Club 7 Cinema

Elisa K (Elisa K), de Judith Colell i Jordi Cadena

(..) té dues parts diferenciades. Una narra de manera distanciada les circumstàncies a l’entorn del moment de l’abús que pateix la nena; l’altra explica en primera persona com, passat el temps, afecta al personatge la revelació sobtada del fet oblidat. Jordi Cadena (..) i Judith Colell (..) van intuir que la novel·la de Lolita Bosch els hi concedia la possibilitat de treballar junts, però a la vegada separats o, en tot cas, desenvolupant cadascun un estil en relació amb una de les dues parts. D’aquí, dins de la signatura conjunta del film, Cadena és al darrere de la primera part, rodada en blanc i negre i amb una narració objectiva en “off” a càrrec de Ramon Madaula; i Judith Colell s’entreveu a la segona part, en què Aina Clotet expressa a través del cos, sotmès a l’autoagressió, el dolor viu d’una ferida que emergeix. D’aquí, la cineasta diu haver tingut present la pintura de la carn masegada de Lucien Freud i també el gest esquinçat i autodestructiu de les figures solitàries de Egon Schiele. Això mentre que Cadena ha observat la pintura del danès Hammershoi, que tant va influir al gran Carl Theodor Dreyer no només pel que fa a la il·luminació i a l’austeritat de les seves imatges essencials, sinó també a la tensió que s’entreveu en els interiors burgesos. Són indicis de la reflexió estètica i moral, en relació amb què es mostra i què no es mostra, que hi ha al darrere d’unes imatges concebudes perquè l’espectador les completi amb la seva mirada i el seu pensament (El temps no cura les ferides, Imma Merino, Cinema Truffaut – Full de mà)

La pel·lícula (..) amaga en el seu interior dues pel·lícules absolutament diferents, però amb la gràcia que les dissonàncies acaben complementant-se i confluint en una estranya unitat (..) La unió a partir d’universos estilístics contraposats es produeix perquè els autors d’ “Elisa K” han buscat la difícil coherència entre el fons i la forma (Fusió d’estils dissonants, Àngel Quintana, Avui+ElPunt)

Les respostes les van trobar en plantejar la història en forma de díptic. Díptic infància/joventut; díptic blanc i negre/color; díptic narració en tercera persona/narració en primera persona; díptic cinema contemplatiu/cinema passió. El silenci i les paraules/el silenci i les llàgrimes. (..) Totes dues peces encaixen perfectament una en l’altra com un mecanisme de rellotgeria gràcies, en part, a les actrius que interpreten Elisa (Elisa K., Núria Vidal, Time Out Barcelona)

(..) una pel·lícula exemplar: recorre amb respecte a l’original literari, passa d’un estil a un altre amb naturalitat i demostra com certs residus de l’avantguarda (..) es poden barrejar harmoniosament amb un relat més tradicional (Amagat a la memòria, Quim Casas, El Periódico)

FOTO Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!