Club 7 Cinema

Presentada a la secció Panorama del Festival de Berlín de l’any passat, on va guanyar-hi el premi no oficial CICAE-Art Cinema i el guardó de la xarxa Europa Cinemas, actualment nominada a l’Oscar en la categoria Millor Film Internacional, s’ha estrenat a Catalunya  “Sala de profesores” / “La salle des profs” / “Das Lehrerzimmer“, del director İlker Çatak. 

Sinopsi: La Carla Nowak (Leonie Benesch), una professora idealista, comença el seu primer treball a una escola de secundària. Quan es produeixen una sèrie de robatoris a l’escola i se sospita d’un dels alumnes, decideix arribar al fons de la qüestió pel seu compte. La Carla intenta fer de mitjancera entre pares indignats, col·legues obstinats i estudiants agressius, però s’enfronta a les estructures implacables del sistema escolar.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Berlín:

Nikki Baughan, a ‘Screen International’: Un estudi molt observat i detallat de les repercussions sísmiques que poden venir de les decisions aparentment més petites. Peter Bradshaw, a la seva crítica a ‘The Guardian’ en diu: Aquest drama d’aula, intransigent, del director Ìlker Çatak aborda inicialment algunes veritats insidioses i incòmodes, però mai no troba del tot la seva força dramàtica. La nova pel·lícula d’Ìlker Çatak és una pel·lícula dolorosa i intensa sobre un cas de robatori en una escola secundària alemanya. Les qualitats intransigents conviuen inicialment amb alguna cosa subtilment insidiosa i sense resoldre, una demostració inquietant de mentalitat de ramat enverinat, tot subratllat per una partitura musical inquietant. Això dóna pas a una mena de melodrama menys potent i més genèric. Els tendons dramàtics de la pel·lícula afluixen una mica en el seu tercer acte i em pregunto si els guionistes Çatak i Johannes Duncker estaven segurs de com acabar exactament la seva història. No obstant això, se’t clava al cap (..).

Articles publicats ran de la seva estrena a Catalunya:

L’escola és un fosc reflex de la societat al film alemany candidat a l’Oscar, crítica de Gerard Casau, al diari ‘Ara’: (..) un ‘thriller’ de microviolència psicològica on les aules i els passadissos formen un pulcre laberint que dilueix tota certesa, i on l’escola deixa de representar l’ideal platònic de la societat civilitzada –un espai de convivència, aprenentatge i ordre– per reflectir, sobretot, les seves assignatures pendents.

Judith Vives Batalla, a Facebook: Un institut serveix com a escenari a petita escala on es reprodueixen els conflictes socials globals. Tot queda representat, començant per la crisi del sistema educatiu i la incapacitat dels seus gestors per respondre a la realitat complexa, la influència de les xarxes socials en la creació d’opinió, el poder dels pares sobre els mestres, el poder dels alumnes sobre els pares i els mestres, l’enfrontament de les masses contra l’individu, els prejudicis social, etc, etc, etc. Però realment, el més interessant de la pel·lícula és com planteja la dificultat de desentranyar la veritat en el món d’avui, en un món en què el sentit comú s’ha perdut definitivament. Drama àgil, tens i dinàmic amb molt bones interpretacions i que és interessant sobretot perquè genera molts dubtes i debats. Fa dies que la vaig veure i encara li estic donant voltes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!