Club 7 Cinema

Estrella brillant (Bright Star), de Jane Campion

(..) el poeta, que va buscar el principi de la bellesa en totes les coses, va desitjar acotxar-se en el pit en maduració de la seva estimada, sentir per sempre la seva respiració suau, despertar per sempre en un dolç neguit, escoltar el seu respirar tendre i viure així per sempre o defallir en la mort. La cineasta neozelandesa Jane Campion, que va enlluernar amb “El piano” i que sempre ha reflectit una sensibilitat per la literatura i l’esperit romàntics, ha concentrat poèticament aquests tres anys d’amor, vida i mort en una pel·lícula d’una bellesa corprenedora (El principi de la bellesa en totes les coses, Imma Merino, Avui+ElPunt)

El resultat és un competent i visualment insuperable elogi de la poesia, a partir d’un material dramàtic menys exuberant que els versos que el descriuen (Bright Star, Xavi Serra, Time Out Barcelona) 

No hi ha esteticisme ni recreació tan minuciosa com efectista. El to del film és deliberadament neutre, bastant sobri per allò a què ens té acostumats la realitzadora d’ “El piano”. La intenció última, i molt lloable, és equiparar la cadència pròpia del film amb la d’algunes balades de Keats, i per això la seva poesia és més el punt d’arrencada, l’esquer culte, abans que la raó de ser. D’aquesta manera, imatges i paraules aconsegueixen fondre’s amb una cadència especial (L’amor de John Keats, Quim Casas, El Periódico)

Champion desplega la seva elegància exquisida en una obra delicada, que recull també influències d’un costumisme pictòric arrelat en Vermeer, i que fa de la llum, els sons, la música, les textures, elements vius del relat. Però que també sap anar més enllà de la celebració de la poesia, focalitzant l’atenció en el personatge de l’excèntrica Fanny (..) per recordar les dificultats i fins i tot el rebuig social amb que es topaven les dones que intentaven viure al marge de les convencions socials, defensar les seves idees i es deixaven guiar pels seus propis instints (El significat de la poesia, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

(..) la visió de l’època romàntica amb què havia començat la pel·lícula, feta d’al·lusions i petits detalls sovint encisadors, deixa pas als grans gestos i sobretot a una cataracta de cites, de cartes i poemes recitats, que satura la netedat de les imatges i les porta per camins molt més trillats, per aquells senders on la pedanteria es dóna la mà amb la divulgació pseudocultural, que ja sembla haver esdevingut un dels grans signes del nostre temps (Poesia i veritat, Carlos Losilla, Avui+ElPunt)

FOTO © 01 Dist Estrella brillant, de Jane Campion

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!