Club 7 Cinema

El Jurat d’Un Certain Regard 2024, presidit per l’actor, guionista, muntador i director Xavier Dolan, a qui han acompanyat la guionista i directora francosenegalesa Maïmouna Doucouré; la directora, guionista i productora marroquina Asmae El Moudir; l’actriu germano-luxemburguesa Vicky Krieps i el crític, director i escriptor de cinema nord-americà Todd McCarthy, ha fet públic aquest vespre el seu Palmarés. D’entre els 18 llargmetratges que hi han participat, han decidit premiar:

Premi Un Certain Regard 2024.

De GUAN Hu, “Black Dog” / “Gou Zhen”. Producció: Xina (Huayi Brothers*). Durada: 1h46. Guió: Rui Ge, Guan Hu. Amb Jia Zhangke, Eddie Peng, Liya Tong, Zhang Yi, Hong Yuan. Sinopsi: A la vora del desert de Gobi, al nord-oest de la Xina, en Lang torna a la seva ciutat natal després de ser alliberat de la presó. Tot treballant amb l’equip local de patrulla canina per netejar la ciutat dels gossos de carrer abans dels Jocs Olímpics de 2008, havia establert una connexió poc probable amb un gos negre. Aquestes dues ànimes solitàries ara emprenen un nou viatge juntes. Vídeo: Tast.

El director: Guan Hu, graduat de la promoció de l’any 1991 de l’Acadèmia de Cinema de Beijing, es va convertir en el director més jove del Beijing Film Studio. A la dècada de 1990, en Guan va dirigir un bon grapat de pel·lícules fent-se un nom com a veu important de la sisena generació, sobretot amb el seu debut, “Dirt” / “Tou fa luan le” (1995) -nens que creixen junts en un pati de Pequín fan diverses carreres-. Es tracta d’un cineasta amb més de vint títols, entre pel·lícules i sèries televisives, que ha freqüentat molt festivals asiàtics, especialment xinesos, tot i que el 2009 va tenir “Don niu” seleccionat a Orizzonti de la Mostra de Venècia -es tracta d’un drama en què un camperol xinès té la responsabilitat de protegir la vaca lletera especial del seu poble durant un hivern especialment dur el 1940-. De la seva filmografia se’n destaca els drames “Mr. Six” / “Lao pao er” (2015) -en què un home molt respectat que viu al que queda de l’antic Beijing intenta exonerar el seu fill dels seus mals amb els seus propis mètodes i creences- i “The Eight Hundred” / “Ba bai” (2020) -ambientada a Shanghai el 1937, quan 800 soldats xinesos van lluitar sota setge des d’un magatzem al mig del camp de batalla de la ciutat, completament envoltats per l’exèrcit japonès-. | VI: Playtime. DF: Memento Films Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| Nota: L’actor Eddie Peng, Grand Prix de la Palm Dog 2024 |

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.|

Premi del Jurat.

De Boris LOJKINE, “L’Histoire de Souleymane“ / “The Story of Souleymane”. Producció: França (Unité). Durada: 1h32. Guió: Boris Lojkine, Delphine Agut. Amb Abou Sangare, Nina Meurisse, Alpha Oumar Sow, Emmanuel Yovanie. Sinopsi: Mentre pedala pels carrers de París per a lliurar àpats, en Souleymane (Abou Sangare) va repetint la seva història. En dos dies, ha de superar l’entrevista de sol·licitud d’asil, clau per obtenir els papers. Però en Souleymane no està preparat.

El director: Professor associat de filosofia, autor d’una tesi sobre “Crisi i història”, en Boris Lojkine decideix, al final de la seva tesi, abandonar la universitat. Tanca els llibres i se’n va al Vietnam, on havia viscut anteriorment i on va aprendre la llengua, per viure l’aventura. Hi va fer dos documentals, “Ceux qui restent” (2001) i “Les Âmes errantes” (2005), dues pel·lícules que expliquen, per la banda vietnamita, el dol impossible dels homes i dones les vides dels quals va ser travessada per la guerra. Amb “Hope (2014)”, la seva primera ficció, canvia de continent per submergir-se a l’Àfrica dels emigrants. La pel·lícula es va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes i va rebre desenes de premis a festivals internacionals (sobretot 2 Valois al festival d’Angoulême). El 2019, “Camille” va rebre el Premi del Públic a la Piazza Grande del Festival de Locarno, així com el Valois i el Lumière a la millor actriu per Nina Meurisse. Presentada al Festival de Cannes 2024 a la secció Un Certain Regard, “L’Histoire de Souleymane” és la seva tercera pel·lícula. Pel·lícules de Boris Lojkine disponibles a FilminCat. | VI: Pyramide Int. DF: Pyramide. EF: 27.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Premi a la Millor Direcció (ex-aequo).

