makkeolli, un vi d’arròs coreà. Hong Sang-soo: 25.10.1960, Seül, Corea del Sud. Un dels cineastes més prolífics de la Història del Cinema, imprescindible es pot dir a tots els festivals importants dels darrers anys (Berlín, Canes, Venècia, Locarno, Sant Sebastià…). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Finecut Film Sales.

Berlinale Special.

De KUDO Riho, “August My Heaven“. Producció: Japó. Migmetratge. Durada: 0h40. Guió: Riho Kudo. Amb Yukino Murakami, Shuri Suwa, Takuma Fujie. Sinopsi -traduïda amb molts de dubtes sobre el sexe dels personatges-: La Joe es guanya la vida com a actriu substituta professional de lloguer, interpretant un familiar, amant o amic per als seus clients i assistint a celebracions o reunions. Nanpei treballa en un restaurant xinès freqüentat per Joe i n’està enamorada. Un dia d’agost, la Joe assisteix a un funeral com a dol substitut i coneix la Kaoru, una desconeguda que una vegada va veure en un somni. Després del funeral, la Kaoru visita la Nanpei al restaurant. Abans era la millor amiga de Nanpei, però fa cinc anys que està desapareguda. Moments després, la Joe apareix al restaurant. I així comença un viatge efímer junts. Riho Kudo: Nascuda a la Prefectura de Fukuoka, Japó el 1995, va estudiar producció cinematogràfica a la Universitat de les Arts de Kyoto. El 2018, la seva pel·lícula de graduació “Orphan’s Blues” / “Ôfanzu burûsu” va guanyar diversos premis al Festival de Cinema Pia de Tòquio i al Festival Internacional de Cinema de Nara. El 2020, una beca del Festival de Cinema Pia li va permetre fer “Let Me Hear It Barefoot” / “Hadashi de narashite misero” (2021). La pel·lícula es va projectar a festivals internacionals i va guanyar el Gran Premi del Director Emergent i el premi al Millor Actor Emergent al 36è Festival de Cinema de Takasaki. El 2023, va dirigir un episodi de la minisèrie “OZU”, un remake de les primeres pel·lícules mudes de Yasujiro Ozu. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

De KUROSAWA Kiyoshi, “Chime“. Producció: Japó. Migmetratge. Durada: 0h45. Guió: Kiyoshi Kurosawa. Amb Mutsuo Yoshioka, Tomoko Tabata, Ikkei Watanabe. Sinopsi: La Matsuoka és professora d’una escola de cuina. Un dia, el seu alumne Tashiro diu una cosa estranya durant la classe: “Hi ha un soroll, és com una campana. Algú m’està enviant un missatge”. L’administració de l’escola adverteix la Matsuoka que en Tashiro és una mica estrany. Aleshores, en Tashiro anuncia que la meitat del seu cervell ha estat substituït per una màquina i recorre a mesures dràstiques per a demostrar-ho. A classe, uns dies després d’aquest incident, una estudiant anomenada Akemi expressa malestar per la manera com la fa sentir veure un pollastre sencer. La Matsuoka té una vaga sensació de malestar. Un estrany horror comença a instal·lar-se a la seva vida, tant a l’escola com a casa. Kiyoshi Kurosawa: Kobe, Japó, 19.07.1955. Amb diverses participacions i premis al Festival de Sitges -Premi José Luís Guarner de la Crítica el 2001 per “Kairo” / “Pulse“, Premi Honorífic Màquina del Temps el 2006- i igualment amb diferents seleccions i guardons al Festival de Canes -especialment a Un Certain Regard-, la seva carrera va brillar més fa uns anys, amb títols com “Cure” / “Kyua” (1997), “Kairo” / “Pulse” (2001) i “Tokyo Sonata” (2008); per bé que, cineasta prolífic de dilatada trajectòria, fa poc encara ha tingut pel·lícules programades a Locarno -“El fin de cada tiempo, el principio del mundo” / “Tabi no owari sekai no hajimari” (2019)-, Venècia -“La mujer del espía” / “Supai no tsuma” (2020), premi al Millor Director-… La seva pel·lícula “Creepy” / “Kurîpî: Itsuwari no rinjin” va ser convidada a la Berlinale Special el 2016 i “Foreboding” / “Yocho” la va estrenar a Panorama, de Berlín, el 2018. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

