Club 7 Cinema

Franz Rogowsky és ara mateix un dels més destacats actors europeus, avesat a registres ben amplis, que solen implicar-li importants lliuraments interpretatius. La seva candidatura a la Copa Volpi a la Millor Interpretació Masculina la hi proporciona, a Venècia 2023, el film “Lubo”, de Giorgio Diritti, en què incorpora un gitano feliç encalçat tràgicament pels esdeveniments de l’Europa dels anys trenta.

Fora de competició, l’inefable Quentin Dupieux presenta la seva peculiar “Daaaaali!” en què s’empesca la trobada entre un periodista francès i el pintor surrealista per fer un documental que mai no arriba a fer-se…

Mostra de Venècia 2023. La Competició.

De Fien TROCH, “HOLLY“. Durada: 1h42. Producció: Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França. Amb Cathalina Geraerts, Felix Heremans, Greet Verstraete, Serdi Faki Alici, Els Deceukelier. Guió: Fien Troch. La Holly, de 15 anys, truca a la seva escola per dir-los que es queda a casa durant tot el dia. Poc després, un incendi esclata a l’escola i hi moren diversos estudiants. Amb tothom tocat per la tragèdia, la comunitat s’uneix, intentant curar-se’n. L’Anna, una mestra, intrigada per la Holly i la seva estranya premonició, la convida a unir-se al grup de voluntariat que dirigeix. La presència de la Holly sembla que aporta tranquil·litat, calidesa i esperança a aquells amb què es troba. Però aviat, la gent comença a buscar la Holly i la seva energia catàrtica, exigint cada cop més a la noia. Nota: la belga Fien Troch va guanyar el premi de Millor Direcció d’Orizzonti, a Venècia, el 2016, amb “Home“. Comentari del director del Festival: Una pel·lícula encara més madura sobre la incomoditat adolescent d’una noia dotada d’un estrany poder especial, una obra que juga intel·ligentment amb els codis del cinema de terror, però que al final és una pel·lícula d’amor. Enllaços: IMDB, MyMovies | VI: MK2.

De Giorgio DIRITTI, “LUBO“. Durada: 2h55. Producció: Itàlia, Suïssa. Amb Franz Rogowsky, Christophe Sermet, Valentina Bellè, Noemi Besedes, Cecilia Steiner, Joel Basman, Filippo Giulini, Alessandro Zappella. Guió: Mario Cavatore, Giorgio Diritti, Fredo Valla. En Lubo Moser és un yenisch, un gitano. És jove, fort i alegre, estima la seva família, la seva dona Mirana i els seus tres fills. A en Lubo també li encanta la vida que porta, la llibertat de moure’s amb el carro, de tocar l’acordió als espectacles de carrer. Però des d’Alemanya dels anys 30 bufa un vent de guerra i les fronteres d’Europa estan enrevessades, tant és així que el govern suís declara la mobilització dels seus ciutadans homes, tots ells, inclosos els gitanos. En Lubo es troba vigilant les fronteres, obligat a portar un uniforme i sotmès a les ordres dels seus superiors. Però en Lubo aguanta i manté el cap baix, tard o d’hora, fins i tot aquesta captivitat s’acabarà i finalment podrà tornar a la seva vida. Una nit de tempesta el seu germà el ve a buscar. Porta males notícies. La policia va arribar al campament i es va endur els seus tres fills. La Mirana, que es va intentar resistir, va ser assassinada. Però com ha pogut passar això? Per què? Perquè Suïssa considera el nomadisme un flagell social i, per a erradicar-lo, calen els fills dels Yenisch. Així, sense fills, el Yenisch no tindrà futur. La ment és una institució humanitària estatal, la Pro Juventute, el braç és l’Opera Bambini di Strada: tot és perfectament legal i no es pot oposar a la llei. En Lubo té ganes de morir. I alguna cosa d’ell mor realment, en aquella nit de vent i neu: serà un nou Lubo, dur i impenetrable, que desenvoluparà un projecte amb implicacions inesperades per venjar la seva família i la seva gent… i ens portarà a repensar el sentit de la justícia, en els difuminats límits entre el bé i el mal. Enllaços: IMDB, MyMovies. | DI: 01.

Mostra de Venècia 2023. Fora de Competició.

De Quentin DUPIEUX, “DAAAAAALI!“. Durada: 1h17. Producció: França. Amb Anaïs Demoustier, Edouard Baer, Jonathan Cohen, Gilles Lellouche, Pio Marmaï, Didier Flamand, Romain Duris. Guió: Quentin Dupieux. Un periodista francès es troba diverses vegades amb l’icònic artista surrealista Salvador Dalí per tirar endavant un documental que mai s’acabarà de fer. Enllaços: IMDB, MyMovies.

No Ficcions (Documentals).

