Club 7 Cinema

Ambientada a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat, aquesta pel·lícula segueix una colla de joves que acaben de ser admesos a ‘Les Amandiers’, la prestigiosa escola d’interpretació del director teatral Patrice Chéreau.

“La Gran juventud” / “Les Amandiers”, en què l’actriu i directora Valeria Bruni Tedeschi evoca els seus anys de joventut al Teatre dels Amandiers, ens situa, efectivament, a finals de la dècada dels vuitanta, quan la Stella, l’Etienne, l’Adèle i companyia tenen vint anys. Aproven la prova d’accés a la famosa escola creada per Patrice Chéreau i Pierre Romans al Teatre dels Amandiers, de Nanterre. Llançats a tota velocitat en la vida, la passió, el joc, l’amor, junts viuran el punt d’inflexió de les seves vides però també les seves primeres grans tragèdies.

Repartiment: Louis Garrel (Patrice Chéreau), Micha Lescot (Pierre Romans), Nadia Tereszkiewicz (Stella), Sofiane Bennacer (Etienne), Clara Bretheau (Adèle), Vassili Schneider (Víctor).

La pel·lícula es projectà a la Competició del Festival de Canes 2022. Vegem algunes reaccions que hi va haver després que la hi projectessin i tot seguit hi afegeixo articles publicats ran de l’estrena del film a casa nostra.

Algunes reaccions.

Joan Millaret, en la seva crònica a The Secret La Revista: (..) una radiant pel·lícula d’amor a la professió del teatre (..) El resultat de la present ocasió és formidable al combinar l’esclat esplendorós de la joventut dels candidats a actors i actrius amb l’entusiasme desbordant pel teatre. En mans de la cineasta es genera una obra febril, exultant i lluminosa de batecs i llampecs impressionistes, fragments de vida i d’actuacions dels diferents joves, entremesclades. Un film que al cobrir, més o menys, una dècada, serveix també com a termòmetre del moment (..). Paco Vilallonga, a Twitter: Una aproximació a l’època que la directora i actriu italiana va coincidir amb el gran Patrice Chéreau al teatre Nanterre/Les Amandiers. La creació i l’aprenentatge vital i artístic es fusionen. El teatre de la vida. Molt interessant. I a la seva crònica al Diari de Girona: (..) Bruni-Tedeschi se centra en la preparació que Chéreau -interpretat per Louis Garrel- va fer de Platonov, una de les obres de joventut d’Anton Txekhov. Mentre assagen l’obra, sota l’exigent mirada de Patrice Chéreau, els joves actors, arrossegats per la rauxa de la joventut, descobreixen el pols vital -amb els seus moments de felicitat però també de tragèdia- que es fon amb la mateixa representació teatral. En la mirada de Bruni-Tedeschi, la frontera entre l’experiència vital i la dramaturgia és molt tènue. Les Amandiers és un film que juga també amb les textures cinematogràfiques, capturant la imatge de l’època amb notable autenticitat. Àngel Quintana, a Caimán: (..) Louis Garrel interpreta de manera una mica erràtica Patrice Chéreau. Estem davant d’una pel·lícula plena d’encant, amb les seves irregularitats de posada en escena, marcada pel devessall de vitalitat i de dolor.  Alberto Lechuga, a Twitter: Nova entrega del “Bruni-Tedeschi Cinematic Universe”, mirada tendra als seus inicis com a alumna del Teatre des AMANDIERS de Chéreau. Filtre de cinema parisenc (early Assayas/Mia) i picades d’ullet per a cafeters (“fills de” fent de companys dels seus pares). Fotesa simpàtica. Mrtoldo, a Twitter: Que Valeria Bruni Tedeschi guanyés la Palma d’Or d’un jurat dominat per actors amb una aposta tan concreta per a molt cafeters com Les Amandiers em semblaria bonic i just en una edició en què es va riure amb desfalcs creatius i es va esbroncar Desplechin (!). Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa 2 estrelles sobre 5 i s’explica: una història infinitament tediosa d’estudiants de teatre que hi estan implicats (..) Drama interminable (..) i narcisisme sense parar en aquesta pel·lícula èpicament avorrida de la directora Valerie Bruni-Tedeschi i la guionista Agnes De Sacy sobre una generació de joves estudiants de teatre dels anys vuitanta que amb gran tensió i gran talent són admesos a la prestigiosa escola d’actuació de Patrice Chéreau a Nanterre. Sergi Sánchez, a Facebook: A Valeria Bruni-Tedeschi l’hem vist queixar-se dels seus divorcis, dels seus embarassos, de les seves derrotes sentimentals. L’autoficció és la seva gran teràpia, i la seva última pel·lícula, “Les amandiers”, presentada a concurs a Cannes, no n’és una excepció (..) L’arrencada [de la pel·lícula] ens anuncia una versió de “Fama” en què el musical amb escalfadors ha deixat pas als assajos del “Platonov” de Txékhov (..) Hom té la sensació que la turbulenta vida d’un actor, expressada a través d’un treball amb el cos i la veu que exigeix una obertura al món que pot ser tan perjudicial com benefactora, està tractada de manera una mica superficial. Potser perquè “Les amandiers” dispara cap a massa dianes alhora, i quan se centra, el retrat de Stella [l’alter ego de Bruni-Tedeschi] i la seva iniciació al món és sempre una mica autocomplaent. No sabem quantes vegades haurà vist Bruni-Tedeschi l’Opening Night de Cassavetes, però mai és tard per repetir. Imma Merino, al diari El Punt Avui, en remarca: (..) un decebedor film sobre la seva iniciació en el teatre amb Patrice Chéreau. I hi afegeix: (..) Tot vol ser molt intens a Les Amandiers. Potser massa. Mentre s’esdevenen els assaigs i els moments de vida frenètica, es pot tenir la sensació que s’acumulen els clixés sobre el món teatral d’una manera impostada, com ho exemplifica el poc convincent Patrice Chéreau encarnat per Louis Garrel: una caricatura del director exigent i implacable (..). José Luís Losa, a La Voz de Galícia: (..) Tracta de parlar del verí del teatre. Però la seva profunditat de calat real és més semblant al d’Operación Triunfo. La pretesa intensitat d’aquest prosceni es desfà en pirotècnia d’efectismes, sobreactuacions, plors i desitjos més propis de bisbals o chenoes que d’aspirants a intèrprets de Txékhov o Koltés (..) Amb tot, és una Bruni-Tedeschi. I en el repartiment hi ha la filla del president del jurat, la lluminosa Suzane Lindon. Encara no descartin aquest film del palmarès.

