Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: “Trobaràs un desconegut alt i moreno”, de Woody Allen
Trobaràs un desconegut alt i moreno (You Will Meet A Tall Dark Stranger / Conocerás al hombre de tus sueños / Vous allez rencontrer un bel et sombre inconnu / Incontrerai uno sconosciuto alto e bruno), de Woody Allen
(..) es tracta d’una comèdia humana en la qual torna a aparèixer un dels grans temes de la filmografia d’Allen: la idea que els humans per sobreviure no fem més que construir il·lusions que ens impedeixen veure la realitat. Allen ho fa tornant a Londres, però apartant-se lleugerament del conte moral a la manera de Dostoievski i anant directament al retrat d’un grup humà, a la manera de Balzac, mostrant-ne les conductes i les crisis (Les il·lusions perdudes, Àngel Quintana, Avui+ElPunt)
(..) potser, i no crec estar gaire equivocada, és la mes trista de totes les que porta fetes al llarg de quaranta-cinc anys. Tota està sobrevolada d’un alè de tristesa i frustració produïda per la impossibilitat de donar un gir a la vida i de ser capaç de començar de nou (Coneixeràs l’home dels teus somnis, Nuria Vidal, Time Out Barcelona)
No és un gran Woody Allen, però té la seva gràcia (Crònica de Canes 2010, Imma Merino, El Punt)
El periple europeu de Woody Allen sembla una trista caricatura d’aquell que van emprendre alguns dels seus compatriotes al llarg del segle passat, de Francis Scott Fitzgerald a Orson Welles (..) es tracta d’entretenir els seus incondicionals d’aquesta banda del món (..) a costa de simplificar les propostes i els continguts (Un altre Woody europeu, Carlos Losilla, Avui+ElPunt)
Encara que Allen extrema el seu cinisme al proposar que l’única manera de ser feliç en una relació és enganyant-se a un mateix, aquesta teoria i tota la pel·lícula són tractades amb mera superficialitat (El mateix, però pitjor, Nando Salvà, El Periódico)
(..) mentre que amb “Vicky Cristina Barcelona” em donava la sensació que la capacitat de sorpresa del novaiorquès s’havia esgotat, amb “Whatever works” vaig creure que s’havia recuperat l’Allen més autèntic. Amb “You will meet a tall dark stranger” m’ha donat la sensació, com dir-ho, que “ni una cosa, ni l’altra” (Ni una cosa, ni l’altra, Roger Morales, blog La Llanterna Màgica)
La crisi creativa del personatge de Josh Brolin, un escriptor estancat després d’una primera i prometedora novel·la, es pot entendre potser com un simulacre d’autocrítica del propi Allen, atrapat una i una altra vegada en les mateixes idees i perseguit, sense escapatòria, per la grandesa irrepetible de les obres magnes de la seva filmografia (Autoenganys, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)
FOTO © Alta Films Trobaràs un desconegut alt i moreno, de Woody Allen
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em va agradar la pel.lícula. No és de les seves obres mestres, però em va agradar, i és molt més que el que diuen els seus detractors.
No sé si serà “de jubilació”, però tant de bo que en Woody continuï amb les seves pel.lícules, que deixen malament gairebé sempre les altres més “comercials”.
Al meu bloc he desat la crítica corresponent. Li dono tres estels: * * *
Saluts cinèfils,
JULIÁN.