Club 7 Cinema

Comentari sobre Nightcrawler, de Dan Gilroy.

Una al·legoria del capitalisme i la seva retòrica d’auto-superació.

Certament, Nightcrawler gira sobre el món del periodisme sensacionalista, a través de l’evolució nocturna del protagonisme com a reporter valorat per la gosadia desenfrenada a l’hora d’enregistrar tota mena de víctimes d’accidents i actes criminals. Però és alhora una al·legoria contundent sobre el capitalisme nostre de cada dia, desbocat en la consecució del benefici i que atabala tothora amb la seva retòrica d’auto-superació.

El protagonista és un aturat que s’ha format com a emprenedor i ha fet seu perversament el discurs dels manuals d’autoajuda i superació. En la seva nova faceta, res no li impedeix donar nom i embolcall d’empresa al que és una activitat individual (quan és ell sol o compta encara només amb un ajudant). A la lògica de la dedicació i esforç, no tarda a sumar-hi el joc brut, sempre amb la fredor de qui actua mogut per un objectiu: triomfar. Totes les seves paraules adreçades a l’aspirant a ajudant no aconsegueixen amagar el que és una descarada explotació laboral, feta en nom de l’oportunitat, l’aprenentatge i la pràctica, el creixement en el sector…Una explotació fruit de la necessitat de feina. En aquesta pel·lícula, els aturats passen a treballar bé com a explotadors, bé com a explotats.

Louis Bloom (Jake Gyllenhaal) va incrementant beneficis, no tan sols gràcies a aquest ajut humà i a l’esmentat joc brut, sinó també per mor del seu tarannà de monstre negociador que no s’atura davant de res ni de ningú, lluny de qualsevol ètica ni moral. El seu negoci creix, l’empresa acaba sent una realitat, tot ell esdevé emblema del capitalisme reeixit contemporani; evidentment, amb les seves il·legalitats, explotacions, coaccions… que queden amagades en la foscor del sistema.

Nightcrawler em sembla un meta thriller sobre la nocturnitat del nostre actual capitalisme.

FOTO: Filmax.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!