Roberto Minervini, per:

De Roberto MINERVINI, “Les damnés” / “The Damned”. Producció: Itàlia, Bèlgica, EUA. Durada: 1h28. Guió: Roberto Minervini. Amb Jeremiah Knupp, René W. Solomon, Cuyler Ballenger, Timothy Carlson, Noah Carlson, Judah Carlson. Sinopsi: Hivern de 1862. Durant la Guerra Civil, l’exèrcit dels Estats Units envia una companyia de voluntaris a l’Oest per a patrullar regions inexplorades. A mesura que la seva missió canvia de curs, qüestionen el significat del seu compromís.

El director: Nascut a Itàlia, doctor en Història del Cinema i professor de Direcció i Guió de documentals, Roberto Minervini la fa entre Itàlia i els EUA. Després d’haver dirigit diversos curtmetratges, va debutar en el llargmetratge amb el drama “The Passage” (2011) -en el qual tres persones es reuneixen per casualitat i fan un viatge per carretera a l’oest de Texas, on les seves vides canvien per sempre, i, al repartiment, ja hi apareixen un bon grapat de ‘Carlson’-. La seva següent pel·lícula, “Low Tide” / “Bassa marea” (2012) -considerat el segon film de la trilogia texana d’en Minervini, conjuntament amb l’anterior i el següent, i en el qual un nen de 12 anys viu amb la seva mare, una dona soltera, i ha de fer-se càrrec no només de les tasques de la llar, sinó també de la seva mare, que treballa com a conserge en una residència de gent gran, i freqüenta fins i tot amics ocasionals que de vegades porta a casa: de fet, mare i fill viuen vides separades i el nen passa el dia sol-, es va presentar a Orizzonti de la Mostra de Venècia. I tancant la trilogia, “Stop the Pounding Heart” (2013) -documental que explora l’adolescència, la família, els valors socials, els rols de gènere i la religió al sud d’Amèrica rural, seguint una xicota que creix en una família de criadors de cabres, els pares de la qual eduquen a casa els seus dotze fills, en els estrictes preceptes de la Bíblia, i ella, com les seves germanes, ha d’aprendre a ser una dona pietosa, al servei dels homes, i mantenir intacta la seva puresa emocional i física fins al matrimoni; però quan coneix en Colby, un noi entusiasta del rodeo, qüestiona l’única forma de vida que ha conegut- es va projectar en Sessió Especial al Festival de Canes. Tot seguit va tornar a Canes (Un Certain Regard) amb el documental “The Other Side” (2015) -en un territori invisible, al marge de la societat, a la frontera entre la il·legalitat i l’anarquia, viu una comunitat que pateix i s’enfronta a una amenaça: caure en l’oblit. Veterans desarmats, adolescents taciturns, drogodependents que busquen en l’amor una sortida a la seva addicció, veterans de les forces especials encara en guerra amb el món, dones joves i futures mares a la deriva, gent gran que no ha perdut les ganes de viure: En aquesta humanitat amagada, s’obren els abismes de l’Amèrica actual-. I el 2018 va competir a la Mostra de Venècia amb “What You Gonna Do When the World’s on Fire?” -documental sobre els membres d’una comunitat afroamericana del sud dels Estats Units en les profunditats de la seva vida quotidiana, sacsejades per una sèrie d’assassinats sagnants durant l’estiu del 2016. Tres històries paral·leles d’individus que lluiten cada dia per la justícia, la dignitat i la supervivència, amb la consciència de pertànyer a una raça que mai ha deixat de ser objecte d’explotació, discriminació i violència des dels temps de l’esclavitud. Al rerefons, la protesta de les New Black Panthers contra la brutalitat policial, arran del linxament de dos nois a Mississipí-. Pel·lícules de Roberto Minervini disponibles a Filmin.| VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS-només enllaços.

