Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Nader i Simin: una separació (Jodaeiye Nader az Simin | Nader and Simin, A Separation | Nader y Simin, una separación | Une séparation | Una separazione).

Si una pel·lícula de Hitchcock o Brian de Palma ens dóna una lliçó sobre com hem de treballar el punt de vista per manipular l’espectador en un laberint de mentides, «Nader y Simin, una separación» és una classe magistral sobre com s’ha d’utilitzar el punt de vista per guiar l’empatia de l’espectador en un laberint de veritats a mitges (Nader y Simin, una separación, Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

Vol ser el retrat caòtic d’una societat caòtica, on tothom sembla que parla massa i ningú no escolta. La paraula té un paper ambigu en la pel·lícula. La seva presència és aclaparadora, fins al punt que els diàlegs s’encavalquen i els personatges semblen lluitar per dir-hi la seva. A més, aquests parlaments gairebé mai no es poden prendre com a veritats, perquè aquest és el tema de l’obra: de quina manera el llenguatge pot emmascarar els fets, i també el paper del cinema en la recerca del que va passar de veritat (Parlant tampoc ens entenem, Carlos Losilla, El Punt Avui) 

Farhadi ens convida no a decidir qui té raó, sinó a comprendre que aquesta dualitat no existeix: tots tenen les seves raons. I a reconèixer que els fets, les mentides i els interessos enfrontats sovint estan irremeiablement intricats, i que, per tant, de vegades la sinceritat només té conseqüències negatives (Tractat sobre la mentida -amb enllaç de pagament-, Nando Salvà, El Periódico, 07.10.2011) 

Divorci, religió i diferències socials constitueixen els elements d’una història, aparentment gens extraordinària, però que manté en suspens i ofereix girs sorprenents. Tots oculten algun secret i Farhadi no hi pren partit: és l’espectador qui ha de decidir (El costat ocult de la veritat -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 07.10.2011)

FOTO © Memento Nader i Simin: una separació, d’Asghar Farhadi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!