Articles publicats ran de l’estrena a casa nostra:

Crítica d’Eulàlia Iglesias al diari ‘Ara’: Crònica de l’aprenentatge del teatre i de l’amor esquitxada per la polèmica. (..) fresc que la cineasta dedica als seus anys d’aprenentatge de l’amor i de la interpretació a Les Amandiers, escola de referència en la renovació teatral a França, de la mà del llegendari Patrice Chéreau. (..) Pionera de l’autoficció amb títols com “És més fàcil per a un camell…” (2003) o “Actrius” (2007), Bruni Tedeschi poua un cop més en la seva experiència vital. Però, per qüestions òbvies d’edat, recorre a una actriu, Nadia Tereszkiewicz, per encarnar el seu ‘alter ego’ jove, la Stella. (..) La primera part de la pel·lícula copsa l’energia esclatant, fugissera i única dels anys de joventut, en una crònica en què l’aprenentatge del teatre s’entrellaça amb el de l’amor. La segona part, més fosca, recull la incertesa, el dolor i les morts que va suposar l’aparició de la sida. Bruni Tedeschi en principi no idealitza la figura de Chéreau (Louis Garrel), a qui es presenta des de l’admiració, però amb els seus excessos i els seus moments cruels amb alguns alumnes. Tampoc amaga la naturalesa tòxica de la relació que la protagonista manté amb el seu amant de l’època, a qui dona vida [Sofiane] Bennacer. Qualsevol film centrat en els records personals sol estar amarat d’una certa idealització. Però ara resulta inevitable repensar “La gran juventud” com una proposta potser massa tolerant amb les figures masculines abusives que retrata.

Crítica d’Imma Merino al diari ‘El Punt Avui’: Potser massa intens. (..) Tot vol ser molt intens a “Les Amandiers”. Massa. Amb els assaigs i els moments de vida frenètica, semblen acumular-se els clixés sobre el món teatral, com ho exemplifica el Patrice Chéreau encarnat per Louis Garrel: una caricatura del director exigent i implacable. Potser seria millor veure o reveure “Hôtel de France”, el film amb el qual, el 1987, Chéreau va fer una adaptació contemporània de ‘Platonov’ a partir del muntatge teatral d’aquesta obra de Thèkhov que, un any abans, havia dirigit amb els alumnes de l’escola: allà hi són, entre altres, Valeria Bruni, Vincent Pérez, Agnès Jaoui, Bruno Tedeschini i, potser, l’esperit viu d’aquella experiència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!