Club 7 Cinema

Pa negre (Pa negre / Black Bread / Pan negro), d’ Agustí Villaronga

(..) no és “Tras el cristal”, aquella primera pel·lícula de Villaronga que, malauradament per a ell, el marcarà per sempre. Però sap fer una cosa molt difícil en aquest país: insuflar vida, i misteri, i inquietud, a un material que hagués pogut donar lloc a un altre drama més sobre pobres camperols oprimits, feixistes dolentíssims i rojos beatífics (L’opció de Villaronga, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

Sense oblidar la matèria original d’on neix, el director ha convertit aquesta narració plena de rancúnies i traïcions, d’odis amagats i violència, en un drama que frega el thriller i el fantàstic sense deixar de ser un retrat de la postguerra més dolorosa. I ho ha fet amb la seguretat de qui controla la situació, col·locant l’espectador dins d’un món terrible des de la primera seqüència (Pa negre, Núria Vidal, Time Out Barcelona)

(..) se situa en un territori gairebé mític, contaminat de secrets i mentides, i de les fosques llegendes que corren pel poble i amb les quals els més petits s’atemoreixen mútuament (Fantasmes de la guerra, Nando Salvà, El Periódico)

FOTO © Emon  Pa negre, d’ Agustí Villaronga

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!