Club 7 Cinema

S’ha estrenat (sense cap mena de ressò, gairebé clandestinament) ja fa uns dies, en VOSC i VC, “Viatge al desert” / “Ingeborg Bachmann – Journey into the Desert” / “Ingeborg Bachmann – Reise in die Wüste”, film de la veterana Margarethe von Trotta que va participar a la Competició del Festival de Berlín de l’any passat.

“Viatge al desert” / “Ingeborg Bachmann – Journey into the Desert” / “Ingeborg Bachmann – Reise in die Wüste”. Directora: Margarethe von Trotta. Producció Suïssa / Àustria / Alemanya / Luxemburg 2023. Amb Vicky Krieps, Ronald Zehrfeld, Tobias Resch, Basil Eidenbenz, Luna Wedler.

Sinopsi: Ella és austríaca, ell suís; ella és poeta, ell dramaturg; ella és temerària però vulnerable, ell és aventurer però una mica conservador. Quan Ingeborg Bachmann i Max Frisch es troben per primera vegada a París l’estiu de 1958, ja són celebritats internacionals del món literari. En els quatre anys que segueixen, comparteixen un gran amor i una relació oberta entre Zuric, la ciutat natal d’ell, i Roma, la ciutat adoptiva d’ella. En Frisch enveja la fama d’ella; a la Bachmann li molesta el soroll de la màquina d’escriure d’ell i la seva gelosia. Està emancipada, experimenta amb una existència alliberada, és mòbil i productiva; a Berlín, escriu el famós discurs: “La veritat és suportable per a la humanitat”. Només després s’adona del que està patint, i fins a quin punt, amb l’Adolf Opel al desert, i amb en Hans Werner Henze a Itàlia.

Festival de Berlín 2023 – Competició.

Algunes reaccions a la projecció del film a la Berlinale 2023:

Jordan Mintzer, al seu comentari a ‘The Hollywood Reporter’: Vicky Krieps brilla a la pel·lícula biogràfica literària mediocre de Margarethe von Trotta. Tant si es tracta de la vida o la mort d’una socialista revolucionària (“Rosa Luxemburg”), d’una filòsofa innovadora (“Hannah Arendt”) o d’una monja, compositora i botànica medieval (“Vision”), moltes de les millors pel·lícules de von Trotta tenen protagonistes que es neguen a inclinar-se a les normes de gènere i socials.  Sens dubte, aquest va ser el cas d’Ingeborg Bachmann, la cèlebre poeta i escriptora austríaca que va viure desafiant el seu temps i va acabar pagant-ne el preu, morint prematurament als 47 anys. Interpretada per una lluminosa Vicky Krieps, és la peça central d’aquest peça d’època ben muntada però bastant estòlida, que narra l’esquerpa història d’amor de Bachmann amb el dramaturg suís Max Frisch i el viatge que fa al desert per oblidar-se de l’amor i potser retrobar-se a ella mateixa (..). Jessica Kiang a la seva crítica a ‘Variety’: Vicky Krieps no pot salvar un biopic antic. La veterana directora Margarethe von Trotta ofereix un melodrama fantasmal més interessat en la vida romàntica de la poeta i autora Bachmann que no pas en la seva obra. Hom es pregunta què faria Ingeborg Bachmann —la cèlebre poeta, autora, lingüista i pensadora austríaca que es va convertir en una de les favorites del conjunt literari europeu continental de mitjan segle— de l’antiquada pel·lícula biogràfica de Margarethe von Trotta que ara porta el seu nom. Podria estar contenta que la interpreti Vicky Krieps, qui de nosaltres no ho estaria? Potser li agradaria l’esment ocasional d’algun dels seus poemes o conferències, i l’agradable to ambre de la fotografia majestuosa de Martin Gschlacht. O potser li molestaria amb raó que, malgrat tot el que va aconseguir al llarg d’una carrera literària brillant i excèntrica, la seva vida personal rocosa i els homes que la van sacsejar sigui l’únic enfocament de la pel·lícula. Sergi Sánchez a Facebook: La pel·lícula està tan mal explicada, fragmentant-se entre el viatge alliberador pel desert i l’incomprensible amor que la va portar fins a la bogeria, que ni tan sols Vicky Krieps pot salvar-la. José Luís Losa, a la seva crònica a ‘La Voz de Galícia’: (..) Feia la cosa molta por perquè ja sabem que Von Trotta fa molts anys que es dedica a filmar vides exemplars. Ja ens va martiritzar amb una Hannah Arendt, un Ingmar Bergman, una Hildegarda von Bingen i una Rosa Luxemburg. Són excursions superficials, sense cap mena de calat, cinema de solapa explicat perquè l’espectador surti sentint que és un especialista en filosofia heideggeriana, quan en veritat el que li han fet és gairebé un ‘Sálvame’ de la vida de la figura de torn. “Ingeborg Bachmann” és exactament això (..).

Naman Ramanchandran, a ‘Variety’, entrevista Vicky Krieps: Vicky Krieps a la pel·lícula de competició de Berlín “Ingeborg Bachmann”: “He anat tan lluny, em vaig sentir com si gairebé em perdés”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!