Club 7 Cinema

Anit, esbroncada a l’ Anticrist, de Lars Von Trier, lleugerament matisada per alguns aplaudiments. Reacció general d’escàndol quan, al final de la pel·lícula la dedica a Tarkovski. Poc que em van quedar ganes d’anar a veure res més, després de la sacsejada malaltissa del danès. Potser per això, vés a saber, aquest matí el personal ha celebrat de valent el gol de Ken Loach amb Looking for Eric (Buscant l’Eric). L’eficàcia humorística dels gags i de la utilització d’Eric Cantona ha tapat fins i tot els aspectes menys reeixits del film. El cas és que: onades d’aplaudiments. La crònica, a [Diari de Girona, dimarts 19 de maig de 2009]

Aquesta ha estat una tarda filipina. Havent dinat, Independencia, de Raya Martin, programada a Un Certain Regard. Un plausible conte de supervivència, mal sigui a la selva, per servar la llibertat i la independència, en aquest cas de l’invasor nord-americà. I a continuació, ha estat el torn de Manila, díptic de migmetratges signats per Raya Martin i Adolfo Alix Jr, amb un mateix actor encarnant els personatges protagonistes de cada film. En un, és el noi de casa bona en caiguda lliure cap a la marginalitat, per drogoaddicte; en l’altre, xicot de casa pobre que assaboreix els luxes de les classes afavorides de la capital filipina, servint-les de guarda espatlles / esclau. Res que no s’hagi vist, ni temàticament ni estilísticament.

Ara, me’n vaig volant a veure Vincere, de Marco Bellocchio (projeccióp avançada) i a la nit, ja veure què faré!

Demà, l’Almodóvar!

FOTO Independència, de Raya Martin

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!