Club 7 Cinema

Buscant l’Eric (Looking for Eric / Buscando a Eric )

Director Ken Loach. Guió Paul Laverty. Fotografia Barry Ackroyd. Música George Fenton. Muntatge Jonathan Morris. Producció Sixteen Films (Anglaterra), Film Four (Anglaterra), Canto Bros. (França), Wild Bunch (França), Why Not Productions (França), France 2 Cinéma (França), BIM Distribuzione (Itàlia), Tornasol Films(Espanya), Films du Fleuve (Bèlgica), RTBF (Bèlgica). Durada 1h56. 

Repartiment Steve Evets (Eric Bishop), Eric Cantona (Eric Cantona), John Henshaw (Meatballs), Stephanie Bishop (Lily), Lucy-Jo Hudson (Sam), Gerard Kearns (Ryan), Justin Moorhouse (Spleen)

Sinopsi Eric Bishop, carter de Manchester, passa una mala època. Davant seu, els seus dos gendres excel·leixen en petits tràfics de tota mena, una de les filles li retreu que no estigui a l’alçada i, per acabar d’adobar, la seva vida sentimental és un desert àrid. Tot i l’alegre amistat i el bon humor dels seus companys de feina, que fan mans i mànigues perquè Eric torni a somriure, res: no hi ha manera… Una nit, Eric s’adreça al seu ídol que, des del cartell que en té penjat a la paret de l’habitació, sembla que se’l miri amb malícia. Al seu lloc, què faria el més gran jugador del Manchester United? Eric n’està ben convençut: King Cantona pot ajudar-lo a refer la vida.

Declaracions de Ken Loach Vaig rebre un avís que Eric Cantona es volia posar en contacte amb mi. Deu fer dos o tres anys (..) Paul Laverty -el guionista- i jo coneixíem evidentment qui era Eric Cantona, l’home públic i el futbolista excepcional (..), ens agrada el futbol. Eric tenia algunes idees, totes molt interessants, en particular una història sobre la seva relació amb un fan, amb un seguidor. (..) Eric Cantona és original, brillant, agut, perspicaç i dotat d’autèntica sensibilitat. Sap esquivar els camins fressats i les seves bregues amb els periodistes sempre han estat divertides i malignes.
 

Altres articles en aquest bloc [Director: Ken Loach] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial] [Canes 2009: descartats i pronòstics…tot esperant Sant Jordi]

Webs oficials [lookingforeric (fr)]

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició | Premi del Jurat Ecumènic]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [Alta] Dist. fr. [Diaphana] Dist. It. [BIM] Vendes internacionals [WildBunch]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, dt 19 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]
 

FOTO Buscant l’Eric, de Ken Loach

Comentari sobre Buscant l’Eric (Looking for Eric), de Ken Loach

***

L’èxit de Buscant l’Eric (Looking for Eric), de Ken Loach, l’hem d’emmarcar en la dinàmica del públic que segueix un festival de cinema. Certament, quan va acabar la projecció de premsa, es va produir una molt gran ovació; més encara: onades d’aplaudiments, en autèntica aclamació. A tó amb les riallades que determinades situacions i algunes ratlles de diàleg provoquen al llarg de la pel·lícula, mentre va desgranant la fantasmagòrica relació entre el protagonista, un carter deprimit, i el seu ídol, l’exfutbolista del Manchester United, Eric Cantona; així com el vincle entre aquest carter i el seu entorn. Ara bé, riallades i aplaudiments, no van deixar de reflectir les ganes de passar-s’ho be, la fam de trobar alguna cosa lleugera, que tots traginàvem, sobretot després d’haver ‘patit’ com havíem ‘patit’ el vespre anterior, amb l’ Anticrist, de Von Trier. Fins al punt que tanta celebració de l’humor de Loach va deixar de banda coses discutibles, com per exemple, que sobtadament el guió canvïi de direcció, perquè el discurs… és el discurs.

Separat de la dona des de fa anys, el carter protagonista a penes pot estar a l’alçada de les responsabilitats d’avi que li reclama la filla i n’està fart i tip del desgavell dels dos fillastres que viuen amb ell, adolescents deixats de la mà de Déu que trafiquen amb gènere de tota mena. Fracassats els intents benintencionats dels companys per a ajudar-lo, l’home comença a aixecar el vol des que, amb l’ajut de cànnabis o alcohol, manté diàlegs terapèutics amb el fantasma d’Eric Cantona -que, en un cartell futbolístic de gran tamany, fa les funcions de “santcrist”…-. Va ser el mateix exjugador qui proposà a Ken Loach aquesta història del vincle entre l’estrella del futbol i un seu fan. El que han fet Ken Loach i el guionista Paul Laverty és homenatjar el tarannà de Cantona – descrit pel cineasta com un home original, brillant, llest, perspicaç i sensible de debò- i reivindicar el valor social del futbol, convertint-ho sobretot en un conte militant en contra de l’individualisme a la nostra societat i evocador de la força de la col·lectivitat. Ras i curt, una comèdia trostquista, amb tot de gags hiperbòlics, de notable eficàcia humorística, prou com perquè se li hagi perdonat el guió trampós, el ‘happy end’ i un excés de discurs i de tractament psicologista dels problemes del seu entranyable carter.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!