De Virginia ELEUTERI SERPIERI, “AMOR“. Durada: 1h41. Producció: Itàlia, Lituània. “Quan veig Roma veig la meva mare. És així des que va morir”. Un vespre d’estiu de fa molts anys: la ciutat està deserta, la final del mundial de futbol està en marxa. Una dona, Teresa, arriba al Tíber i es deixa arrossegar pel corrent. L’abisme l’engoleix i la seva filla Virginia travessa Roma a la foscor de la nit: la vol trobar i salvar. Virgínia ha de travessar les profunditats de les aigües, de la història, dels mites, dels desastres i dels esclats vitals d’una Roma atemporal. Així pot veure de nou la seva mare emergir de la foscor del Tíber per volar cap a Amor, “el planeta de la cura” envoltat d’aigua i on els carrers, places, fonts recorden els de Roma i els animals són lliures de moure’s. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Mostra de Venècia 2023. Horitzons.

De Mika GUSTAFSON, “PARADISE IS BURNING” / “IL PARADISO BRUCCIA” / “PARADISET BRINNER”. Durada: 1h48. Producció: Suècia, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia. Amb Bianca Delbravo, Dilvin Asaad, Safira Mossberg, Ida Engvoll, Mitja Siren, Marta Oldenburg. Guió: Mika Gustafson, Alexander Öhrstrand. Tres germanes, l’edat de les quals varia des dels 7 anys de la petita fins als 15 de la gran, viuen pràcticament soles ja que la seva mare desapareix durant llargs períodes sense donar explicacions. Quan els serveis socials demanen una visita oficial per aclarir la situació, la filla gran Laura es dirigeix ​​a Hanna, que acaba de conèixer per casualitat, i li proposa fer-se passar per la seva mare. Enllaços: IMDB, MyMovies.

De Bill ROSS i Turner ROSS, “GASOLINE RAINBOW“. Durada: 1h48. Producció: EUA. Amb Tony Abuerto, Micah Bunch, Nichole Dukes, Nathaly Garcia, Makai Garza. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Horitzons Extra.

De Luàna BAJRAMI, “NOTRE MONDE” / “BOTA JONË”. Durada: 1h34. Producció: Kosovo, França. Amb Elsa Mala, Albina Krasniqi, Don Shala, Aurora Ferati, Uratë Shaban, Gani Rrahmani. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Mostra de Venècia 2023. Venezia Classici.

De Joseph LOSEY, “KING AND COUNTRY“. Any: 1964. Durada: 1h26. Producció: Regne Unit. Amb Dirk Bogarde, Tom Courtenay, Leo McKern, Barry Foster, Peter Copley, James Villiers, Jeremy Spenser, Barry Justice, Vivian Matalon, Keith Buckley, Derek Partridge, Brian Tipping. Guió: Evan Jones.

Venècia 2023. Jornades dels Autors.

De Zacharias MAVROEIDIS, “THE SUMMER WITH CARMEN” / “TO KALOKAIRI TIS KARMEN”. Durada: 1h46. Producció: Grècia. Amb Yorgos Tsiantoulas, Andreas Lampropoulos, Nikolas Mihas. Guió: Zacharias Mavroeidis, Xenofon Chalatsis. En Demòstenes està gaudint d’un dia agradable a la platja d’Atenes. Està ajudant al seu amic i aspirant a director Nikitas a tenir una idea per al seu primer llargmetratge, inspirat en la història d’un gos anomenat Karmen. Fa dos estius, en Demòstenes va haver de fer una parada a Atenes a causa dels problemes de salut del seu pare. Una excusa per trobar-se amb el seu ex, en Panos, que, al seu torn, es va emportar el gos Karmen, decisió de la qual aviat es va penedir. Exactament com en Demòstenes que sembla lamentar d’haver trencat amb en Panos. O potser no és així? Compromesos a convertir els esdeveniments reals en el “viatge d’un heroi”, els dos amics comencen a qüestionar la regla principal de la teoria del guió, és a dir, l’heroi canviant, a mesura que va canviant la seva amistat de tota la vida.

Venècia 2023. Setmana de la Crítica.

Curtmetratge en competició.

D’Antonio LA CAMERA, “LAS MEMORIAS PERDIDAS DE LOS ÁRBOLES“. Durada: 0h20. Producció: Itàlia, Espanya. Rodatge supervisat per Apichatpong Weerasethakul.

Llargmetratge en competició.

De Tana GILBERT, “MALQUERIDAS“. Durada: 1h14. Producció: Xile, Alemanya. Documental. Guió: Tana Gilbert, Paola Castillo Villagrán, Javiera Velozo, Karina Sánchez. Són dones. Són mares. Són preses que compleixen condemnes llargues a una presó de Xile. Els seus fills creixen lluny d’elles, però romanen al seu cor. A la presó troben l’afecte d’altres recluses que comparteixen la seva experiència. El suport mutu entre aquestes dones esdevé una forma de resistència i emancipació. “Malqueridas” en reconstrueix les històries a través de les imatges que elles mateixes han filmat amb mòbils prohibits dins de la presó, recuperant la memòria col·lectiva d’una comunitat oblidada.

FOTO DE L’APUNT: “Lubo”, de Giorgio Diritti.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!