De WEGNER Agnes Lisa i MLAY Cece, “The Empty Grave” / “Das leere Grab”.  Producció: Alemanys, Tanzània. Durada: 1h37. Guió: Agnes Lisa Wegner, Cece Mlay. Documental. Nota sinòptica: gent de de Tanzània van a la recerca dels seus avantpassats robats, el que els du a Alemanya, on desenes de milers de cranis i ossos de les antigues colònies alemanyes estan emmagatzemats als museus. Sinopsi: Songea, Tanzània. En John Mbano té la missió de trobar les restes humanes del seu besavi, en Songea Mbano, que va ser executat per l’exèrcit colonial alemany. El dol de la família s’ha transmès de generació en generació a la tomba d’en Songea, en la qual el seu cap mai va trobar un lloc de descans (es va enviar a Alemanya per a investigacions racistes). En John i la seva dona Cesilia s’embarquen en un viatge que els canvia la vida. Animats per la seva resistència mentre investiguen, finalment decideixen anar a Berlín per trobar les restes de l’avantpassat d’en John. Allà, es troben amb activistes les veus dels quals lluiten contra la cultura de la negació d’Alemanya. Juntament amb ells, els Mbano s’enfronten als que tenen el poder amb la seva necessitat de portar el seu avantpassat a casa. El que segueix és una muntanya russa de noves esperances i decepcions familiars. Fins i tot la històrica visita del president federal alemany a la ciutat natal d’en John no aconsegueix portar l’estimat avantpassat a casa. La recerca de la família continua. “The Empty Grave” / “Das leere Grab” ofereix una perspectiva personal: darrere del debat global sobre el retorn de les restes ancestrals, trobem persones reals. Persones violades per un passat colonial i les seves conseqüències fins als nostres dies. La seva lluita obre el camí cap a un futur deslligat d’un passat dolorós. Nota: òpera prima. Agnes Lisa Wegner: Després de llicenciar-se en estudis americans i ciències del cinema a Berlín i estudis afroamericans a la Universitat de Harvard, va treballar durant diversos anys en organitzacions no governamentals a Alemanya. Ha escrit i dirigit diverses pel·lícules que s’han projectat en festivals internacionals, així com a la televisió pública alemanya i Netflix Europa. Els seus documentals premiats posen de manifest un intens compromís amb temes com la discriminació, el racisme, els drets humans i la solidaritat. Cece Mlay: originària de Dar es Salaam, a Tanzània, actualment treballa com a ajudant de direcció i supervisora creativa a Kijiweni Productions. “The Empty Grave” / “Das leere Grab”, codirigida amb Agnes Lisa Wegner, és el seu primer llargmetratge com a directora. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

De ZELLNER David i ZELLNER Nathan, “Sasquatch Sunset“. Producció: EUA. Productor executiu: Ari Aster. Durada: 1h28. Film sense diàlegs. Guió: David Zellner. Amb Riley Keough, Jesse Eisenberg, Nathan Zellner, Christophe Zajac-Denek. Nota de gènere: comèdia. Nota sinòptica: Un any a la vida d’una família singular. Capta la vida quotidiana dels Sasquatch amb un nivell de detall i rigor que és simplement inoblidable.  Nota del Festival de Berlín: Els fans dels germans Zellner coneixen les seves històries surrealistes. Però “Sasquatch Sunset” supera els límits més enllà de la imaginació. Després del seu curtmetratge “Sasquatch Birth Journal 2“, David i Nathan Zellner ens porten ara a la vida d’una família que s’ha mantingut amagada de la humanitat, immersa al desert nord-americà. (..) La pel·lícula revela que les paraules no són necessàries per explicar una història i que fins i tot les expressions facials humanes poden ser prescindibles si es vol evocar compassió, rialles i llàgrimes. Al mateix temps molt realista en estil i completament surrealista en el seu concepte, “Sasquatch Sunset” es pot considerar l’epítom del treball dels germans Zellner. Nota: presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. David Zellner (Greeley, Colorado, EUA, 1974) i Nathan Zellner (Greeley, Colorado, EUA, 02.08.1975) són uns germans que porten més d’una dècada escrivint, dirigint, produint i apareixent en pel·lícules. Entre els seus curts i llargmetratges premiats hi ha “Goliath“, que es va projectar al Festival de Cinema de Sundance de 2008, i “Kid-Thing“, que va tenir la seva estrena internacional al Fòrum de 2012 a la Berlinale. La seva pel·lícula de 2014 “Kumiko, the Treasure Hunter“, protagonitzada per Rinko Kikuchi, també es va projectar al Fòrum i va ser nominada a dos Premis Independent Spirit. El seu western “Damsel“, amb Robert Pattinson i Mia Wasikowska, va participar al Festival de Sundance 2018 i a la competició de la Berlinale 2018. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Protagonist Pictures.