Rungano Nyoni, per:

De Rungano NYONI, “On Becoming A Guinea Fowl“. Producció: Zàmbia, Anglaterra, Irlanda. Durada: 1h35. Fotografia: David Gallego. Nota sinòptica: comèdia dramàtica que explora les relacions humanes a Zàmbia i Guinea. Sinopsi: En una carretera deserta, enmig de la nit, Shula es troba amb les restes del seu oncle. Mentre es prepara un funeral, Shula i les seves cosines treuen a la llum els secrets enterrats de la seva família de classe mitjana zambiana. Informació: En aquesta pel·lícula surrealista i vibrant, la cineasta Rungano Nyoni investiga les mentides que ens diem a nosaltres mateixos (Festival).

La directora: Rungano Nyoni va néixer a Lusaka, Zàmbia i va créixer a Gal·les. Es va graduar a la Universitat de les Arts de Londres. Ha dirigit nombrosos curtmetratges, com “The List“, que va guanyar un BAFTA Cymru i “Mwansa the Great“, que va ser nominada a un BAFTA. Va coescriure “The Mass of Men“, que va guanyar un Lleopard d’Or a Locarno. El seu darrer curtmetratge “Listen“, codirigit i presentat al programa de la Quinzena de Realizadors a la Nordic Factory, va ser nominat a l’Oscar. Rungano era resident de la Cinéfondation l’any 2013. Va presentar la seva òpera prima “I Am Not a Witch” (2017) a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, abans de ser multinominada i pluripremiada als BIFA i guardonada amb el BAFTA al millor debut britànic de l’any -ambientada en una comunitat remota de Zàmbia, on la Shula, una nena de 9 anys, és acusada de bruixeria i condemnada a viure lligada amb una cinta en un campament de bruixes, amb un encanteri: si es talla la cinta, serà maleïda i es convertirà en una cabra blanca-. El 2020, ha dirigit 1 episodi de la sèrie televisiva ‘Homemade‘. El 2023 va ser membre del Jurat Internacional del Festival de Canes. | VI: A24. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS-només enllaços.

Millor Actor.

Abou Sangaré, pel seu treball a:

De Boris LOJKINE, “L’Histoire de Souleymane“ / “The Story of Souleymane”. Producció: França (Unité). Durada: 1h32. Guió: Boris Lojkine, Delphine Agut. Amb Abou Sangaré, Nina Meurisse, Alpha Oumar Sow, Emmanuel Yovanie. Sinopsi: Mentre pedala pels carrers de París per a lliurar àpats, en Souleymane (Abou Sangare) va repetint la seva història. En dos dies, ha de superar l’entrevista de sol·licitud d’asil, clau per obtenir els papers. Però en Souleymane no està preparat.

El director: Professor associat de filosofia, autor d’una tesi sobre “Crisi i història”, en Boris Lojkine decideix, al final de la seva tesi, abandonar la universitat. Tanca els llibres i se’n va al Vietnam, on havia viscut anteriorment i on va aprendre la llengua, per viure l’aventura. Hi va fer dos documentals, “Ceux qui restent” (2001) i “Les Âmes errantes” (2005), dues pel·lícules que expliquen, per la banda vietnamita, el dol impossible dels homes i dones les vides dels quals va ser travessada per la guerra. Amb “Hope (2014)”, la seva primera ficció, canvia de continent per submergir-se a l’Àfrica dels emigrants. La pel·lícula es va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes i va rebre desenes de premis a festivals internacionals (sobretot 2 Valois al festival d’Angoulême). El 2019, “Camille” va rebre el Premi del Públic a la Piazza Grande del Festival de Locarno, així com el Valois i el Lumière a la millor actriu per Nina Meurisse. Presentada al Festival de Cannes 2024 a la secció Un Certain Regard, “L’Histoire de Souleymane” és la seva tercera pel·lícula. Pel·lícules de Boris Lojkine disponibles a FilminCat. | VI: Pyramide Int. DF: Pyramide. EF: 27.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Millor Actriu.

