En la temporada de premis anuals, aquest cap de setmana s’obre un notable parèntesi que no es tanca fins ben passat Reis, un cop enllestides les festes nadalenques. Això no treu que hi som de ple, és època de balanços sobre el que ha donat de si el cinema al decurs dels darrers tres-cents seixanta dies i, amb gales de lliurament o sense, amb llistes de nominats o sense, aquests dies toca.
Com sabeu, enguany comptarem amb uns guardons nous, els Gaudí, que prenen el relleu als Barcelona i que, el 19 de gener de 2009, els concedeix la flamant Acadèmia del Cinema Català. Just amb motiu d’aquests guardons, l’Acadèmia ha tret el nas mediàticament. I, per tant, és un bon moment per a parlar-ne, de l’Acadèmia.
Fa unes dies, vaig penjar en aquest bloc l’enllaç amb l’article Acadèmia? De debò? que Patrícia Gabancho va publicar al suplement “Cultura” del diari Avui, el 6 de desembre de 2008. Avui, a les pàgines del diari El Punt, Àngel Quintana es pregunta Fa falta una acadèmia del cinema català?, tot remarcant que El cinema fet a Catalunya ha triomfat per la seva heterodòxia, perquè està al marge de les formes institucionals més endogàmiques i perquè rebutja les formes provincianes.
FOTO Del rodatge d’ El cant dels ocells, d’Albert Serra, nominable als Gaudí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!