Encounters.

De Juliana ROJAS, “Cidade; Campo“. Producció: Brasil, Alemanya, França. Durada: 1h59. Guió: Juliana Rojas. Amb Fernanda Vianna, Mirella Façanha, Bruna Linzmeyer, Kalleb Oliveira, Andrea Marquee. Sinopsi: Dos relats de migració entre la ciutat i el camp. Després de les devastadores inundacions a la seva ciutat natal, la treballadora rural Joana (Fernanda Vianna) se’n va a São Paulo per trobar la seva germana Tania (Andrea Marquee), que viu amb el seu nét Jaime (Kalleb Oliveira). La Joana lluita per prosperar en aquesta “ciutat treballadora”. Entrant al món de la precarietat, sol·licita feina a una empresa de neteja. Allà, la Joana es va vinculant de mica en mica amb els seus companys, la lluita col·lectiva dels quals per millors condicions laborals aporta un nou sentit a la seva vida. Mentrestant, la seva relació més profunda amb el jove Jaime torna a despertar-li els records del seu fill desaparegut. A la segona part de la pel·lícula, després de la mort del seu pare, la Flavia (Mirella Façanha) es trasllada a la seva granja amb la seva dona, la Mara (Bruna Linzmeyer). Les dues dones lluiten per començar de nou al desert. Vivint a la casa abandonada, la Flavia descobreix aspectes desconeguts de la vida de son pare. La parella pateix un xoc quan s’enfronta a les dures realitats de la vida quotidiana rural. La Flavia comença a sospitar que hi ha alguna cosa al bosc que envolta la casa. La natura obliga la parella a enfrontar-se a vells records i fantasmes. Juliana Rojas: Campinas, Estat de São Paulo, Brasil, 23.06.1981. Es va graduar en Cinema a l’Escola de Comunicação e Artes da USP (Escola de Comunicació i Arts de la Universitat de São Paulo) on va conèixer el també cineasta brasiler Marco Dutra amb qui va mantenir una col·laboració de llarga durada -va escriure-hi i codirigir els curtmetratges “O Lençol Branco” (2004) i “Um Ramo” (2007) i els llargs “Trabalhar cansa” (2011, presentat a Un Certain Regard del Festival de Canes, Premi Citizen Kane al Millor Director Revelació del Festival de Sitges) i “Los buenos modales” (2017, Premi Especial del Jurat al Festival de Locarno, Premi José Luís Guarner de la Crítica Cinematogràfica a la Millor Pel·lícula del Festival de Sitges)-. El seu treball en solitari inclou els guardonats curtmetratges “O Duplo” (2012, menció especial a la Setmana de la Crítica de Canes), i “A passagem do cometa” (2017), així com el llargmetratge “Necropolis Symphony” (2014) -comèdia dramàtica musical sobre un aprenent d’enterrador que s’enamora d’un expert funerari que acaba d’ingressar al cementiri on treballa, Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata-. Darrerament ha dirigit episodis de sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity, Wikipèdia-directora.