Anasuya Sengupta, pel seu treball a:

De Konstantin BOJANOV, “The Shameless“. Producció: Bulgària, França, Suïssa, Taiwan, Índia. Durada: 1h55. Guió: Konstantin Bojanov. Amb Omara, Anasuya Sengupta, Mita Vashisht. Sinopsi: La Nadira, de 27 anys, s’escapa en plena nit d’un prostíbul de Delhi després d’haver apunyalat fins la mort un agent de policia abusiu. Troba refugi temporal en una comunitat de treballadores sexuals Devadasi al sud de l’Índia, on agafa el nom indi de Renuka. Allà s’enamora de la Devika, una noia de 17 anys emocionalment fràgil. La seva trobada amb la Renuka durà la Devika a enfrontar-se a la seva mare i rebel·lar-se contra la institució secular i opressiva de les consagracions religioses. Vídeo: Tast.

El director: Konstantin Bojanov és un artista plàstic i cineasta búlgar, que va estudiar a Londres i Nova York, autor de curtmetratges, que va debutar en el llarg amb el documentaal “Invisible” (2005) -la història de sis joves addictes a l’heroïna a Sofia, Bulgària- i va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes la seva primera ficció, “Avé” (2011) -en la qual, dos adolescents amb problemes fan autostop per Bulgària-. A continuació va signar el drama “Light Thereafter” (2017) -seleccionat al Festival de Rotterdam, en què Barry Keoghan és en Pavel, un noi emocionalment volàtil i socialment alienat, que ronda per Europa a la recerca del seu ídol, l’enigmàtic pintor Arnaud, i, desesperadament sol, intenta adherir-se a la multitud de personatges que va coneixent pel camí-. Qualifiquen Bojanov com un director amb sensibilitat que explora històries de personatges marginals (SortirÀParis).  | VI: Urban Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa-el projecte (esp).|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Premi de la Joventut.

De Louise COURVOISIER, “Vingt Dieux!“ / “Holy Cow”. Producció: França (Agat Films & Cie). Durada: 1h30. Guió: Louise Courvoisier, Théo Abadie. Amb Clément Favreau, Luna Garret, Mathis Bernard, Dimitri Baudry. Sinopsi: En Totone (Clément Faveau), de 18 anys, passa la major part del temps bevent cerveses i anant a les sales de ball del Jura amb la colla d’amics. Però la realitat el posa al dia: ha de cuidar la seva germana petita de 7 anys i trobar la manera de guanyar-se la vida. Aleshores se li posa al cap de fabricar el millor formatge comté de la comarca, amb el qual guanyaria la medalla d’or al concurs agrícola i 30.000 euros. Informació: Òpera prima.

La directora: Nascuda el 1994, Louise Courvoisier va créixer al Jura abans d’estudiar cinema a la Cinéfabrique de Lió. El seu curtmetratge de graduació, “Mano a Mano“, va guanyar el primer premi a la Cinéfondation de Canes el 2019 -l’Abby i el Luca, una parella d’acròbates de circ, van de poble en poble per actuar a l’escenari, però la seva relació romàntica es deteriora i durant un viatge en autocaravana a la següent sala d’espectacles, hauran d’enfrontar-se als seus problemes i intentar recuperar la confiança mútua-. “Vingt Diuex!” és el seu primer llargmetratge de ficció: una epopeia sentimental i formatgera ancorada al poble de la seva infantesa. | VI: Pyramide. DF: Pyramide. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Algunes reaccions a la projecció del film: RESSONS.

Menció Especial.

