Club 7 Cinema

“Los reyes del mundo“, de la cineasta colombiana Laura Mora, ha arribat a les pantalles del Principat, havent guanyat el Petxina d’Or al Festival de Sant Sebastià 2022. En recullo aquí la sinopsi i alguns articles publicats ran d’aquesta estrena.

Sinopsi -del web del Truffaut-: “Un dia tots els homes es van quedar adormits… I els cèrcols de la terra, van cremar”. Una història sobre la desobediència, l’amistat i la dignitat que hi ha a la resistència. Ra, Culebro, Sere, Winny i Nano. Cinc nois del carrer de Medellín. Cinc reis sense regne, sense llei, sense família, emprenen un viatge a la recerca de la terra promesa. Un conte subversiu mitjançant un clan salvatge i entranyable, que transita entre realitat i deliri. Un viatge cap al no-res, on passa tot.

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: La il·lusió d’una terra promesa. (..) malvivint a Medellín, els protagonistes de la pel·lícula (interpretats per nois amb una situació de precarietat semblant a la dels personatges: Rá, Culebro, Sere, Winny i Nano) tenen la il·lusió d’arribar a una terra on suposen que podran viure com a reis (..). A través d’aquest viatge, Laura Mora (..) fa que l’experiència dels personatges de “Los reyes del mundo” ressoni en la de tantes persones que segueixen desplaçant-se a la recerca d’un lloc millor per viure. D’aquí, “Los reyes del mundo”(..) conté el desig de ser una faula universal. També és una faula en el sentit que fa present els efectes perseverants de la violència en un país tan marcat pel narcotràfic com pel llarg enfrontament entre l’exèrcit (reforçat per paramilitars) i la guerrilla de les FARC. (..) Tot i que Laura Mora es defineix com una apassionada del neorealisme italià, la pel·lícula va perdent el caràcter realista a partir que els nois se’n van de Medellín. En certa manera, s’acosta a l’anomenat ‘realisme màgic’ i és així que es vol fer poètica, cosa que la situa en un terreny ambigu: no se sap fins a quin punt escapa de la recreació bruta en la misèria o si cau en un cert esteticisme (..).

Crítica de Paula Arantzazu Ruiz. al diari ‘Ara: La darrera Concha d’Or és un viatge al cor de les tenebres de la Colòmbia post-FARC. De l’infern d’una ciutat ofegant, on s’ha de viure amb el matxet sempre a punt, a la terra promesa. El trajecte que emprèn “Los reyes del mundo” acompanyant un grup de xavals marginats que sobreviuen als carrers de Medellín és un d’aquests recorreguts d’iniciació dels que costa desprendre’s, ple de fúria i bellesa, d’horror i tristesa. (..) Posa en escena la ferida encara oberta causada pel desplaçament de milers de famílies indígenes de les seves terres a causa del conflicte armat, a partir d’un relat grupal en clau de ‘coming of age’. (..) Ss’ha de subratllar el treball de la directora Laura Mora a l’hora de modular el simbolisme de la seva història, amb imatges molt intuïtives i d’una força inaudita. Sigui filmant-los amb bicicleta deixant-se arrossegar pel pendent dels turons o emmarcant-los al caire de l’abisme de la selva colombiana, el film s’interroga i explora les maneres de representar una generació de joves abocada al ‘no future’, que opta pel tràgic rol de víctima per no convertir-se en monstre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!