De Qiu YANG, “Some Rain Must Fall” / “Kong fang jian li de nv ren”. Producció: Xina, EUA, França, Singapur. Durada: 1h38. Guió: Qiu Yang. Amb Yu Aier, Di Shike, Wei Yibo, Xu Tianyi, Gu Tingxiu. Sinopsi: La Cai (Yu Aier), mestressa de casa de 40 anys, sembla que ja no sap qui és, ni qui vol ser. Durant un partit de bàsquet de la seva filla, sense voler fereix una dona gran. Aquest fet aparentment trivial esdevé un catalitzador que fa que la seva vida es descontroli a mesura que els esdeveniments passats ressorgeixen mentre ella va cap a un futur incert. Nota: òpera prima. Qiu Yang: Changzhou, Xina. Es va graduar a la Facultat d’Arts Victoriana del College of the Arts, Austràlia. Amb “Under the Sun” / “Ri guang zhi xia”(2015) va competir a la Cinéfondation durant el 68è Festival de Canes. El seu “A Gentle Night” / “Une nuit douce” / “Xiao cheng er yue” (2017) va rebre la Palma d’Or del curtmetratge al 70è Festival de Canes. El seu darrer curtmetratge, “She Runs” (2019) va ser seleccionat a la 58a Setmana de la Crítica de Canes. I pel seu primer llargmetratge s’ha beneficiat de la residència Cinéfondation i de l’assistència a la redacció del CNC. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity.

Panorama.

De Birgitte STAERMOSE, “Afterwar“. Producció: Dinamarca, Kosovo, Suècia, Finlàndia. Documental. Amb Gëzim Kelmendi, Xhevahire Abdullahu, Shpresim Azemi, Besnik Hyseni, Luan Jaha.  Documental. Sinopsi: Els nens esdevenen adults davant dels nostres ulls. No obstant això, continuen als llimbs, perseguits pels records de la guerra de Kosovo. Combinant realisme cru i actuació escènica, “Afterwar” medita sobre les repercussions a llarg termini de la guerra. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Nathan SILVER, “Between the Temples“. Producció: EUA. Amb Jason Schwartzman, Carol Kane, Dolly de Leon, Caroline Aaron, Robert Smigel. Sinopsi: El món d’un cantor jueu en plena crisi de fe es capgira completament quan la seva professora de música de primària torna a la seva vida, com la seva nova estudiant del Bat Mitzvah. Nota: una comèdia poc convencional. Nota: presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024. Enllaços: IMDB. MyMovies.

De Myriam EL HAJJ, “Diaries from Lebanon“. Producció: Líban, França, Qatar, Aràbia Saudí. Amb Joumana Haddad, Perla Joe Maalouli, Georges Moufarrej. Documental. Sinopsi: Líban, 2018. Guerra, política o revolució: aquestes són les opcions a les quals s’enfronten Georges, Joumana i Perla Joe. Tres destins i un desig compartit de reconstruir un país amb problemes. Com és possible seguir somiant quan tot al voltant s’esfondra? Enllaços: IMDB. MyMovies.

D’André TÉCHINÉ, “Les gens d’à côté” / “My New Friends”. Producció: França. Amb Isabelle Huppert, Nahuel Pérez Biscayart, Hafsia Herzi. Sinopsi: La Lucie és una policia tècnica i científica especialitzada, que va cap a la jubilació. La seva vida quotidiana solitària es veu alterada per l’arribada a la seva urbanització d’una parella jove, pares d’una nena. Li agraden els seus nous veïns, però descobreix que en Yann, el pare, és un activista antipolicial amb un llarg historial criminal. El conflicte moral de la Lucie, entre la seva consciència professional i el seu desig d’ajudar aquesta família, farà que les seves certeses vacil·lin… Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies.

D’ Antonella SUDASASSI FURNISS, “Memorias de un cuerpo que arde” / “Memories of a Burning Body”. Producció: Costa Rica, Espanya. Amb Sol Carballo, Paulina Bernini, Juliana Filloy. Sinopsi: La repressió i els tabús han configurat la imatge de la feminitat per a l’Ana (68), la Patricia (69) i la Mayela (71). Les seves històries es combinen poèticament per formar un calidoscopi de records, secrets i anhels que s’encarnen en el cos d’una altra dona. Enllaços: IMDB. MyMovies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!