De Tawfik ALZAIDI, “Norah“. Producció: Aràbia Saudí. Durada: 1h34. Guió: Tawfik Alzaidi, Stephen Strachan. Amb Yagoub Alfarhan, Maria Bahrawi, Aixa Kay. Nota sinòptica: Ambientada a l’Aràbia Saudí als anys noranta, “Norah” és una història profundament commovedora sobre dues ànimes bessones que es troben i descobreixen les forces creatives que els impulsen. Sinopsi: Un nou professor, en Nader (Yagoub Alfarhan), arriba a un poble remot i coneix la Norah (Maria Bahrawi), una noia valenta, que l’inspira i li desperta el talent artístic i la passió. De la mateixa manera, en Nader il·lustra la Norah sobre el món més ampli que hi ha fora del poble i s’adona que ha d’abandonar el seu món per trobar un lloc on la seva imaginació i esperit puguin ser lliures. Aquesta relació canvia les seves vides per sempre. Vídeo: Tràiler VOSA. Informació: El director, Tawfik Alzaidi, ha escrit: Aquesta pel·lícula té lloc al meu país, l’Aràbia Saudita, als anys 90 quan l’art en totes les seves formes, formes i colors no estava permès. Ara tot ha canviat, però va ser un temps que va durar 35 anys. Molts artistes i músics van aturar la seva carrera artística a causa de la pressió exercida sobre ells. Aquesta pel·lícula tracta sobre aquelles persones especials que van aconseguir mantenir viva la seva creativitat tot i ser considerades diferents o alienes per la seva societat en aquell moment. Però aquests artistes van inspirar els artistes d’avui, la nova generació, i el seu treball ara és reconegut a tot el món. Des dels 12 anys tenia una passió per la creativitat i l’art. Sempre intentava entendre per què estava prohibit a la meva societat. Vaig formar part de la primera onada de nous directors saudites que van començar a fer curtmetratges l’any 2006. A l’Aràbia Saudita no hi havia cinema i la gent sempre em deia que no tenia sentit intentar fer pel·lícules aquí. Quan estava pensant en idees per al meu primer llargmetratge, em vaig trobar amb algunes de les històries d’artistes que havien estat suprimits als anys 80 i 90. Les seves històries van ressonar amb mi i em vaig sentir com si estigués en la mateixa situació. Crec que sempre hi ha creativitat dins de les persones que necessita tenir una sortida al món exterior. La creativitat, per a mi, és una eina per comunicar-se entre les persones i ho vull demostrar en aquesta pel·lícula. Per altra banda, la revista ‘Variety’ explica:  “Norah”, que es va estrenar localment al desembre al Festival de Cinema del Mar Roig de l’Aràbia Saudí a Gidda, s’estrenarà internacionalment a la prestigiosa secció Un Certain Regard de Canes, essent la primera pel·lícula saudí que es projecta a Canes i esdevenint un símbol del creixement ràpid de les ambicions cinematogràfiques del regne des que l’Aràbia Saudí va aixecar la prohibició del cinema relacionada amb la religió de 35 anys el 2017. Òpera prima: “Norah” és el primer llargmetratge de l’escriptor i director saudita Tawfik Alzaidi. El guió de la pel·lícula va guanyar un premi del fons de la Comissió de cinema saudita Daw Film Competition, una iniciativa llançada pel Ministeri de Cultura de l’Aràbia Saudita per donar suport i animar la propera generació de cineastes saudites. “Norah” és el primer llargmetratge d’Aràbia Saudita que es va rodar íntegrament a la regió d’Al-Ula, una zona extraordinària de bellesa i patrimoni natural (NorahMovie).

El director: Tawfik Alzaidi és un director saudita, amb seu a Riad. Ha escrit, dirigit i produït “Norah”, el seu primer llargmetratge de producció pròpia. Tawfik és considerat un membre líder i influent de la nova onada de cinema a l’Aràbia Saudita. Va començar a dirigir els seus propis curtmetratges l’any 2006. El seu primer curtmetratge “The Fabricated Crime” va guanyar el millor muntatge al Festival de Cinema de Jeddah el 2007 i la seva pel·lícula “The Silence” va guanyar el Gulf Short Film Award al Muscat International Film Festival 2009. El 2010, va escriure i dirigir “Exit” que va guanyar el premi Golden Creative del Sindicat de tècnics de cinema al Líban. El 2014, va escriure i dirigir “Four Colors” amb el suport de Two Four 54 als Emirats Àrabs Units. La pel·lícula es va projectar al Dubai International Film Festival i es va presentar al Dubai Film Market. El 2015, va escriure i dirigir “The Other“, finançat per la Fundació Misk i va guanyar el premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema de Riad 2016. La pel·lícula va comptar amb el destacat actor sirià Mohamed Al Qass i l’actor saudita Meshal Almutairi. El 2019 va signar algun episodi de la sèrie televisiva “No Filter“. | VI: Cercamon. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!